POEMES INÈDITS



Tots els començaments semblen petits,
però després es fan immensos, inacabables.

--------------------


tot és tan immens
i tan ample i tan ple
i tan fort i tan fràgil
i tan fàcil i tan real
i tant absolut i tan simple...
que res... no res....



----------------------


Veure el que veig. Respirar. Res més.
Amb els pensaments, no puc veure la realitat.


------------------------



Tinc el cor calent, per tu i per tot.
Sento el sol dins.
El meu cor crema dins del sol.
Et tinc a tu i ho sento tot.



santi borrell

poemes inèdits 2013

DESIG

Camises curtes
Faldillas curtes
... Cervells curts
Camises apretades
Shorts rebentant
Matèria gris perduda

Cap primavera
atraparà

Cap primavera
somiarà

Cap primavera?

No hi ha tardor
no hi ha hivern
no hi ha primavera
no hi ha estiu
No hi ha res, tot és mentida

Baixa’t els pantalons
apunta a la mare lluna
amenaza a follar-te-la

I si no et crec
corre’t als seus llavis
Res serà igual
més del que
tu creguis
que pot ser

Tot és mentida
Tot (desembre)

Menja-me-la abans de cap d’any
sense que ho vegi qui m’acompanya
Escup si em corro
a mes orelles grosses
Hi passaré un kleenex
o si no en tinc…
les mans
mes petites mans
mes petites mans transparents

David Casadellà (del llibre “Negre, sempre negra”-
Edicions el llop ferotge. Girona. Desembre 2012)

Al MEU amor, de Mariona RiosQuan ens vam conèixer em vas dir que mai ningú es podria enamorar de mi. No sé si estaves equivocat, però el que està clar és que no em fa falta ningú més que jo per a sobreviure.No t'escric aquesta carta per demostrar-te res que senti per tu, tot el contrari: tot el que sento per mi. Tens raó, m’encantes, em tornes boja i em poses a cent, però jo m’agrado més!Gràcies o no gràcies a tu, cada dia m'estimo més. I mira què et dic: hauries d'estar gelós del que m'arribo a estimar a mi mateixa. M'encanto, em trobo estupenda. Crec que sóc una elogía a la bellesa amb totes les seves lletres i parts, que formo part del petit núvol inapreciable de la perfecció que conté el món i la vida. Però com dic, és inapreciable, sobreot per als més ignorants (i pel que veig, cada cop ho ets menys. Me n’alegro). No, no sóc egoísta, ni egocèntrica. Subjectiva? Irònica? No! parlo des de la més clara objectivitat que em concedeix la percepció de mi mateixa. No saps com gaudeixo mirant-me nua davant del mirall, disfrutant d'aquestes formes que, a banda d'opinions alienes, conformen una bellesa aritmètica que em fa esborronar. Aquesta pell suau i clara, aquests pits, ni grans ni petits, però que m'agraden tant! I tocar-me, per a tot arreu, d’aquella manera que només jo sé i que ni cap home ni cap altra dona mai han aconseguit imitar. Estic enamorada! Crec que és una decisió molt encertada això de poder viure la resta de la meva vida amb mi. N’hi ha que em diuen que sóc massa presumida, n’hi ha que em diuen boja perquè vesteixo com em dóna la gana, d’altres que tinc una gran frustació sentimental. Bah, no en tenen ni idea! Si cadascú s’estimés només la meitat del que pensa que estima als altres, tots seriem més feliços i per tant, menjaríem més eniços! (Segur que ja estàs pensant que se m’estàn creuant els cables...) No dic centrar-se en un mateix, però si t’estimes més a tu, et serà més fàcil estimar als altres, és gairebé lògic! Diuen que per canviar el món, s’ha de començar per un/a mateix/a. Doncs si vols estimar tot el món, primer de tot t’hauràs d’estimar molt a tu.Et deixo aquí, vaig a mimar-me una estona, encara que tu hi siguis. Per sempre teva, però sobretot meva.

Al MEU amor, de Mariona Rios


Quan ens vam conèixer em vas dir que mai ningú es podria enamorar de mi. No sé si estaves equivocat, però el que està clar és que no em fa falta ningú més que jo per a sobreviure.
No t'escric aquesta carta per demostrar-te res que senti per tu, tot el contrari: tot el que sento per mi. Tens raó, m’encantes, em tornes boja i em poses a cent, però jo m’agrado més!
Gràcies o no gràcies a tu, cada dia m'estimo més. I mira què et dic: hauries d'estar gelós del que m'arribo a estimar a mi mateixa. M'encanto, em trobo estupenda. Crec que sóc una elogía a la bellesa amb totes les seves lletres i parts, que formo part del petit núvol inapreciable de la perfecció que conté el món i la vida. Però com dic, és inapreciable, sobreot per als més ignorants (i pel que veig, cada cop ho ets menys. Me n’alegro). No, no sóc egoísta, ni egocèntrica. Subjectiva? Irònica? No! parlo des de la més clara objectivitat que em concedeix la percepció de mi mateixa. No saps com gaudeixo mirant-me nua davant del mirall, disfrutant d'aquestes formes que, a banda d'opinions alienes, conformen una bellesa aritmètica que em fa esborronar. Aquesta pell suau i clara, aquests pits, ni grans ni petits, però que m'agraden tant! I tocar-me, per a tot arreu, d’aquella manera que només jo sé i que ni cap home ni cap altra dona mai han aconseguit imitar. Estic enamorada! Crec que és una decisió molt encertada això de poder viure la resta de la meva vida amb mi.
N’hi ha que em diuen que sóc massa presumida, n’hi ha que em diuen boja perquè vesteixo com em dóna la gana, d’altres que tinc una gran frustació sentimental. Bah, no en tenen ni idea! Si cadascú s’estimés només la meitat del que pensa que estima als altres, tots seriem més feliços i per tant, menjaríem més eniços! (Segur que ja estàs pensant que se m’estàn creuant els cables...) No dic centrar-se en un mateix, però si t’estimes més a tu, et serà més fàcil estimar als altres, és gairebé lògic! Diuen que per canviar el món, s’ha de començar per un/a mateix/a. Doncs si vols estimar tot el món, primer de tot t’hauràs d’estimar molt a tu.
Et deixo aquí, vaig a mimar-me una estona, encara que tu hi siguis.

Per sempre teva, però sobretot meva.

 

 

1er premi categoria d'adults. Concurs de cartes d'amor i desamor. Fires de maig 2010

FRAGMENTS DEL MAR DO MORTE


l'infern està ple d'or
els sepulcres dels reis també estan plens d'or

veig una CREU damunt una roca
veig una mà que talla el mar

veig uns ulls negres que ploren
les llàgrimes negres cauen damunt la terra
les llàgrimes negres es converteixen en taques negres

POEMA CONVENCIONAL

("LA PUTA I LA RAMONETA")

 T'estimo però no ho puc dir que t'estimo, perquè no ens convé.
Però jo t'estimo encara que no et digui mai la paraula t'estimo.
És igual. Només és un verb del present d'indicatiu.
Tampoc passarà res si no t'ho dic (perquè tinc por).

 A més, no ens podrem estimar de forma completa
perquè les persones depenen de moltes altres coses.
És més, ens hauríem de casar i tenir fills.
I jo no vull tenir un èxercit propi per estimar-te.
Però has de saber, nena, que jo t'estimo. T'ho juro.

 

 

Santi Borrell

 

Poema inèdit (octubre del 2012)

PHILIP LARKIN. "AQUÍ"

AQUÍ

Desviant-me del trànsit i les ombres

industrials i riques, cap al nord

tota la nit; desviant-me per camps

massa empobrits per poder-ne dir prats,

i ara i adés un lloc amb nom grotesc

i obrers matinadors; vaig, solitari,

envers cels, espantalls, pallers, faisans

i llebres, vora el riu lent, eixamplant-se,

núvols d'or apilats i fang que brilla

confluint amb sorpresa a la ciutat



on s'apleguen estàtues, torres, grues,



carrers amb gra escampat, riu amb barcasses



i la gent dels suburbis que ha vingut



amb trolebusos, per la carretera,



i ara empenyen les portes grans de vidre



cap als somnis: robes, autells



barats, calçats, batidores, gelats,



torradores, rentadores elèctriques...








Gent a preu mòdic, de ciutat i simple,



que viuen on sols vènen venedors



i parents, pastoral que put a peix



amb vaixells i museus de l'esclavatge,



consolats, tatuages, dones fosques;



i enllà de llur mur toix i hipotecat



alts camps de blat que tot seguit s'ombregen,



isolats pobles on la soledat



clarifica les vides. El silenci



cau, aquí, com la calda. S'espesseixen



les fulles i floreixen les maleses,



van fent vía les aigües oblidades,



puja un aire poblat i lluminós



i més lluny del blau neutre de roselles



fineix de cop vora una platja amb còdols



la terra. Aquí hi ha la vida sense límits:



de cara al sol, callada, inabastable.







................................







PHILIP LARKIN



AQUÍ



Edicions del Mall



Barcelona, 1986



Traducció de José M. Valverde.







............................







Un gran poema que mou el lector



i el fa participar de les paraules



que poden moure la terra.







................

JORDI DE SANT JORDI. "POESIA"

És un dels poetes més interessants de la poesia catalana medieval. Va néixer a València a finals del s. XIV i va treballar al servei de la cort reial d'Alfons el Magnànim, càrrec de prestigi, en aquella època, que va ocupar fins a la seva prematura mort. Amb aquest càrrec, com a cambrer personal del rei, es va poder relacionar amb altres poetes que rondaven per la cort, com Andreu Febrer, Ausias March oel Marqués de Santillana. De tota la seva obra poètica, només es conserven les divuit composicions que es poden llegir en aquest llibre. Va morir el 1424. De la seva poesia voldria resaltar la seva oralitat, una oralitat que venia de la mateixa cort. La música. La poesia. Una part de la història de la poesia. El seu so.

...............

Tornada

Reina d'honor, jo sóc a tot arreu,

o viu o mort, vostre en qualsevol cas,

i prego a Déu que ja de mal no em guardi,

si allunyo l'amor que duc dins el meu cor.

................

Tornada

Amor, amor, és foll el qui de vós es fia

o ho fa d'una dama que no té paraula:

que us té aquell qui menys us desitja i us vol,

i el qui us vol seguir sempre es perd.

.................................

Jordi de Sant Jordi

POESIA

Versió de Carles Duarte

Barcelona. 2011.

Editorial Barcino.

Col·lecció Tast de Clàssics.

..............................

MANSUR AL-HAL·LAG. "DIWAN"

.

.

Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, missioner errant per terres de l’Orient, savi inspirat i poeta de la unió mística i l’amor diví, Husayn ibn Mansūr al-Hal·lāg (858-922) és cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, que presentem en aquest volum en traducció catalana directa de l’original àrab.
Home excessiu tant en la vida com en la mort, encarna com cap altre espiritual musulmà un original camí de saviesa que transcendeix els límits no tan sols del marc religios institucional islàmic sinó del sufisme mateix, del qual és el representant més destacat. Hal·lāg és considerat el màrtir per excel·lència de l’islam: un màrtir de l’amor místic que només es deu a la passió per la veritat, el desig essencial que mou a tot espiritual.

..........................................................

Quanta ignorància la meva ! Ai, si hagués sabut

quin camí em condueix cap a tu!

Has buidat el meu ésser per complert;

i jo per tu continuo plorant.

..

Amic i amat per fi s'uniren,

però desitjant i desitjat restaren allunyats.

Un mateix estat tots dos compartiren,

però sucumbiren, al final, en aquest món evanescent.

..

MANSUR AL-HAL.LAG

"DIWAN"

Fragmenta Editorial

Febrer del 2010. Barcelona.

isbn 978-84-92416-30-1

.........

ROSA IGARTUA. "CASA"

.

Parlàvem de poesia
i vas dir-me: cava sempre.
I cavo.

Cavo el lloc, l'instant, l'onada,
la llengua del gat,
la mudesa i la paraula.

Cavo
perquè indestriables són la vida i la mort
en la textura de l'arena.

Cavo
perquè no puc parar de cavar.
Cavo per viure.


........................................



Dies abans que morís
vaig regalar un cistell de tomàquets
a l'àvia i mitja dotzena
van quedar al congelador.

No vaig preguntar què en van fer.
Tampoc importa.
Però, d'això, fa més de vint anys
i aquell buit encara els conserva.

Aquesta tarda,
quan m'he posat a escriure
pensava en el poder de la mort.
El gel impol·lut.

Els tomàquets,
a la falda.



..................

Quan una nit com aquesta,
mirant el firmament,
vaig descobrir la distància
i se'm va perdre
el que té d'innocent la llum,
vas dir-me:
mira bé què hi veus.

Amb els anys
m’hi he vist els ulls.


...............................

ROSA IGARTUA
CASA

Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
Pagès editors. Lleida.
Març 2011

http://www.pageseditors.cat/

.............................


Rosa Igartua i Mollfulleda (Llerona 1966) va iniciar la seva activitat literària participant en tallers de poesia i en diversos cursos de literatura.
El 1998 va guanyar la segona edició del premi de poesia Alella a Maria Oleart amb el poemari Pedres de paraula.
El 2001 va ser inclosa en l’antologia segle 21, vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u.
El 2010 va guanyar la novena edició del Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra amb Casa.




...........................................










..............................

MARAM AL-MASRI. "ET MIRO".

. .


En algun lloc
sempre hi ha
algú que s'ns assembla,

va dir la puteta
somrient confiada,
mentre mirava per la finestra
com si hagués vist
el seu somni:
un arbre carregat
de fruits ....


.............



La magrana
que guarda els secrets
de les seves perles
continua esperant
que li llevis
la seva pell llustrosa.

Només la set
li escau la promesa
d'un licor delectable ....


..................................


Entre tots els besos
puc destriar
aquells que he donat per desig.

Entre tots els desigs,
conec
molt bé
tots aquells
atiats
per l'amor ....


...................................................


Maram al- Masri
Et miro
Pagès editors
Lleida. 2010

Tradució de l'àrab (Siria)
de Jaume Pont i Francois Micheal Durazzo.


......................................................

DINO CAMPANA. "CANTS ÒRFICS"

.
.

.

I jo, pobre trobador de París,
Sols t'ofereixo un pom d'estrofes tènues,
Sigues benigne i, a les boques vives i ingènues
Que jo sé, davalla-hi trèmul, bes, fes-te somrís.

.....

Sota quin munt feixuc de neu
Hi ha sepultades les roses de la meva primavera?
Com podrà la remembrança saber
On jau la morta esperança que avui m'espera?


....

Fabricar fabricar fabricar
M'estimo més la remor del mar
Que diu fabricar fer i desfer
Fer i desfer és tot un feinejar
Heus aquí allò que jo sé fer.

....

Darrere del vespre angèlic
Entre les cases quadrades
Endolcida amb la ranera
D'una àncora dins un port
Es va filtrant pel granit
Entre les cases quadrades
La música d'una harmònica.

.....


Dino Campana (1855-1932), un dels poetes italians més valuosos de començament del segle XX, és autor d'un llibre inclassificable i eclèctic. "Cants Ôrfics" (1914), mogut entre el decadentisme dannunzià i els moviments d'avantugarda.

.....


DINO CAMPANA
CANTS ÒRFICS
Lleonard Muntaner, Editor
setembre 2007, Palma (Mallorca)

....

BEGONYA POZO

.

VITA NOVA


Crèixer amerada
com l'arròs sota l'aigua
i respirar llum



HUMUS


El jardí dels morts
té arbres de fulles perennes,
un verd infinit.



PARAULES DE BRECHT

De tots els objectes
els que més t'estimes
són els vells:
t'agrada la roba
farcida de temps i de desig;
t'agraden els llibres
amb les lletres toves
i la meva boca,
que ja sap com besar-te.



EN CONSTRUCCIÓ

Ni puta
ni bruixa
ni monja
ni mare
dona sóc
senzillament
dona
i també puta
i bruixa
i monja
i mare
totes
em fan
dona
possiblement
dona
arquitectònicament
dona.



.................................................


Begonya Pozo (València, 1974) és doctora en Filologia per la Universitat de València, on també es va llicenciar en Filologia Hispànica i Italiana. Des de 1998 exerceix com a professora al Departament de Filologia Francesa i Italiana d'aquesta universitat, compaginant la seua tasca docent amb la investigació literària, la traducció, l'edició i la gestió cultural.Les seues publicacions se centren especialment en l'anàlisi del discurs líric d'autors contemporanis. Destaquen així mateix en la seua trajectòria els estudis de caràcter interdisciplinari i comparatista. És fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001-, així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada l’any 2002 i que actualment dirigeix. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009.Pel que fa a la seua obra literària en castellà ha publicat El muro de la noche (Germinal, València, 2000) i Tiempo de sal (Edicions 96, Carcaixent, 2004). Abans de la publicació de Poemes a la intempèrie (3i4, València, 2011), els seus poemes en valencià havien estat seleccionats a revistes, antologies i llibres col•lectius. Diversos poemes s’han traduït al castellà, anglès, portuguès, alemany i eslovè.


.................

FESTIVAL DE POESIA A LES CAVES 2011. SANT SADURNÍ D'ANOIA.

.

.

DIVENDRES 6 DE MAIG..... CAVES GRAMONA.

sílvia bel, àngles gregori i núria talavera...............

DIVENDRES 13 DE MAIG.... CAVES BENEIT

francesc gelonch, lluís calvo i ricard mirabete ....

DIVENDRES 20 DE MAIG... CAVES BLANCHER

david castillo, teresa costa-gramunt, jordi pàmias ...

DIVENDRES 27 DE MAIG.. CAVES JAUME GIRÓ I GIRÓ

antoni casals, carles duarte i susanna rafart ..................

TOTS ELS ACTES COMENÇARAN A LES 22 h 30.....

SALVATORE QUASIMODO. OBRA POÈTICA.

. . I EL VESPRE VE TOT D'UNA Tothom es troba sol en el cor de la terra travessat per un raig de sol: i el vespre ve tot d'una. DECLINA EL DIA Em trobes desert, Senyor, en el teu dia, mancat de tota llum. Falta de tu tinc por, camí perdut d'amor, i no m'és una gràcia ni el meu cant temorós que asseca els meus volers. T'he amat i combatut; declina el dia i cullo ombres dels cels: quina tristor el meu cor de carn! SI MAI L'AMOR ET COLPEJA No oblidis que vius enmig dels animals els cavalls els gats les rates de claveguera b runes com la dona de Salomó terrible camp amb banderes desplegades, no oblidis el gos des de la llengua i la cua d'harmonies de l'irreal ni el llangardaix la merla el rossinyol l'escurçó l'abellot. O t'agrada pensar que vius entre homes purs i dones virtuoses que no toquen el bram de la granota en zel, verda caom branca més verda de la sang. . . . SALVATORE QUASIMODO. Obra poètica Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escofet Edicions del Salobre Octubre del 2007 . . .

ANDRIY ANTONOVSKIY. "POEMES FONÈTICS (I)"

ANDRIY ANTONOVSKIY. "POEMES FONÈTICS (II)"

MIREIA CALAFELL. "COSTURES".

. . . TALLS Potser serà una nit de tempesta amb trons que exaltaran la pell del cel i en mostraran les cicatrius (tallen, les ales dels ocells). O ni tan sols serà dramàtic i passarà a les onze d'un dia qualsevol mentre hi hagi cues per a l’autobús, nens que desemboliquin l'esmorzar, i tu estiguis davant de la pantalla buscant-me en un correu, amb l'emoció del misteri baixant dels ulls als dits fins a les tecles com ocells que picotegen afamats de gana i de desig. Tant és. Només importa la consciència del moment, saber que un dia acabaran les cues, l'autobús, els nens i els esmorzars. També nosaltres. El teu nom als meus correus serà l'últim esbós d'aquesta història, un crit a l'horitzó tot just abans del vol (tallen, les ales del present). . . ................................................................................. . . L’HORITZÓ Capgirarem el món, acabarà el final, oblidarem l’oblit amb etimologies noves. La pell, el verb i els déus esperaran als llimbs i no sabrem resar quan tot ens recomenci. Rellegirem l’ahir, caducarà l’enyor, farem de nou l’amor tot ignorant els noms. Volgudament absorts, discretament perduts, recollirem el cos, desitjarem el buit. Llavors, així, de cop, potser sabrem que l’horitzó era el punt de partida. . . .......................................................... . . ELS ANYS QUE NO HE VISCUT Si dic que hi ha anys que no he viscut recordo un temps en què han sobrat miralls multiplicant-me el cos i fent amples les cuixes, penso en la cinta mètrica i els resultats que deien: mirin, la seva filla perd la menstruació i les ganes, ¡ara que tot just començava a fer-se una doneta! L’haurem de vigilar, vagin a la farmàcia i comprin pastilles per dormir, pastilles per menjar, per llevar-se al matí i un xarop per sagnar. No es preocupin, farem que li passi el que li passa, no cal ni que s’expliqui, ja venia explicada abans d’obrir la boca i dir el que diuen totes, no és gens original. Si dic que hi ha anys que no he viscut parlo dels dies en què em venia gran el cos. I és ara quan pregunto: aquella malaltia ¿era una rebel·lió? . . ............................................................ . . . PROMESA Si crides el meu nom aquesta nit i vols fer-me l’amor en la foscor, prometo despertar-me. Si emmudeixes mentre escric i fas que el vers parli de tu, senzillament, prometo. . . ...................................................... . . PISTES Sempre s’estima igual però diferent, em deies. I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar si ens condemnava allò que era igual o bé la diferència és la culpable. L’amargor com una pista em porta a tu, que ets a la cuina i amb la cullera dissols el sucre que ja no em despertarà. Del teu gest no es desprèn una resposta, tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t: Jo no tinc ales perquè els omòplats tornen a ser omòplats si tu no els mires. I tu que no tens esma per volar. De tan a prop del terra, ja no caurem. I estimar és caure. . . . .......................................... Mireia Calafell "Costures" Edicions Viena. Barcelona. 2010. Premi Josep Maria López Picó 2009 . .

ERNEST FARRÉS. "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics".

COM ES QUE NO RENUNCIES A LA COMODITAT DEL MÓN CONEGUT

Sovint menges

i no saps

ni el que menges.

Sovint cantes

i no saps

ni el que cantes.

Sovint penses

i no saps

ni el que penses.

Sovint mostres

actituts

eremítiques

i no saps

ni amb prou feies

que les mostres.

Sovint tens

mal de coll

i no saps

ni que tens

mal de coll.

Sovint fas

esbufecs

i no notes

que esbufegues.

Sovint dorms

i no saps

ni que dorms.

.........................

Ernest Farrés

"Els efectes imprevisibles dels camps magnètics"

La Breu. Col·lecció Alabatre.

Barcelona. Març 2011.

...................................

"ELS DIES A LES MANS", NOVES LECTURES

. .

Dijous 24 de març. Sant Cugat del Vallès.
Llibreria Mythos. Carrer Santa Maria. 20 h.
.
Dimecres 30 de març. L'Horiginal. Barcelona.
Carrer Ferlandina (davant el Macba). 20 h 30 .
.
Dijous 7 d'abril. Sant Sadurní d'Anoia.
Bar Bibop. Rambla de la Generalitat, 32. 20 h 30.
.
Divendres 8 d'abril. Barcelona. Centre Lleidetans.
Plaça Universitat, s/n. 18 h 30
.
Divendres 15 d'abril. Cerdanyola del Vallès.
B'Art Ateneu. Organitza: Vespres Literaris. 20 h.
.
Dissabte 23 d'abril. Les Cabanyes (Alt Penedès)
Església del poble. 20 h.
.
.
El llibre continua rebent bones crítiques en diaris, revistes
i blogs de literatura a la xarxa. També ha estat present
en diversos espais televisius literaris i premsa escrita.
.
A travès del meu facebook es poden veure els links d'algunes
entrevistes televisives i entrevistes a revistes digitals,
parlant del llibre i de poesia, en general o en concret.
.
La primera edició s'ha exhaurit. I ara estem preparant
una segona edició.
.
.
El llibre es pot trobar a les llibreries Odissea, Cuscó,
Sant Joan, Ràfols i Sellarès de Vilafranca del Penedès.
A la llibreria Jepi de Sant Sadurní d'Anoia.
A la llibreria Robafaves de Mataró.
A la llibreria L'Ombra de Rubí.
A la llibreria Més que Lletres de Martorell.
A la llibreria El Vent dels Llibres de Badalona.
A la llibreria Aqualata d'Igualada.
A la llibreria Mitjans d' El Vendrell.
I a les llibreries La Central, Alíbri, Laie, Catalonia,
Proa-Espai, La Ploma i Caixa d'Eines.
.
.

Moltes gràcies per tot.
.
.

TOMÀS ARIAS, DIENT UN POEMA

.
.
Horiginal. Barcelona.
16 març 2011.
.
.