
.
.
.
INVENTARI DE LLUM
Jo sóc les imatges que s’amaguen en un poble,
llocs on la vida sembla que no s’hagi expressat mai,
aquesta vida que s’amaga de tot,
sensacions de desig que em recorden
les estructures esquelètiques de les cases.
Jo sóc més coses, més materials d’època.
Jo sóc totes les barreges de tots els materials
de totes les èpoques, quan el temps encara no s’havia
diferenciat ni separat d’un altre temps,
quan el temps era sempre el temps
llocs on la vida sembla que no s’hagi expressat mai,
aquesta vida que s’amaga de tot,
sensacions de desig que em recorden
les estructures esquelètiques de les cases.
Jo sóc més coses, més materials d’època.
Jo sóc totes les barreges de tots els materials
de totes les èpoques, quan el temps encara no s’havia
diferenciat ni separat d’un altre temps,
quan el temps era sempre el temps
i no un altre temps.
....
.
1 comentari:
però aquesta mola més, ah
mola més
Publica un comentari a l'entrada