..............................................................

ah, si les paraules de veritat
poguessin establir la realitat...

ah, si pogués viure... amb les meves paraules.
amb les paraules que encara estic buscant.....

ah, si les paraules poguessin solucionar la realitat,

amb paraules que caminen cap a la veritat,

perquè les paraules es poguessin moure de veritat

......................................................................

.....................................................................

........... INVENTARIS .......................
.........................................................
.
.

Sento tots aquests equips d’aire condicionat
dels edificis públics que encara donen més calor
als carrers de la ciutat.

Sento totes les molèsties de la calor,
les molèsties més frívoles i més rutinàries
que podria imaginar de tots aquests empleats públics.

Jo, sento la frivolitat de les persones que treballen
en tots els edificis públics i privats, totes les molèsties personals, totes les seves fòbies que tenen amb la calor,
totes les seves consideracions amb els factors climàtics,
la més mínima molèstia que senten,
el mínim moviment d’aire d’una finestra o d’una porta
com si es tractés d’una amenaça,
el mínim ensurt climàtic, tot com si fos una ofensa.

Ah, com pateixen totes aquestes persones, ah,
per tot aquest desordre que senten com una amenaça, ah.

Ah, quina vida rígida que sento amb tanta comoditat,
amb tantes perfeccions disponibles de benestar,
de fer un gest i després un altre, ah,
una vida confortable, escandalosament luxosa.

Ah, quina vida més psíquica, ah.
Ah, si jo pogués canviar les meves costums, ah.
Ah, si pogués caminar amb els ulls al terra, ah.
Ah, si pogués viatjar amb bicicleta, ah.
Ah, si no pogués sentir sorolls a la nit, ah.
Si pogués fer totes les coses al revés.

Ah, si pogués abandonar una cosa abans de fer-la.
Si pogués marxar de l’oficina abans d’entrar, ah.

Ah, si les meves accions provinguessin de l’humor.
Si la meva existència fos realment HUMOR.

AH, SI POGUÉS RIURE de tots els meus conflictes.
Si pogués sentir la realitat amb ulls d’humorista.

Si pogués relacionar-me amb totes les realitats,
amb totes les actituds humanes amb humor, amb rialles, amb un sentit especial per no donar cap valor als fets.

Ah, si no donés cap importància a cap cosa real, ah.
Si modifiqués la meva forma històrica de sentir,
de valorar les realitats que sento, ah.

Alonso Castellanos
.
.
.
INVENTARI DE LLUM

Jo sóc les imatges que s’amaguen en un poble,
llocs on la vida sembla que no s’hagi expressat mai,
aquesta vida que s’amaga de tot,
sensacions de desig que em recorden
les estructures esquelètiques de les cases.

Jo sóc més coses, més materials d’època.

Jo sóc totes les barreges de tots els materials
de totes les èpoques, quan el temps encara no s’havia
diferenciat ni separat d’un altre temps,
quan el temps era sempre el temps

i no un altre temps.

....

.

............................. (Cecilia) .

.

.

Ah, quina vida més real: la diplomàcia.
Ah, quina vida més falsa: ah, la meva diplomàcia.

Ah, quina vida més inexpressiva, més mímica. Ah.

Jo escolto la paraula diplomàcia
i m’agafen atacs de comèdia.

Jo existeixo per assistir a una sessió de la Onu.
Jo vull veure el pensament del món en una gran sala,
veure que existeix dins de tots aquests cervells

...... que són el símbol del poder.

Ah, quin dolor, ah! El poder i la mort. Ah!

Jo existeixo per passar una nit en un hotel de luxe
d’una gran ciutat europea.... i esmorzar com un príncep.

La meva vida és un regal que m’han donat
en una caixa d’estalvis, una inversió estrangera....

Jo ..... sóc realment.... una emissió de capitals.....
de capitals per especular...... amb la fam del món.....

ah..... la meva vida..... que miserable és.......!!!!

...... el món està fet..... de misèria, ah!!!!!...

...... els agents compren accions de Misèria, S.A.
... rendiments garantits...
i juguen amb la mort de milions de persones....

Jo també poso els meus diners en un fons d’inversió
i aquí s’acaben les meves paraules....ah!!!!!!!!!!

Jo.... que sóc.... COMUNISTA.... .....
Jo... QUE VULL UN ALTRE MÓN PER VIURE.....
Jo... QUE NO PUC FER RES PER VIURE....

........ la meva vida és una demanda de serveis......

jo veig la meva vida exposada en un catàleg d’Ikea..

la meva vida és l’oferta d’un supermercat.....
totes les ofertes setmanals, diàries, continuades....

jo sóc la propaganda comercial que m’arriba
a les bústies.... aquesta propaganda
que s’ha dissenyat de forma tant trista.....
perquè la meva vida és així de trista....

jo sóc una oferta, al mig de totes les ofertes....
jo existeixo en un equilibri de mercats...
jo represento tota la competència..... LLIURE...

JO SÓC tota aquesta retòrica lliberal,
la retòrica de les retòriques,

tots aquests comerciants que regalen viatges

a tots aquests metges que recepten

nous medicaments per malalties invisibles,

AH, JO SÓC una malaltia invisible, ah!!!!

.

.

........ INVENTARI DE LLUM .......

La meva vida, tots els viatges,

totes les rutes que emprenc,

tots els recorreguts que faig
per sentir totes les realitats,

jo, totes les arquitectures humanes de tots els temps,
totes les vides que s’amaguen dins de les cases,
tots els somnis, totes les paraules que no surten de casa.

Jo sóc totes les coses que no surten de dins,
de dins de la seva realitat,
de dins de totes les coses que existeixen
per no existir realment,

Jo sóc tots aquests lloc sense temps,
espais que existeixen per no deixar entrar.
Jo sóc més coses, més vides tancades,
totes les vides de totes les cases del meu poble,
tots els seus records i més vides, fetes de records,
vides fetes de noms,
de records que et porten a viure un temps
que no existeix, records que tampoc van existir mai.

Jo sóc més coses que tampoc existeixen,
més misteris que no existeixen,
totes les màscares que em trec per entrar en un decorat.

Jo sóc les realitats d’uns estudis de cinema,
les realitats americanes, les realitats neuròtiques.
Jo sóc una fàbrica de realitats, més fàbriques de somnis.

Jo sóc totes les realitats que ningú vol veure,
totes les realitats familiars, totes les imatges
d’un menjador, tots els menjadors que existeixen
al meu poble i donen força al meu pensament material.

Jo sóc més històries que ningú voldria escoltar,
les històries que ningú vol escoltar d’ell mateix.

Jo sóc totes les històries que es llencen per un pont.
Oh, històries que cauen des d’un pont.

Jo sóc totes les històries que veig pels carrers,
tots els conflictes de totes les persones
que amaguen la seva història.

Jo sóc més pertorbacions,
més fluctuacions de líquids, de derivacions cel·lulars.

Jo sento en tots aquests conflictes l’origen químic,
el motiu cel·lular, neuròtic, visual, físic,
absolutament previsible.
Jo faig aquest inventari de la llum
per saber tot el que he perdut,
per saber totes les coses que continuen dins.

Jo, finalment, sóc totes les coses que he perdut,
jo, perdent-me dins meu,
perdent totes les coses dins de tot el meu cos.

Jo sóc més històries més dimensionals.
Jo sóc més invents, més realitats que vindran.

JO SÓC tot aquest avorriment pel temps.
Jo sóc tot el que faig per no sentir la meva voluntat.

Jo sóc les músiques que acaricien les muntanyes.

Jo sento tots els meus impulsos per atrapar la llum.

Jo sóc tots els desequilibris que sostenen el meu cos.

Jo sóc tots aquests dies vermells dels calendaris,
tristament tant esperats.

.

. . .(pàgines 40 i 41)

.

.

....................................... Alonso Castellanos

.

.

. INVENTARI DE LLUM

.

.

.Jo sóc tot el moviment de persones, d’impulsos,
de vides que es mouen musicalment per una ciutat,
de dones que practiquen esport per la Diagonal,
d’homes que caminen per aquesta gran avinguda, ah...

ah, la Diagonal de Barcelona,
ah, quines sensacions...
la sensació de caminar ANÒNIMAMENT

per una ciutat, la sensació de sentir-me invisible, ah, ah...

ah, quines sensacions més ....... i més reals, ah...

(el meu poble... no és real, no........)

ah, com m’agrada viure ANÒNIMANENT....

AH, SI LA MEVA VIDA FOS ANÒNIMA..
si totes les vides poguessin ser anònimes, ah

si pogué sentir la meva vida realment anònima,
si pogués sentir la meva vida desapercebuda,
fins i tot, desapercebuda per mi mateix.....

viure en un espai..... vides que ningú sent....
vides lliures..... vides sense sentir res.... ah, ah.....

ah, la meva vida que vull expressar anònimament, ah...

és un plaer caminar per la Diagonal
i veure com les persones caminen tranquil·lament
amb les seves fòbies, sense manies...

és un plaer absolut..... no sentir-se observat....

quan camino per la ciutat.... anònimament.....
no em sento jutjat pel meu passat... ni pel meu nom....
ah, quina felicitat sento, caminant per la Diagonal...
caminant sense tenir un nom,
caminant sense sentir el pes històric del meu nom, ah...

sí, quan camino per la Diagonal..... tot és més real....

és una vida absoluta..... ample, profunda, amplificada..

és un plaer.. una sensació real..... veure una dona
amb el seu gos ... és una sensació absoluta......
veure com aquesta dona es posa a parlar amb el seu gos
per criticar al seu marit.....

ah, quin plaer.....
viure sense mirar aquesta vida que sento.....
sentir la vida d’una ciutat sense tenir ulls... ah..

........................................................................

Jo sóc tots els sentiments que veig de la realitat.

Jo sóc totes les històries d’homes solitaris
que veig per la ciutat, homes que sento sense jutjar-los,
homes que veig, que descric, homes que sóc,
homes que passen els dies de festa al sofà,
homes vestits de negre que desitgen

veure una dona despullada amb bicicleta.....

homes vestits amb els seus somnis....

homes que desitgen qualsevol cosa.... com jo.....

homes geomètrics.... homes que han estat marcats
per un episodi.... com jo... homes que no deixen
de viure aquest episodi d’amor....
homes que són una història d’amor inacabada com jo..

Jo sóc tots aquests pensaments d’amor tant normals,
pensaments que no arriben a més ni a menys,
pensaments d’amor històrics,
tant estranys, tant individuals, tant típics.

Jo estic en totes aquestes gotes de llums,
aquesta febre que sento, mirant la llum.

.

.

.

. (pàgines 31 i 32)

.

.

.... INVENTARI DE LLUM ..........
.
Benvingudes totes les persones
que senten o no poden sentir el món
com una terra d’acollida, una terra que saluda
a les persones que arriben a un lloc,

aquest món que jo sento,
aquest món que jo sóc,
aquest món que va formant el meu cos,
aquesta terra que m’abraça i em barreja
amb totes les terres,
aquestes pedres que sóc,
aquesta muntanya que puc sentir dins,
aquest volcà que fa saltar pels aires tot el que sento,
aquestes muntanyes que m’esperen des de fa segles,
aquesta llum que corre cap a mi,
tot aquest amor que veig dins la llum,
tot això que només puc sentir
si veig la llum damunt l’herba... aquest verdet.....
aquesta llum immensa, absoluta.

Sí, jo sento tot això.
Jo sento la terra que em saluda,
la terra com un lloc que es presenta a mi,
la terra com una matèria que s’aixeca amb el meu cos,
el meu cos, com l’última peca que sóc
de tota aquesta realitat que m’acull,
tots els llocs que sento de la terra
amb les seves energies i les seves particularitats. Sí!

Aquestes coses sento de la terra,
la terra, com un punt de trobada.
La terra que m’ajunta i em lliga.
La terra que m’impulsa i em va creant.
La terra que va moldejant la meva realitat.

El món que sento lligat a mi,
tota aquesta llum que es vol relacionar amb mi,
totes aquestes coses que es presenten a mi
perquè jo em pugui relacionar amb totes elles.

Benvingudes totes aquestes realitats
que ara sento per primera vegada.

Benvingut al meu món de paraules, de teories,
de visions, de gotes que formen el mar,
de vides sentimentals.

BENVINGUDES TOTES LES FILLES del món! Ea!
Benvinguts tots els fils de la nit que sostenen el món.

Benvingudes totes les teories
per acabar amb totes les teories.
Tota aquesta llum que veig de la finestra.
Tota la llum que cau del cel com si fos una finestra.
La finestra com aquest concepte de llum que veig.

Benvingudes totes les finestres de la llum,
Totes les finestres del meu cos per veure el món.
Tot el món de la llum.
Tot el que vull. Llum i només llum.

Celebrem aquest esperit del món!

CELEBREM-HO TOTS JUNTS!
Celebrem el temps, la llum, la nit!
Celebrem aquest esperit del món!
Però existeix realment un esperit del món?

Existeix aquest concepte de vida i comunitat?
De viure i deixar viure? De ser i estimar?
De sentir tota la meva ment.... en el moviment?
És real aquest desig meu.... de sentir la calma?

De sentir els meus ossos, la llum dins dels meus ossos?
És real aquesta sensació que vull.... de placidesa?

Celebrem el temps! Aé, aé!

Celebrem les paraules del nostre temps,
les paraules de la realitat,

............ pàgines 20 i 21.......................

....INVENTARI DE LLUM...............

Amigues meves, amics meus, us saludo...
Totes les persones que podria conèixer...

Benvingudes a la realitat de les relacions sentimentals,
a la llum sentimental,
a la música dels colors que em porten les paraules,
a totes les meves paraules que corren per l’autopista,
a totes les realitats que veig amb la velocitat,
a la inèrcia de les monarquies democràtiques.

Arbres on podria fondre el meu cos.
Muntanyes on podria deixar els meus ulls.
Boires on podria dibuixar el meu nom.
Noms que podria veure en totes les pedres.
Ocells on podria sentir tots els meus somnis.

Benvinguts al món de les relacions, dels sentiments
que expresso per relacionar-me amb el món.

Benvingudes a les pistes de ball, a la música
per ballar individualment al costat d’altres persones
que també ballen individualment.

Benvinguts a l’oci per oblidar-ho tot.

Benvinguts a la part fosca de les ciutats!
A les parts on trobo la meva identitat.
Jo, en veure tota aquesta foscor, sento el meu futur.

Jo, que camino pels carrers foscos del meu poble,
vull sentir il·lusió per la llum del matí.

Jo, que sento la foscor del meu futur,
també vull sentir el principi de la meva llum.

Benvingudes totes les realitats dels cicles,
les realitats dels verbs, totes les formes verbals
del meu cos, les accions que indiquen el meu temps.

Benvingudes totes les formes d’expressar
els sentiments que no arriben a ser mai reals.

Benvinguts a la meva realitat.

Benvinguts a les olors dels avions, dels turistes!
A totes les emissions sentimentals dels meus actes.

Cada acte que emprenc, cada acte que faig desprèn
un sentiment, una forma d’expressar
tots els meus sentiments que tinc en cada moment.

Benvinguts a les realitats sentimentals del temps!
Totes les realitats que veig com una expressió posterior
de tot el que sóc.... perquè jo sóc tot el que veig,
tota aquesta realitat que veig i tots aquests sentiments
que expresso.... a partir de tot això que veig. Ea, ea!

Benvingudes també totes les persones
que no poden sentir aquest desig meu,
aquest desig que només puc sentir, dient
aquestes paraules, aquests sentiments meus, artesanals,
comuns, salvatges, que només es poden manifestar
amb mi quan dic aquestes paraules de benvinguda.

.......................... (pàgines 18 i 19)...................

... INVENTARI DE LLUM...............

.... jo veig totes les meves distàncies amb les realitats
i em sento absolutament sol.. jo i el món.....

..... el món sent la seva distància cap a mi
i també se sent sol, absolutament sol.... el món i jo....

en el fons, tot acaba sent una realitat solitària....

jo he acabat sent una adaptació
a tota la solitud del món..... i tot el que veig,
tot el món, acaba sent una entitat solitària,
connectada a totes les altres entitats solitàries...

és així, amigues meves, com s’amaga la solitud,
com totes les realitats s’amaguen entre les relacions,
en tots els actes de lluita i supervivència

la meva solitud està amagada dins dels meus actes
i tota la meva solitud existeix entre tots aquests actes....

tots els éssers del món lluitem i ens associem
per no estar terriblement sols a la terra....
per no estar tristament sols, realment sols.....

aquest és el significat real de l’existència humana...
la lluita contra la solitud....
la lluita contra l’oblit d’un mateix....

aquesta tendència natural a l’agrupament,
a formar part d’una tribu,
aquesta facilitat natural a l’adaptació,
a l’evolució mental i física,
a la recerca de patrons simbòlics, de mites,
aquesta fòbia a les identitats col·lectives,
tot això demostra la por humana,
el pànic que existeix a la solitud,
a formar part d’un món únicament personal,
un món privat, lliure i absolutament tancat

(ah, si pogués viure tancat com una pedra,
ser realment aquesta imatge que tinc d’una pedra, ah)

.......... jo, davant de tot això,
no vull viure en cap món personal,
la meva solitud existeix per entrar al món
de les relacions i sentir totes les solituds
que s’estableixen.... totes les vides, reals,
pràctiques i efectives, totes les vides
que s’amaguen dins d’aquestes relacions....

.......... jo, veig el món d’aquesta manera,
un món construït per evitar la solitud,
un món pensat per oblidar el seu principi,
un món violent per viure en el soroll....

......... jo, visc en el món
per veure tota la meva llum dins del sol...

........ jo, existeixo per sentir
totes les meves relacions amb la llum .....
perquè, jo, si puc establir una relació amb la llum,
jo existeixo, jo sóc llum, jo tinc vida,
jo sento la meva vida dins la llum,
jo sóc feliç i sento la meva vida plàcida i tranquil·la....

....... ah, l’error de la vida tranquil·la que jo desitjo,
....... ah, tot el nerviosisme que jo mateix sóc, ah...

(pàgines 16 i 17)

.

.... iNVENTARi DE LLuM..........

ah, tota aquesta paranoia que veig

PERQUÈ quan més sentiments estranys ,
més capacitat sentimental tinc per veure’m
com una part estranya, sentimental del món.

De fet, la realitat del món
existeix sense el meu pensament.....

Els meus sentiments no serien res
si no pogués relacionar-me
amb els sentiments del món....

Jo.... de fet, no seria res, sense els sentiments del món..
Jo.... de fet, parteixo d’aquests sentiments històrics,
que vaig veure per primera vegada.....

Jo.... a més, no sóc res
sense sentir aquestes diferències amb el món....

.... la Realitat .... no existeix sense mi...
.....perquè tota la realitat... és aquesta diferència
entre jo i el món...... jo sóc tota aquesta diferència
entre el món i jo..... jo sóc aquesta distància......
i és en aquest recorregut.... on puc sentir
totes les meves relacions amb el món...
les relacions que cregui.... les relacions que vulgui...

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

.

.

.............. (pàgina 15).............................

.

.

......iNventari De lluM....

......................................

I quan més sorpreses de la realitat,
més desig tinc de descobrir aquest fons de la rutina.

Jo visc al mig de tots aquests equilibris, sí,
en tots els seus extrems..... Jo sento, per tant,
com la meva vida.... travessa.... i passa
per damunt de tots aquests equilibris
que tensionen els sentiments ..... Jo, per tant,
acabo descobrint totes les situacions
a que porten tots els sentiments..... sí....
tots els sentiments que reaccionen a un primer impuls...

Jo... sóc.... aquest temps que comença amb l’impuls,
amb el moviment del sentiment
fins a ser tots els sentiments
que originen aquest impuls.... ah....

Jo m’invento els meus sentiments
per sentir totes les diferències absolutes amb el món,
increïblement humanes, realment físiques, possibles.

Jo visc per trobar totes aquestes noves mirades
i relacionar-me amb el món.... de forma directe.

Jo visc per això, per descobrir-me a mi mateix.

Ah, jo visc per tota aquesta vida tant infreqüent que sóc.
Per aquesta vida desconcertant que expresso,
per aquest amor que tinc a mi mateix
per no tenir cap definició personal.

.... em sento incapaç de definir-me...
.... d’inventar-me una forma permanent, ideològica....
.... de ser jo, una identitat personal.....
.... de creure’m, realment, aquesta IDENTITAT
que es pensen de mi......
.... de creure’m... JO......... AQUESTA IMATGE.

.... de ser jo...... la identitat del meu cos....

..... NO.... AIXÒ ÉS IMPOSSIBLE!!

..... jo no em puc representar ni a mi mateix... no....
..... jo no suporto més d’un dia una identitat... no...

..... jo refuso totes les identitats individuals,
..... comunes, diferenciades, territorials, globals...

..... totes aquestes diferències que sempre s’acaben
aproximant al seu centre de gravetat.... al seu buit...

.... jo, finalment, només sento la primera identitat...
..... quan no existia cap altre identitat més
per lluitar i posseir el control de tots els béns....

..... JO RENEGO.... de totes les identitats....
..... de tots els documents reals que aparenta el meu cos

..... realment, les identitats s’inventen....
com a formes de domini, marcatge i racionalitat....

..... jo només vull les identitats
per sentir totes les altres identitats
que SIMBÒLICAMENT jo no represento.....

ah..... jo sento la realitat com una PROVOCACIÓ....
........ LA REALITAT COM UN CONTRAST AMB TOT..
........ la realitat com un intent de separació amb tot....

jo..... sóc aquesta paranoia d’identitats....
per sentir realment aquesta paranoia absoluta, humana..

............. pàgines 13 i 14.......................

.... INVENTARI DE LLUM ...........

Jo dono la benvinguda al món,
a totes aquestes parts sentimentals del món,
a totes aquestes parts sentimentals que sóc del món,
a totes les realitats sentimentals que sóc del món,
a totes les relacions que tinc... i que em lliguen amb tot.

Jo sóc totes aquestes relacions amb el món,
de sentiments, tots aquests sentiments meus
que es manifesten per tot el món.

Tot el meu cos depèn de totes aquestes parts
de sentiments, de manifestacions, de tot el món.

Benvinguts, sentiments meus,
a una forma de veure el món,
de sentir tots els sentiments meus que formen el món.

El món, amics meus,
tot el món són tots els meus sentiments.

Jo veig el món amb tots els sentiments, meus i no meus,
perquè, jo, conec el món amb els meus sentiments,
amb els diferències que sento
entre els meus sentiments i els sentiments del món.

En efecte, jo em sento envoltat de diferències,
d’igualtats on sento totes les altres anormalitats,
de vides estranyes on veig els meus sentiments
tant estranys, de vides semblants, visuals,
de diferències on sento totes les meves aproximacions.

Jo em sento part de tot aquest espai magnètic
de relacions, d’ambients estàtics,
de sentiments diferenciats, potenciats, determinats
i elevats a cada persona diferent i propera a mi.

Sense aquestes particularitats sentimentals,
sense aquestes vides privades i lliures,
seria impossible d’establir algun lligam imaginari
amb la realitat del món.

Jo sóc tots aquests sentiments humans,
sentiments que busquen aquest contrast
de la realitat..... per trobar aquesta vida,
extraordinàriament humana.....
sentiments extraordinaris.... que ressalten
de tota la normalitat...........
sentiments per sentir-me allunyat
i veure tot el que m’envolta,
tot el que sóc realment dins d’aquest món que sóc, aquesta realitat visual, diferent que busco......
totes aquesta diferència..... per sentir-ho tot.

És així, com descobreixo la meva vida,
entre jo i el món, entre jo i tot el que voldria ser.

I quan més sentiments nous i estranys descobreixo,
més elements tinc per entendre el món. Ea!

I quan més desigualtats veig en el món,
menys sentiments humans descobreixo de mi. Ea!

I quantes més desproporcions i parts de relacions,
de fragmentacions estranyes sento,
quantes més incoherències veig de mi i del món,
més complets i més reals són els meus sentiments. Ea!

I quan més meravelles descobreixo en el món,
més inexplicables són els meus sentiments.

.......................................pàgines 11 i 12

...........INVENTARI DE LLUM..............

............................................................

Jo existeixo amb la llum

per veure la meva foscor.
La meva realitat és aquesta,
La llum que veig des dels meus ulls, fora dels meus ulls.

Benvingudes totes aquestes llums que no sé!
Aquesta vida meva que no puc treure de dins.
Aquesta vida .... que jo sol no puc.

Jo dono un sentit al món
amb tots els elements i tots els fets que vaig trobant
i jo només conec aquest món de la llum,
aquesta llum que m’ha estat donada,
aquesta llum que veig des de tota la meva foscor,
perquè jo no tinc temps per inventar-me Déus.

Benvingudes totes les classes de llums,
tot aquest classisme que veig en la llum,
les llums que podem i les llums que no.

Jo sóc tota aquesta llum que existeix fora del meu cos.

Benvinguts a tota l’alegria de la llum,
a totes les realitats tant diferents
i tant extremes que em porta la llum!

Benvinguts al món del dolor i l’esperança!

Jo veig tota la llum i puc sentir
com tota aquesta llum s’acaba tallant
amb totes les cordes.

JO VEIG EL SUÏCIDI DE LA LLUM
i amb els ulls sento el fred de la terra.

Jo puc veure com la llum s’acaba suïcidant.
Perquè jo puc sentir la mort a cada instant.
Jo puc sentir totes les coses que tenen llum.

Jo podria escriure el llibre de la llum,
la història de la llum, tots els fets de la llum.

....................................

Tots els meus sentiments es relacionen amb la llum
i tots els meus desequilibris es poden demostrar
amb les condicions atmosfèriques del temps.

Tot el que sento.... és un clima, un factor ambiental.

Jo sóc totes les temperatures, tota la humitat,
tot el que sento amb les temperatures,
la temperatura real del meu cos,
la temperatura que varia
per tot el que veig a cada moment.

Jo sóc tots els núvols, tots els vents,
tots els ambients, tots els canvis de temps
que puc sentir per una paraula d’amor.

Ah, quants climes que puc sentir dins del meu cervell,
ah, quantes variacions tant ràpides puc sentir,
ah, quants canvis de temps puc sentir

en un sol moment,

ah, quanta tristesa puc veure en la llum,
ah, quantes realitats cauen amb els meus ulls, ah!

Ah, quantes alegries, ah.......

És amb les meves alegries

que veig la meva decadència.

Ah, quantes tristeses, ah...

És amb les meves tristeses com puc conèixer
la meva felicitat, la meva alegria

per no sentir-me feliç.

Ah, quants desequilibris tant estables, ah...

.

...................................... 3 de gener del 2009

.

(pàgines 9 i 10 del llibre "Inventari de llum")

.

...... INVENTARI DE LLUM .........

.

.

.

Benvinguts al món!
Benvingudes a la humanitat del món!

Benvingudes a la llum,
a tot el que existeix amb la llum,
a la llum del temps.

Benvinguts a tot el que comença i acaba amb la llum.
Benvinguts a tota la força de la llum,

a tot aquest poder que sento dins de la llum,

aquesta força que després de sentir tant

no puc practicar.

La llum porta tot el temps, demostrant el seu sentit
i jo no puc demostrar el meu sentit, amb llum o sense.

Benvingudes a la veritat de la llum,
a tota aquesta absència real que sóc amb la llum.
Benvingudes totes les forces i totes les parts adverses,

contràries i humanes de la llum, perquè, jo,
com a ésser, tinc un conflicte amb la llum.

Sí, jo tinc un litigi històric amb la llum, sí.
Jo tinc una disputa real i física amb la llum, sí.

JO SENTO AQUEST DEUTE AMB LA LLUM
perquè NECESSITARIA MOLTES VIDES
per AGRAÏR TOT EL QUE HA FET LA LLUM per mi.

La llum! La llum! La llum!
La meva llum que no sé!

La meva llum que rebutjo!

La meva llum que no puc seguir.
La llum! La llum! La llum!

Benvingudes totes les persones de la llum
a totes aquestes formes tant diverses
i tant infinites de sentir la llum,
a tots aquests equilibris tant inestables
que sento en la llum,
a tot el que arriba i es perd en la llum,
a tots els significats que pot tenir la llum en l’espai.

A totes les relacions verbals de la llum, a tot
el que passa amb la llum i si no passa, tampoc passa res.

El meu cos viatja amb la llum
i jo veig totes les coses que podria ser amb la llum.

Benvinguts al món psicològic de la llum,
a la realitat de la llum,
a tots els camins que obre la llum,
a tots els éssers que caminen cap a la llum,
a tots els moviments que genera la llum,
a totes les coses que no puc veure dins la llum, ah!

Benvinguts a tot aquest concepte de la llum,
a la meva forma tant simbòlica de veure el món,
a totes les coses que continuen existint sense la llum,

sense aquesta llum que veig.

Benvinguts a la veritat de la llum,
a la meva veritat, a la meva llum,
a la meva vida sense la meva llum,
a tot el que s’amaga de la llum,
a la meva vida que s’amaga dins la llum!

Benvinguts a tota aquesta foscor real,
aquesta foscor humana, aquesta realitat que m’arriba
de contrastar i poder veure les meves diferències.

.
.

. . 2 de gener del 2009

.

. . Del llibre "Inventari de llum" (pàgines 7 i 8)

.