dijous, 12 de febrer de 2009


... INVENTARI DE LLUM...............
.... jo veig totes les meves distàncies amb les realitats
i em sento absolutament sol.. jo i el món.....

..... el món sent la seva distància cap a mi
i també se sent sol, absolutament sol.... el món i jo....

en el fons, tot acaba sent una realitat solitària....

jo he acabat sent una adaptació
a tota la solitud del món..... i tot el que veig,
tot el món, acaba sent una entitat solitària,
connectada a totes les altres entitats solitàries...

és així, amigues meves, com s’amaga la solitud,
com totes les realitats s’amaguen entre les relacions,
en tots els actes de lluita i supervivència

la meva solitud està amagada dins dels meus actes
i tota la meva solitud existeix entre tots aquests actes....

tots els éssers del món lluitem i ens associem
per no estar terriblement sols a la terra....
per no estar tristament sols, realment sols.....

aquest és el significat real de l’existència humana...
la lluita contra la solitud....
la lluita contra l’oblit d’un mateix....

aquesta tendència natural a l’agrupament,
a formar part d’una tribu,
aquesta facilitat natural a l’adaptació,
a l’evolució mental i física,
a la recerca de patrons simbòlics, de mites,
aquesta fòbia a les identitats col·lectives,
tot això demostra la por humana,
el pànic que existeix a la solitud,
a formar part d’un món únicament personal,
un món privat, lliure i absolutament tancat

(ah, si pogués viure tancat com una pedra,
ser realment aquesta imatge que tinc d’una pedra, ah)

.......... jo, davant de tot això,
no vull viure en cap món personal,
la meva solitud existeix per entrar al món
de les relacions i sentir totes les solituds
que s’estableixen.... totes les vides, reals,
pràctiques i efectives, totes les vides
que s’amaguen dins d’aquestes relacions....

.......... jo, veig el món d’aquesta manera,
un món construït per evitar la solitud,
un món pensat per oblidar el seu principi,
un món violent per viure en el soroll....

......... jo, visc en el món
per veure tota la meva llum dins del sol...

........ jo, existeixo per sentir
totes les meves relacions amb la llum .....
perquè, jo, si puc establir una relació amb la llum,
jo existeixo, jo sóc llum, jo tinc vida,
jo sento la meva vida dins la llum,
jo sóc feliç i sento la meva vida plàcida i tranquil·la....

....... ah, l’error de la vida tranquil·la que jo desitjo,
....... ah, tot el nerviosisme que jo mateix sóc, ah...
(pàgines 16 i 17)
.

3 comentaris:

Calvared ha dit...

Per sempre viurem en la solitud del mon.
Una abraçada forta

Jetto ha dit...

M'agrada!

Anònim ha dit...

Aquí un enlace para escribir cartas con un toque de imaginación...

http://tapmail.blogspot.com/

Y otro para pasarse por el "Bistrot 64" (en Facebook) para compartir cosas...

http://www.facebook.com/group.php?gid=47438197234

Saludos de "El Hombre Sentado"