........... INVENTARIS .......................
.........................................................
.
.

Sento tots aquests equips d’aire condicionat
dels edificis públics que encara donen més calor
als carrers de la ciutat.

Sento totes les molèsties de la calor,
les molèsties més frívoles i més rutinàries
que podria imaginar de tots aquests empleats públics.

Jo, sento la frivolitat de les persones que treballen
en tots els edificis públics i privats, totes les molèsties personals, totes les seves fòbies que tenen amb la calor,
totes les seves consideracions amb els factors climàtics,
la més mínima molèstia que senten,
el mínim moviment d’aire d’una finestra o d’una porta
com si es tractés d’una amenaça,
el mínim ensurt climàtic, tot com si fos una ofensa.

Ah, com pateixen totes aquestes persones, ah,
per tot aquest desordre que senten com una amenaça, ah.

Ah, quina vida rígida que sento amb tanta comoditat,
amb tantes perfeccions disponibles de benestar,
de fer un gest i després un altre, ah,
una vida confortable, escandalosament luxosa.

Ah, quina vida més psíquica, ah.
Ah, si jo pogués canviar les meves costums, ah.
Ah, si pogués caminar amb els ulls al terra, ah.
Ah, si pogués viatjar amb bicicleta, ah.
Ah, si no pogués sentir sorolls a la nit, ah.
Si pogués fer totes les coses al revés.

Ah, si pogués abandonar una cosa abans de fer-la.
Si pogués marxar de l’oficina abans d’entrar, ah.

Ah, si les meves accions provinguessin de l’humor.
Si la meva existència fos realment HUMOR.

AH, SI POGUÉS RIURE de tots els meus conflictes.
Si pogués sentir la realitat amb ulls d’humorista.

Si pogués relacionar-me amb totes les realitats,
amb totes les actituds humanes amb humor, amb rialles, amb un sentit especial per no donar cap valor als fets.

Ah, si no donés cap importància a cap cosa real, ah.
Si modifiqués la meva forma històrica de sentir,
de valorar les realitats que sento, ah.