...........INVENTARI DE LLUM..............

............................................................

Jo existeixo amb la llum

per veure la meva foscor.
La meva realitat és aquesta,
La llum que veig des dels meus ulls, fora dels meus ulls.

Benvingudes totes aquestes llums que no sé!
Aquesta vida meva que no puc treure de dins.
Aquesta vida .... que jo sol no puc.

Jo dono un sentit al món
amb tots els elements i tots els fets que vaig trobant
i jo només conec aquest món de la llum,
aquesta llum que m’ha estat donada,
aquesta llum que veig des de tota la meva foscor,
perquè jo no tinc temps per inventar-me Déus.

Benvingudes totes les classes de llums,
tot aquest classisme que veig en la llum,
les llums que podem i les llums que no.

Jo sóc tota aquesta llum que existeix fora del meu cos.

Benvinguts a tota l’alegria de la llum,
a totes les realitats tant diferents
i tant extremes que em porta la llum!

Benvinguts al món del dolor i l’esperança!

Jo veig tota la llum i puc sentir
com tota aquesta llum s’acaba tallant
amb totes les cordes.

JO VEIG EL SUÏCIDI DE LA LLUM
i amb els ulls sento el fred de la terra.

Jo puc veure com la llum s’acaba suïcidant.
Perquè jo puc sentir la mort a cada instant.
Jo puc sentir totes les coses que tenen llum.

Jo podria escriure el llibre de la llum,
la història de la llum, tots els fets de la llum.

....................................

Tots els meus sentiments es relacionen amb la llum
i tots els meus desequilibris es poden demostrar
amb les condicions atmosfèriques del temps.

Tot el que sento.... és un clima, un factor ambiental.

Jo sóc totes les temperatures, tota la humitat,
tot el que sento amb les temperatures,
la temperatura real del meu cos,
la temperatura que varia
per tot el que veig a cada moment.

Jo sóc tots els núvols, tots els vents,
tots els ambients, tots els canvis de temps
que puc sentir per una paraula d’amor.

Ah, quants climes que puc sentir dins del meu cervell,
ah, quantes variacions tant ràpides puc sentir,
ah, quants canvis de temps puc sentir

en un sol moment,

ah, quanta tristesa puc veure en la llum,
ah, quantes realitats cauen amb els meus ulls, ah!

Ah, quantes alegries, ah.......

És amb les meves alegries

que veig la meva decadència.

Ah, quantes tristeses, ah...

És amb les meves tristeses com puc conèixer
la meva felicitat, la meva alegria

per no sentir-me feliç.

Ah, quants desequilibris tant estables, ah...

.

...................................... 3 de gener del 2009

.

(pàgines 9 i 10 del llibre "Inventari de llum")

.