.
.
Una suavitat simbòlica. Jordi Pàmias escriu amb delicadesa cultural, referències bíbliques, reflexions sore el pas del temps, la vellesa, la solitud, els records. Un llibre seriós.
.
Segons el poeta de Guissona, la foscor és caos, la llum és contrària al caos.
.
.
.
.
ENCATAMENT
.
.
La ficció projecte, a l'escenari,
un feix de llum. La nit amaga
una alegria fosa amb el misteri,
una flauta que canta al fons del bosc.
Avui, en somnis, arribem
a l'illa de la màgia, a l'estança de Pròsper.
Ariel, l'esperit de l'aire, ens acompanya,
quan ja s'h apaivagat
la tempesta. Miranda besa l'amic i els genis
inicien la música; dansa un esbart de nimfes.
Però el fill de la bruixa, Caliban,
és a l'aguait, deforma i sinuós, tramava
el crim. Quan l'encanteri es desfà, reteornem
a la vella rutina, als dies de la mort.
.
.
..........
.
.
.
MARESELVA
.
.
.
Quan ens trobàvem, en secret,
ran d'un casal ombrívol,
la tanca del jardí
era tota coberta de fresca mareselva.
Els pètals, blancs o d'un lleu color sèpia,
tenien la fragància solitària
de la fugacitat -o el rastre d'un record
esvaït ja, per sempre.
I aspiràvem, callats,
l'antic perfum, amb una vehemència
quasi desesperada,
que feia joc amb la claror rogenca,
moridora, del cel, a l'altra banda,
del jardí prohibit.
.
.
..................
.
.
PARAULES
.
.
.
Fer-se vellés callar i viure a l'intempèrie.
Quan els cabells s'encrespen amb el vent de la por
- al terrat o a les golfes de casa, esballanadrades-,
la solitud, com una terranyina, segella
la boca. Amb balbuceigs o amb l'alena d'un crit,
demanem companyia; si no, la flama mor
en el buit. Aire fresc de paraules revifa
un caliu temorós. Asseguts a l'escó,
entaulem una tímida conversa,
mentre udolen a fora, en la nit glacial,
els gossos del trineu, per al darrer viatge.
.
.
...................
.
.
Tot el conjunt de poemes són reflexions típiques sobre la humanitat,
sobre actituds i situacions històriques, sentimentals, que projecten
imatges urbanes, experiències personals, converses.
I sempre amb la mort, plantejant-se sempre com un tòpic més o real.
.
.
.................
.
.
Jordi Pàmias i Grau va néixer a Guisson. Va estudiar Filologia Romànica i exercí de professor a un institut de Lleida. L'any 1969 es va donar a conèixer en guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit, amb el llibre "La meva casa". El 1978 va guanyar el Premi Carles Riba, amb el llibre "Flauta del sol". I el 1985, el Vicent Andrés Estellés, amb el llibre "Àmfora groga". El 2001, un altre premi, el Miquel de Palol, pel llibre "Narcís i l'altre".
.
.
..................
Jordi Pàmias.
La veu de l'àngel.
Proa Edicions
gener 2009
isbn 978-84-8437-511-1
...............
.
.
