AQUÍ
Desviant-me del trànsit i les ombres
industrials i riques, cap al nord
tota la nit; desviant-me per camps
massa empobrits per poder-ne dir prats,
i ara i adés un lloc amb nom grotesc
i obrers matinadors; vaig, solitari,
envers cels, espantalls, pallers, faisans
i llebres, vora el riu lent, eixamplant-se,
núvols d'or apilats i fang que brilla
confluint amb sorpresa a la ciutat
on s'apleguen estàtues, torres, grues,
carrers amb gra escampat, riu amb barcasses
i la gent dels suburbis que ha vingut
amb trolebusos, per la carretera,
i ara empenyen les portes grans de vidre
cap als somnis: robes, autells
barats, calçats, batidores, gelats,
torradores, rentadores elèctriques...
Gent a preu mòdic, de ciutat i simple,
que viuen on sols vènen venedors
i parents, pastoral que put a peix
amb vaixells i museus de l'esclavatge,
consolats, tatuages, dones fosques;
i enllà de llur mur toix i hipotecat
alts camps de blat que tot seguit s'ombregen,
isolats pobles on la soledat
clarifica les vides. El silenci
cau, aquí, com la calda. S'espesseixen
les fulles i floreixen les maleses,
van fent vía les aigües oblidades,
puja un aire poblat i lluminós
i més lluny del blau neutre de roselles
fineix de cop vora una platja amb còdols
la terra. Aquí hi ha la vida sense límits:
de cara al sol, callada, inabastable.
................................
PHILIP LARKIN
AQUÍ
Edicions del Mall
Barcelona, 1986
Traducció de José M. Valverde.
............................
Un gran poema que mou el lector
i el fa participar de les paraules
que poden moure la terra.
................
