divendres, 30 de gener del 2009



......iNventari De lluM....

......................................

I quan més sorpreses de la realitat,
més desig tinc de descobrir aquest fons de la rutina.

Jo visc al mig de tots aquests equilibris, sí,
en tots els seus extrems..... Jo sento, per tant,
com la meva vida.... travessa.... i passa
per damunt de tots aquests equilibris
que tensionen els sentiments ..... Jo, per tant,
acabo descobrint totes les situacions
a que porten tots els sentiments..... sí....
tots els sentiments que reaccionen a un primer impuls...

Jo... sóc.... aquest temps que comença amb l’impuls,
amb el moviment del sentiment
fins a ser tots els sentiments
que originen aquest impuls.... ah....

Jo m’invento els meus sentiments
per sentir totes les diferències absolutes amb el món,
increïblement humanes, realment físiques, possibles.

Jo visc per trobar totes aquestes noves mirades
i relacionar-me amb el món.... de forma directe.

Jo visc per això, per descobrir-me a mi mateix.

Ah, jo visc per tota aquesta vida tant infreqüent que sóc.
Per aquesta vida desconcertant que expresso,
per aquest amor que tinc a mi mateix
per no tenir cap definició personal.

.... em sento incapaç de definir-me...
.... d’inventar-me una forma permanent, ideològica....
.... de ser jo, una identitat personal.....
.... de creure’m, realment, aquesta IDENTITAT
que es pensen de mi......
.... de creure’m... JO......... AQUESTA IMATGE.

.... de ser jo...... la identitat del meu cos....

..... NO.... AIXÒ ÉS IMPOSSIBLE!!

..... jo no em puc representar ni a mi mateix... no....
..... jo no suporto més d’un dia una identitat... no...

..... jo refuso totes les identitats individuals,
..... comunes, diferenciades, territorials, globals...

..... totes aquestes diferències que sempre s’acaben
aproximant al seu centre de gravetat.... al seu buit...

.... jo, finalment, només sento la primera identitat...
..... quan no existia cap altre identitat més
per lluitar i posseir el control de tots els béns....

..... JO RENEGO.... de totes les identitats....
..... de tots els documents reals que aparenta el meu cos

..... realment, les identitats s’inventen....
com a formes de domini, marcatge i racionalitat....

..... jo només vull les identitats
per sentir totes les altres identitats
que SIMBÒLICAMENT jo no represento.....

ah..... jo sento la realitat com una PROVOCACIÓ....
........ LA REALITAT COM UN CONTRAST AMB TOT..
........ la realitat com un intent de separació amb tot....

jo..... sóc aquesta paranoia d’identitats....
per sentir realment aquesta paranoia absoluta, humana
..

............. pàgines 13 i 14.......................

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Tots som una paranoia de identitata, tots. Una forta abraçada, amic

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Santi Borrell ha dit...

HOLA CARLOS...

GRÀCIES....... HE OBERT EL TEU NOM... I NO PUC ENTRAR AL TEU BLOG.......

JA EM DIRÀS

GRÀCIES