Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El bosc de Jana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El bosc de Jana. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de març del 2010

ACCIÓ POÈTICA



Proposo fer una acció a la plaça
i donar gràcies als ciutadans i ciutadanes,
gràcies a totes les persones humanes,
gràcies per acceptar la meva mà i el meu temps,
gràcies per escoltar-me, gràcies
per deixar-me dir gràcies.

També proposo fer una acció al bosc
i donar gràcies als arbres, a les fonts,
als rius, als animals, a les pedres.


..... (del llibre inèdit "El Bosc de Jana", 2009)






diumenge, 7 de març del 2010

DOS POEMES






Tu creus que les flors
esperen la llum del matí?


Jo crec que sí.


Tu creus que les flors
somien amb la llum del matí?


Jo crec que sí.


Tu que creus que els éssers
esperen la llum del matí?


Jo crec que no.



.......................................





Tu pots triar cada paraula que et dic
i escollir els colors i la durada.


Tu pots entrar dins d'un arbre
i veure com creix l'arrel
dins del meu cor.


Tu pots tocar l'horitzó amb les mans
i veure tota la llum de l'espai.




......





(del llibre inèdit "El Bosc de Jana", 2009)

dimecres, 3 de març del 2010

LA CIUTAT DE LA TRISTESA





Veig la pluja des de la finestra.
És un dia trist d'hivern, amb pluja.

Cada dia plou més. Plou cada dia
i jo sento tota la pluja pel meu cos.
Sento tanta pluja que no sento res.

Veig tot el que està fent la ciutat per la tristesa,
caminant per aquesta ciutat de la tristesa,
per aquests carrers grisos de la tristesa,
sentint tota la tristesa inexpressiva.

Tanta tristesa és impossible d'expressar.

Tanta pluja és impossible de sentir.

És impossible viure entre tanta tristesa.
.
.
.

dijous, 25 de febrer del 2010

GRAMÀTICA


...................... Pintura d'Alonso Castellanos ....


Els ocells (baixen) recullen (partícules).
Oloren (un forat) engrunes (de llum).

Canten (les imatges) les formigues
(que caminen) darrera la llum (el miracle).

Camino i veig unes flors (que em miren).
El ritme ha de ser natural (el cor).

El meu cos és (una sola vegada) el temps.

El temps s'aproxima a mi
(aleshores, jo m'allunyo de mi).

El miracle (és possible).

.
.

dimecres, 17 de febrer del 2010

ECO

....................................................... Alonso Castellanos





veig la contaminació de la ciutat

en les façanes dels edificis



sento dins del meu pensament
els colors tòxics de la combustió


veig tot aquest aire brut
dins del meu cor
aquestes pedres negres, minerals
que es veuen des del cel,
aquests forats negres del meu cos,
totes les partícules que veig
i que van caient damunt el meu cos


les fàbriques que sento
dins dels meus ossos mecànics,
tota la radiació ocupant el meu cos,


totes les autopistes engrandint
el meu cos i la meva seguretat



jo sento la vida moderna
com un procès antibiològic
que ho relaciono
amb la tristesa dels núvols,
amb aquesta manca de desig
que tenen els núvols
per portar pluja a la terra humana




.

divendres, 12 de febrer del 2010

AIRE, AIRE, AIRE



.
.
.
l'aire és el teu cos
l'aire que em dónes
.
el teu cos és l'aire
l'amor que em dónes
.
el teu cos és una font
l'aire que em dónes
.
la teva font és l'amor
l'aire que em dónes
.
l'amor és tot l'aire que em donés
l'amor que em dónes
.
tot el que em donés és aire
només aire, aire i més aire
.
.
.
.
...... (del llibre inèdit "El Bosc de Jana" 2008)
.

divendres, 5 de febrer del 2010

DOS POEMES




Per real decret
s'han acabat les vacances.

Per real decret
s'ha acabat el temps.

Per real decret
s'acabarà la vida humana.

................................................
.
.
.
MINISTRE DE CULTURA
.
.
Les seves paraules quan entren
en contacte amb l'aire fred
de l'atmosfera,
formen tempestes
que generen la creació
de nombroses obres d'art.
.
Què farien, els artistes
sense aquest món tant brut
i tant incomprensible, eh?
.
.
.
.
... del llibre inèdit "El bosc de Jana" ... 2009
.
.

dissabte, 30 de gener del 2010

CANÇÓ D'AMOR




Les estrelles estan dibuixant el camí de l'amor.

Les estrelles ens estan escrivint una carta d'amor,
una cançó per tu, un conte de nit.

Les estrelles ens ho estan dient.
Totes les coses ens ho estan dient
des de fa molt de temps.
Les estrelles ens parlen d'amor.
Totes les coses ens parlen d'amor.
Ens ho diuen constantment.

Potser les estrelles s'extingeixen
quan s'acaba una història d'amor.
Potser sí. Potser les estrelles
també ploren d'amor, com les pedres.

Les estrelles són les il·lusions d'un nen.
En el fons, tots venim d'aquest amor
que veuen els nens en les estrelles.

Les estrelles estan fetes amb els records
de l'amor i els nens, tot això, ho saben.

Les estrelles marquen les pulsacions
del temps, com totes les altres coses.
Les estrelles ens parlen del temps,
del temps que tenim i podem tenir.

Cada estrella és un cor
i quan s'extingeix una estrella,
tot el seu amor s'expandeix.

Jo recordo les estrelles quan era un nen
i recordo que el meu amor va començar,
mirant les estrelles, quan era un nen.



..... (del llibre inèdit "El Bosc de Jana".... 2009)

dimarts, 26 de gener del 2010

RELACIONISME


La meva teoria és el relacionisme.
La meva teoria del relacionisme
parteix de tot el relativisme
que he agafat de totes les teories
que formen el meu cos.
.
.
Jo sóc totes les teories humanes,
totes les teories inventades
al llarg de tots els segles de lluites
i discusions per aquestes teories.
.
.
La meva teoria parteix d'aquesta polèmica,
perquè dins del meu cos s'estableixen
totes les discusions
sobre totes les teories.
.
.
Jo sóc la realitat de totes les teories
que es poden o no demostrar.
Jo sóc, per tant, tot el que es pot
demostrar o no, tot el que es pot dir
o no, tot el que pot sentir o no.
.
.
Totes les teories es poden demostrar
a partir de totes les altres teories,
perquè totes les teories tenen errors
i dubtes i dilemes i silencis.
.
.
Jo sóc la realitat d'aquest món
tant teòric, tant real,
d'aquesta vida que no sabem,
de tots aquests errors
per tantes teories existents.
.
.
Ah, jo sóc totes les teories
que encara no s'han plantejat,
totes les teories que s'estan creant
en aquest moment en les habitacions
de tots els genis que viuen
per aportar aquestes teories a la reailitat.
.
.
Ah, què trista és la vida dels genis,
que viuen per donar teories al món.
.
.
Ah, la tristesa que senten els genis
per tants conflictes que generen, ah.
.
.
.
.
.
... (del llibre inèdit "El bosc de Jana"... 2009)
.
.
.

divendres, 22 de gener del 2010

TOT TORNA




A les platges estan arribant perfums,
electromodèstics, caixes de vi,
pneumàtics, jerseis, texans,
bolquers, anóracs, penja-robes,
botelles de gas, productes de neteja,
joquines, cadires, calculadores,
conserves de menjar, pots de pintura.


Fins i tot estan arribant cotxes
per agafar-ho tot i fugir corrents.


Fins i tot estan arribant manuals
de supervivència i llibres d'auto-ajuda.





...... (del llibre "El bosc de Jana")


divendres, 15 de gener del 2010

LA TEORIA DEL SILENCI

................................................ (fotografia: Santi Borrell)



Quina explicació es pot donar del silenci,
si el silenci no pot expressar res,
si el silenci, realment, no existeix?


Què és pot dir, per tant, del silenci?
Amb quina retòrica es pot crear
una ideologia del silenci?


Com es pot argumentar el silenci de Déu,
si la seva realitat és silenci
i només silenci?


De quina manera es pot sentir
la seva acció, si tot el que ell dóna
és silenci i només silenci?


Com es pot parlar d'amor amb silenci?
Com es pot viure en aquesta ideologia
del silenci?


Com es pot inventar una realitat poètica
del silenci, si els éssers i el món
no estan fets pel silenci?
O potser estan fetes les pedres de silenci?

Com es pot justificar el silenci de Déu,
si no és amb el seu silenci?


.............. (del llibre "El Bosc de Jana", 2009)


.

diumenge, 10 de gener del 2010

UN HOME QUE S'OFEGA


.
.


Un home s'està banyant al mar
amb una copa de cervesa a la mà
S'està mig adormint,
mirant la posta de sol
.
.

Un altre home cau al mar
i comença a moure els peu
i les cames i també els braços
i les mans per poder sortir del mar
.
.

Les parets del mar no resisteixen
la seva pressió i l'home es comença
a ofegar i ell es vol salvar
i el mar es trenca, tot el mar es trenca
i la terra s'esquerda i la força de l'aigua
comença a saltar, a córrer, a ocupar
tota la sorra de la platja, a expandir-se
pels carers i les avingudes de la ciutat
.
.

Tot el mar està inundant la ciutat
i aquest home, finalment, es podrà salvar
.
.
.


.......(del llibre inèdit "El Bosc de Jana", 2009)

.
.

dijous, 7 de gener del 2010

DIES DE LLUM

.....................................................(fotografia: Santi Borrell)



veig en els teus ulls
la música del temps
l'arribada de l'amor
.
.
veig en els teus ulls
l'anunci de les pluges
els colors damunt l'herba
.
.
veig en els teus ulls
la llum absoluta de l'hivern
.
.
veig en els teus ulls
la crescuda del blat
l'olor de l'espígol
la bellesa de les alzines
.
.
veig en els teus ulls
un altre món, un altre jardí
unes altres paraules
.
.
veig en els teus ulls
uns altres ulls
uns altres somnis
.
.
..... (del llibre inèdit "El bosc de Jana", 2009)...
.
.

dilluns, 4 de gener del 2010

DINS DEL MAR



Pel mar circulen fantasmes i criminals,
prínceps blaus i princeses encantades,
homes de la boira i fumadors de somnis.

Pel mar circulen arquitectes de la llum,
cambreres de la mort i constructors de màquines,
ocells de sorra i dissenyadors del silenci.

Pel mar circulen difamadors de la realitat,
evasions de capital i tractats d'economia.

Pel mar circulen declaracions de guerra
i armistícis que acaben naufragant,
sentències de mort i testimonis de paper.

Pel mar circulen altres mars,
tots els nàufrags que expressen
la innocència de la llum damunt la terra.


.............(del llibre "El Bosc de Jana", 2009)




dissabte, 2 de gener del 2010

LA BARCA DE PEDRA

.
.
Em pregunto com va arribar la Verge a Múxia,
flotant damunt la barca de pedra.
.
Em pregunto per què la Verge havia d'ajudar
a Santiago que plorava pels seus miracles.
.
Em pregunto, com un miracle
pot ajudar a un altre a ser miracle.
.
Em pregunto com eren les pedres de la barca,
si la barca portava veles blanques
o si les veles també eren de pedra.
.
Em pregunto si les pedres de la barca
no eren una extensió de la terra.
.
Em pregunto sobre les drogues
que consumien en aquella època.
.
Em pregunto si la Verge estava il·luminada,
si portava el seu amant a la barca,
o potser duia alguna carta per algun veí,
algun regal, no sé, algun petit detall.
.
Em pregunto si els habitants de Múxia
que la van descobrir, flotant damunt les pedres,
van veure la llum d'aquell dia,
si s'ho van creure, si van veure alguna senyal,
si van veure alguna mà que venia del cel,
si van veure els peixos volant,
o si van ser expulsats de la comunitat
per tanta follia espiritual, encara no habitual
en aquella època de pagans.
.
Em pregunto que va fer la Verge
en arribar al poble de Múxia,
si es va mostrar humil i tolerant
i va portar menjar als habitants.
.
Em pregunto si la Verge també va plorar
com Santiago pels seus miracles
no compresos, encara, en aquella època.
.
Em pregunto, per tant, què és un miracle
i què vol dir la interpretació d'un miracle.
.
Em pregunto on comença la intel·ligència
i on acaba la realitat.
.
.
.
(del llibre inèdit "El bosc de Jana", 2009)
.
.
.

dijous, 31 de desembre del 2009

DOS POEMES

(Fotografia: Santi Borrell)



RESUM HISTÒRIC


L'inici del mal.

L'expansió del mal.
Les formes del mal.
L'aliança del mal.

La màscara del mal.
La indústria del mal.
La propaganda del mal.

La victòria del mal.

La fi del mal.

........



GENERACIÓ X


Enfonsats caòticament.
Educats racionalment.
Censurats emocionalment.
Desconfiats democràticament.
Dominants econòmicament.
Controlats moralment.
Creats cel·lularment.
Estimats expressament.
Inventats explícitament.
Protegits obligadament.

Escollits senzillament.



(del llibre inèdit "El bosc de Jana" 2009)

dilluns, 28 de desembre del 2009

LA MEMÒRIA DE LA TERRA

.
.
.

D'on neix la ràbia? De quina habitació fosca?
.
Com es forma tota aquesta violència?
.
De quina manera emergeix i s'expandeix
cap als altres, dominant-los?
.
Amb quina força pot determinar el temps?
.
Com es possible que tanta ràbia
acabi afectant a tantes relacions humanes?
.

Quantes formes de ràbia existeixen?
És la manca de respecte, el menyspreu
o la mala educació una forma de ràbia?
.

D'on neix tanta ràbia? Com és possible
que s'acumuli tanta ràbia i s'acabi expressant
com la primera arma, teòrica i real, de la ment?
.

D'on neix tanta ràbia, de quines profunditats
de la foscor sorgeix tanta i tanta ràbia?
.

Potser la ràbia és la memòria de la terra,
tot el que ha vist la terra de l'Home.
.
.


(del llibre inèdit "El bosc de Java")
.
.


dissabte, 26 de desembre del 2009

PASSAT NADAL


POEMA DE NADAL QUE ESCRIU
UNA TREBALLADORA A L'ATUR
I QUE ESTÀ DEDICAT A JUTGES,
EMPRESARIS, PERIODISTES,
GOVERNANTS, BANQUERS,
DISSENYADORS, CUINERS,
ARTISTES PLÀSTCS
I ACTORS DE CINE
.
.
Us desitjo unes bones festes
amb els pitjors auguris.
.
Us desitjo moltes guerres
per gaudir de tota la riquesa.
.
Us desitjo cinquanta fills
per alimentar i moltes malalties.
.
Que mil llamps us arrenquin
els somnis dels vosres cors.
.
Us desitjo un gran dolor
i una mort abominable.
.
Així la tera, com així l'Home.
....................Cordialment.
.
.
.
.
(del llibre inèdit "El bosc de Jana")
,
.

dissabte, 5 de desembre del 2009

EL MEU PETIT POBLE




La por. La desconfiança. El conflicte agrari.
L'ambient històric. El negativisme psíquic.
L'odi permanent. La memòria. Un pobble-poble.

Les mirades pel carrer. La queixa. La hipocrèsia.
Les mirades que no saben ni mirar. Els clans.
Les influències. Els intel·lectuals.

El pes de la consciència. La fatiga de la llum.
La tristesa de les cases. La depressió dels dies
dins de les parets de ls cases plenes de mirades.

La rutina genètica. La manca d'expressió lingüística.
La fil·loxera convertida en una festa. La sequera.
El silenci de les vinyes. El preu del raïm. Els veïns.
La professora de música. Les paraules que no es diuen.

Les mirades contra les mirades. La lletjor.
La infecció del cor. El control de tot el control.

La lletjor d'un poble-poble.
La impossibilitat de patir la Sida.


.


diumenge, 29 de novembre del 2009

ELS MEUS SOMNIS



.

Els meus somnis viatgen
dins de totes les coses.

Jo existeixo en els somnis
de tots els altres.

L'aire és tant fràgil
que s'oblida.

Els meus dies existeixen
en totes les coses
que s'obliden cada dia.


(del llibre inèdit "El bosc de Jana")