PHILIP LARKIN. "AQUÍ"

AQUÍ

Desviant-me del trànsit i les ombres

industrials i riques, cap al nord

tota la nit; desviant-me per camps

massa empobrits per poder-ne dir prats,

i ara i adés un lloc amb nom grotesc

i obrers matinadors; vaig, solitari,

envers cels, espantalls, pallers, faisans

i llebres, vora el riu lent, eixamplant-se,

núvols d'or apilats i fang que brilla

confluint amb sorpresa a la ciutat



on s'apleguen estàtues, torres, grues,



carrers amb gra escampat, riu amb barcasses



i la gent dels suburbis que ha vingut



amb trolebusos, per la carretera,



i ara empenyen les portes grans de vidre



cap als somnis: robes, autells



barats, calçats, batidores, gelats,



torradores, rentadores elèctriques...








Gent a preu mòdic, de ciutat i simple,



que viuen on sols vènen venedors



i parents, pastoral que put a peix



amb vaixells i museus de l'esclavatge,



consolats, tatuages, dones fosques;



i enllà de llur mur toix i hipotecat



alts camps de blat que tot seguit s'ombregen,



isolats pobles on la soledat



clarifica les vides. El silenci



cau, aquí, com la calda. S'espesseixen



les fulles i floreixen les maleses,



van fent vía les aigües oblidades,



puja un aire poblat i lluminós



i més lluny del blau neutre de roselles



fineix de cop vora una platja amb còdols



la terra. Aquí hi ha la vida sense límits:



de cara al sol, callada, inabastable.







................................







PHILIP LARKIN



AQUÍ



Edicions del Mall



Barcelona, 1986



Traducció de José M. Valverde.







............................







Un gran poema que mou el lector



i el fa participar de les paraules



que poden moure la terra.







................

JORDI DE SANT JORDI. "POESIA"

És un dels poetes més interessants de la poesia catalana medieval. Va néixer a València a finals del s. XIV i va treballar al servei de la cort reial d'Alfons el Magnànim, càrrec de prestigi, en aquella època, que va ocupar fins a la seva prematura mort. Amb aquest càrrec, com a cambrer personal del rei, es va poder relacionar amb altres poetes que rondaven per la cort, com Andreu Febrer, Ausias March oel Marqués de Santillana. De tota la seva obra poètica, només es conserven les divuit composicions que es poden llegir en aquest llibre. Va morir el 1424. De la seva poesia voldria resaltar la seva oralitat, una oralitat que venia de la mateixa cort. La música. La poesia. Una part de la història de la poesia. El seu so.

...............

Tornada

Reina d'honor, jo sóc a tot arreu,

o viu o mort, vostre en qualsevol cas,

i prego a Déu que ja de mal no em guardi,

si allunyo l'amor que duc dins el meu cor.

................

Tornada

Amor, amor, és foll el qui de vós es fia

o ho fa d'una dama que no té paraula:

que us té aquell qui menys us desitja i us vol,

i el qui us vol seguir sempre es perd.

.................................

Jordi de Sant Jordi

POESIA

Versió de Carles Duarte

Barcelona. 2011.

Editorial Barcino.

Col·lecció Tast de Clàssics.

..............................

MANSUR AL-HAL·LAG. "DIWAN"

.

.

Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, missioner errant per terres de l’Orient, savi inspirat i poeta de la unió mística i l’amor diví, Husayn ibn Mansūr al-Hal·lāg (858-922) és cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, que presentem en aquest volum en traducció catalana directa de l’original àrab.
Home excessiu tant en la vida com en la mort, encarna com cap altre espiritual musulmà un original camí de saviesa que transcendeix els límits no tan sols del marc religios institucional islàmic sinó del sufisme mateix, del qual és el representant més destacat. Hal·lāg és considerat el màrtir per excel·lència de l’islam: un màrtir de l’amor místic que només es deu a la passió per la veritat, el desig essencial que mou a tot espiritual.

..........................................................

Quanta ignorància la meva ! Ai, si hagués sabut

quin camí em condueix cap a tu!

Has buidat el meu ésser per complert;

i jo per tu continuo plorant.

..

Amic i amat per fi s'uniren,

però desitjant i desitjat restaren allunyats.

Un mateix estat tots dos compartiren,

però sucumbiren, al final, en aquest món evanescent.

..

MANSUR AL-HAL.LAG

"DIWAN"

Fragmenta Editorial

Febrer del 2010. Barcelona.

isbn 978-84-92416-30-1

.........

ROSA IGARTUA. "CASA"

.

Parlàvem de poesia
i vas dir-me: cava sempre.
I cavo.

Cavo el lloc, l'instant, l'onada,
la llengua del gat,
la mudesa i la paraula.

Cavo
perquè indestriables són la vida i la mort
en la textura de l'arena.

Cavo
perquè no puc parar de cavar.
Cavo per viure.


........................................



Dies abans que morís
vaig regalar un cistell de tomàquets
a l'àvia i mitja dotzena
van quedar al congelador.

No vaig preguntar què en van fer.
Tampoc importa.
Però, d'això, fa més de vint anys
i aquell buit encara els conserva.

Aquesta tarda,
quan m'he posat a escriure
pensava en el poder de la mort.
El gel impol·lut.

Els tomàquets,
a la falda.



..................

Quan una nit com aquesta,
mirant el firmament,
vaig descobrir la distància
i se'm va perdre
el que té d'innocent la llum,
vas dir-me:
mira bé què hi veus.

Amb els anys
m’hi he vist els ulls.


...............................

ROSA IGARTUA
CASA

Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
Pagès editors. Lleida.
Març 2011

http://www.pageseditors.cat/

.............................


Rosa Igartua i Mollfulleda (Llerona 1966) va iniciar la seva activitat literària participant en tallers de poesia i en diversos cursos de literatura.
El 1998 va guanyar la segona edició del premi de poesia Alella a Maria Oleart amb el poemari Pedres de paraula.
El 2001 va ser inclosa en l’antologia segle 21, vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u.
El 2010 va guanyar la novena edició del Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra amb Casa.




...........................................










..............................

MARAM AL-MASRI. "ET MIRO".

. .


En algun lloc
sempre hi ha
algú que s'ns assembla,

va dir la puteta
somrient confiada,
mentre mirava per la finestra
com si hagués vist
el seu somni:
un arbre carregat
de fruits ....


.............



La magrana
que guarda els secrets
de les seves perles
continua esperant
que li llevis
la seva pell llustrosa.

Només la set
li escau la promesa
d'un licor delectable ....


..................................


Entre tots els besos
puc destriar
aquells que he donat per desig.

Entre tots els desigs,
conec
molt bé
tots aquells
atiats
per l'amor ....


...................................................


Maram al- Masri
Et miro
Pagès editors
Lleida. 2010

Tradució de l'àrab (Siria)
de Jaume Pont i Francois Micheal Durazzo.


......................................................

DINO CAMPANA. "CANTS ÒRFICS"

.
.

.

I jo, pobre trobador de París,
Sols t'ofereixo un pom d'estrofes tènues,
Sigues benigne i, a les boques vives i ingènues
Que jo sé, davalla-hi trèmul, bes, fes-te somrís.

.....

Sota quin munt feixuc de neu
Hi ha sepultades les roses de la meva primavera?
Com podrà la remembrança saber
On jau la morta esperança que avui m'espera?


....

Fabricar fabricar fabricar
M'estimo més la remor del mar
Que diu fabricar fer i desfer
Fer i desfer és tot un feinejar
Heus aquí allò que jo sé fer.

....

Darrere del vespre angèlic
Entre les cases quadrades
Endolcida amb la ranera
D'una àncora dins un port
Es va filtrant pel granit
Entre les cases quadrades
La música d'una harmònica.

.....


Dino Campana (1855-1932), un dels poetes italians més valuosos de començament del segle XX, és autor d'un llibre inclassificable i eclèctic. "Cants Ôrfics" (1914), mogut entre el decadentisme dannunzià i els moviments d'avantugarda.

.....


DINO CAMPANA
CANTS ÒRFICS
Lleonard Muntaner, Editor
setembre 2007, Palma (Mallorca)

....

BEGONYA POZO

.

VITA NOVA


Crèixer amerada
com l'arròs sota l'aigua
i respirar llum



HUMUS


El jardí dels morts
té arbres de fulles perennes,
un verd infinit.



PARAULES DE BRECHT

De tots els objectes
els que més t'estimes
són els vells:
t'agrada la roba
farcida de temps i de desig;
t'agraden els llibres
amb les lletres toves
i la meva boca,
que ja sap com besar-te.



EN CONSTRUCCIÓ

Ni puta
ni bruixa
ni monja
ni mare
dona sóc
senzillament
dona
i també puta
i bruixa
i monja
i mare
totes
em fan
dona
possiblement
dona
arquitectònicament
dona.



.................................................


Begonya Pozo (València, 1974) és doctora en Filologia per la Universitat de València, on també es va llicenciar en Filologia Hispànica i Italiana. Des de 1998 exerceix com a professora al Departament de Filologia Francesa i Italiana d'aquesta universitat, compaginant la seua tasca docent amb la investigació literària, la traducció, l'edició i la gestió cultural.Les seues publicacions se centren especialment en l'anàlisi del discurs líric d'autors contemporanis. Destaquen així mateix en la seua trajectòria els estudis de caràcter interdisciplinari i comparatista. És fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001-, així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada l’any 2002 i que actualment dirigeix. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009.Pel que fa a la seua obra literària en castellà ha publicat El muro de la noche (Germinal, València, 2000) i Tiempo de sal (Edicions 96, Carcaixent, 2004). Abans de la publicació de Poemes a la intempèrie (3i4, València, 2011), els seus poemes en valencià havien estat seleccionats a revistes, antologies i llibres col•lectius. Diversos poemes s’han traduït al castellà, anglès, portuguès, alemany i eslovè.


.................

FESTIVAL DE POESIA A LES CAVES 2011. SANT SADURNÍ D'ANOIA.

.

.

DIVENDRES 6 DE MAIG..... CAVES GRAMONA.

sílvia bel, àngles gregori i núria talavera...............

DIVENDRES 13 DE MAIG.... CAVES BENEIT

francesc gelonch, lluís calvo i ricard mirabete ....

DIVENDRES 20 DE MAIG... CAVES BLANCHER

david castillo, teresa costa-gramunt, jordi pàmias ...

DIVENDRES 27 DE MAIG.. CAVES JAUME GIRÓ I GIRÓ

antoni casals, carles duarte i susanna rafart ..................

TOTS ELS ACTES COMENÇARAN A LES 22 h 30.....

SALVATORE QUASIMODO. OBRA POÈTICA.

. . I EL VESPRE VE TOT D'UNA Tothom es troba sol en el cor de la terra travessat per un raig de sol: i el vespre ve tot d'una. DECLINA EL DIA Em trobes desert, Senyor, en el teu dia, mancat de tota llum. Falta de tu tinc por, camí perdut d'amor, i no m'és una gràcia ni el meu cant temorós que asseca els meus volers. T'he amat i combatut; declina el dia i cullo ombres dels cels: quina tristor el meu cor de carn! SI MAI L'AMOR ET COLPEJA No oblidis que vius enmig dels animals els cavalls els gats les rates de claveguera b runes com la dona de Salomó terrible camp amb banderes desplegades, no oblidis el gos des de la llengua i la cua d'harmonies de l'irreal ni el llangardaix la merla el rossinyol l'escurçó l'abellot. O t'agrada pensar que vius entre homes purs i dones virtuoses que no toquen el bram de la granota en zel, verda caom branca més verda de la sang. . . . SALVATORE QUASIMODO. Obra poètica Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escofet Edicions del Salobre Octubre del 2007 . . .

ANDRIY ANTONOVSKIY. "POEMES FONÈTICS (I)"

ANDRIY ANTONOVSKIY. "POEMES FONÈTICS (II)"

MIREIA CALAFELL. "COSTURES".

. . . TALLS Potser serà una nit de tempesta amb trons que exaltaran la pell del cel i en mostraran les cicatrius (tallen, les ales dels ocells). O ni tan sols serà dramàtic i passarà a les onze d'un dia qualsevol mentre hi hagi cues per a l’autobús, nens que desemboliquin l'esmorzar, i tu estiguis davant de la pantalla buscant-me en un correu, amb l'emoció del misteri baixant dels ulls als dits fins a les tecles com ocells que picotegen afamats de gana i de desig. Tant és. Només importa la consciència del moment, saber que un dia acabaran les cues, l'autobús, els nens i els esmorzars. També nosaltres. El teu nom als meus correus serà l'últim esbós d'aquesta història, un crit a l'horitzó tot just abans del vol (tallen, les ales del present). . . ................................................................................. . . L’HORITZÓ Capgirarem el món, acabarà el final, oblidarem l’oblit amb etimologies noves. La pell, el verb i els déus esperaran als llimbs i no sabrem resar quan tot ens recomenci. Rellegirem l’ahir, caducarà l’enyor, farem de nou l’amor tot ignorant els noms. Volgudament absorts, discretament perduts, recollirem el cos, desitjarem el buit. Llavors, així, de cop, potser sabrem que l’horitzó era el punt de partida. . . .......................................................... . . ELS ANYS QUE NO HE VISCUT Si dic que hi ha anys que no he viscut recordo un temps en què han sobrat miralls multiplicant-me el cos i fent amples les cuixes, penso en la cinta mètrica i els resultats que deien: mirin, la seva filla perd la menstruació i les ganes, ¡ara que tot just començava a fer-se una doneta! L’haurem de vigilar, vagin a la farmàcia i comprin pastilles per dormir, pastilles per menjar, per llevar-se al matí i un xarop per sagnar. No es preocupin, farem que li passi el que li passa, no cal ni que s’expliqui, ja venia explicada abans d’obrir la boca i dir el que diuen totes, no és gens original. Si dic que hi ha anys que no he viscut parlo dels dies en què em venia gran el cos. I és ara quan pregunto: aquella malaltia ¿era una rebel·lió? . . ............................................................ . . . PROMESA Si crides el meu nom aquesta nit i vols fer-me l’amor en la foscor, prometo despertar-me. Si emmudeixes mentre escric i fas que el vers parli de tu, senzillament, prometo. . . ...................................................... . . PISTES Sempre s’estima igual però diferent, em deies. I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar si ens condemnava allò que era igual o bé la diferència és la culpable. L’amargor com una pista em porta a tu, que ets a la cuina i amb la cullera dissols el sucre que ja no em despertarà. Del teu gest no es desprèn una resposta, tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t: Jo no tinc ales perquè els omòplats tornen a ser omòplats si tu no els mires. I tu que no tens esma per volar. De tan a prop del terra, ja no caurem. I estimar és caure. . . . .......................................... Mireia Calafell "Costures" Edicions Viena. Barcelona. 2010. Premi Josep Maria López Picó 2009 . .

ERNEST FARRÉS. "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics".

COM ES QUE NO RENUNCIES A LA COMODITAT DEL MÓN CONEGUT

Sovint menges

i no saps

ni el que menges.

Sovint cantes

i no saps

ni el que cantes.

Sovint penses

i no saps

ni el que penses.

Sovint mostres

actituts

eremítiques

i no saps

ni amb prou feies

que les mostres.

Sovint tens

mal de coll

i no saps

ni que tens

mal de coll.

Sovint fas

esbufecs

i no notes

que esbufegues.

Sovint dorms

i no saps

ni que dorms.

.........................

Ernest Farrés

"Els efectes imprevisibles dels camps magnètics"

La Breu. Col·lecció Alabatre.

Barcelona. Març 2011.

...................................

"ELS DIES A LES MANS", NOVES LECTURES

. .

Dijous 24 de març. Sant Cugat del Vallès.
Llibreria Mythos. Carrer Santa Maria. 20 h.
.
Dimecres 30 de març. L'Horiginal. Barcelona.
Carrer Ferlandina (davant el Macba). 20 h 30 .
.
Dijous 7 d'abril. Sant Sadurní d'Anoia.
Bar Bibop. Rambla de la Generalitat, 32. 20 h 30.
.
Divendres 8 d'abril. Barcelona. Centre Lleidetans.
Plaça Universitat, s/n. 18 h 30
.
Divendres 15 d'abril. Cerdanyola del Vallès.
B'Art Ateneu. Organitza: Vespres Literaris. 20 h.
.
Dissabte 23 d'abril. Les Cabanyes (Alt Penedès)
Església del poble. 20 h.
.
.
El llibre continua rebent bones crítiques en diaris, revistes
i blogs de literatura a la xarxa. També ha estat present
en diversos espais televisius literaris i premsa escrita.
.
A travès del meu facebook es poden veure els links d'algunes
entrevistes televisives i entrevistes a revistes digitals,
parlant del llibre i de poesia, en general o en concret.
.
La primera edició s'ha exhaurit. I ara estem preparant
una segona edició.
.
.
El llibre es pot trobar a les llibreries Odissea, Cuscó,
Sant Joan, Ràfols i Sellarès de Vilafranca del Penedès.
A la llibreria Jepi de Sant Sadurní d'Anoia.
A la llibreria Robafaves de Mataró.
A la llibreria L'Ombra de Rubí.
A la llibreria Més que Lletres de Martorell.
A la llibreria El Vent dels Llibres de Badalona.
A la llibreria Aqualata d'Igualada.
A la llibreria Mitjans d' El Vendrell.
I a les llibreries La Central, Alíbri, Laie, Catalonia,
Proa-Espai, La Ploma i Caixa d'Eines.
.
.

Moltes gràcies per tot.
.
.

TOMÀS ARIAS, DIENT UN POEMA

.
.
Horiginal. Barcelona.
16 març 2011.
.
.

Presentant el seu llibre "Odi sobre tela"

.
.
Tomàs Arias.
"Odi sobre tela".
La Breu. Col.lecció Alabratre.
Barcelona. Març 2011.
.
Horiginal. Barcelona.
16 març 2011
.

CRÍTICA DE XULIO RICARDO TRIGO A "SERRA D'OR"

.

.

Posar-se sota l'advocació de Ramon Llull en un poemari amb títol de ressonàncies clàssiques marca l'ambició d'un poeta. A més a més, si aquest poeta decideix que el tema del seu llibre serà l'amor, ens trobem amb un altre cim de difícil accés.

.

Santi Borrell, un poeta conegut pels seus recitals públics i pels vídeos que ens ha anat oferint a la xarxa, publica aquest primer llibre que tot escriptor somia i que moltes vegades esdevé un petit naufragi personal per al creador. L'ansietat per a posar-ho tot, per a demostrar la transcèndia del discurs, per a una precisió que l'ofici encara no ha assolit, dóna amb molta freqüència un caràcter fugisser a aquests llibres.

.

Amb el temps, el crític, el lector, s'hi enfronta reticent, poc convençut que el llibre arribi a satisfer les seves exigències. Però diré que "Els dies a les mans" és un bon llibre, pel poeta que hi intuïm i, també, no ens enganyem, perquè poques vegades ets capaç de salvar tots els poemes d'un llibre, fins i tot d'aquells clàssics que sempre t'acompanyen.

.

Sense encertar-la, doncs, en tots els versos, Borrell en té molts en aquest llibre que són un encert, versos que l'ajuden a construir poemes plens de llum, que deixen clar un tema pel qual han transitat nombroses veus i que sempre acaba semblant-nos un intens desafiament. Ens deixa un gust de paraula ben dita, de paraules que no es poden dir d'una altra manera. Juga amb la senzillesa, amb la claredat, entra en l'esfera de les paraules comunes i de jocs entenedors per il·luminar les seves conclusions. El tema ho exigeix, no era el més adient per a grans metàfores, sinó per a aquelles que segons els millors poetes aspiren a ser visualitzades. Es tractava de trobar la paraula senzilla que tantes vegades convé al poema. Si llegim "Geografia", "Intermitències", o els petits poemes que ens va desgranant aquí i allà una aproximació a les entranyes veritats dels amants, podem comprovar com Borrell sap trobar un to escaient i un llenguatge dúctil que encerta a transmetre l'estat d'ànim desitjat.

.

El poeta ha entès armes com la precisió o la perícia a l'hora de fer servir la paraula justa. I tot això va configurant un llibre al qual és necessari tornar per aprofundir-ne els secrets, gaudir d'unes sensacions que sovient creiem secretes de tan poc freqüentades.

.

"Els dies a les mans" és doncs un bon llibre. Potser l'autor evolucionarà, deixaran de semblar-li valuosos alguns dels seus versoso, però tindrà la satisfacció d'haver publicat un primer llibre que obre els camins de la seva poesia.

.

Xulio Ricardo Trigo.

Serra d'Or

Març 2011.

.

.

MIREIA VIDAL-CONTE. "ORLANDO NATURAL"

.

.

ORLANDO NATURAL

ocupes dues centúries
mil·lenni mil·lenària
a poc a poc llum a la cara
obres
estens els braços del joc dels nens
diteges el quadre com un nou mètode d’empremtar

.
-tants i tants anys de vulcanisme-

.
mil·lenni mil·lenària
aculls possibles adopcions
com per exemple
aquesta estranya mania
d’arrapar-me a un cert tipus d’afecte
com si el meu punt de vista
no fos qüestió de valors
i contingències comunes

.
-valores certa parquedat en les bèsties-
.

com llàgrimes a l’esquena
repuntes sorgeixes sutures la pressió d’ulls aliens
com si fossis tu realment
aquell altre punt de vista

.

.

-----------------------------------------------

.

.

MIRA-LA MIRA-LA

és la vida magranosa
no té escaires
com pàgines de paper bíblia
com mira mira la magrana
d’un temps mai prou precís
a les unions dels dits del tot adient

.
de un tiempo granada
esa vida
si le falta
si no tiene
el hábito de un par
de locas creyentes es difícil

.

.

...................................

.

.

Mireia Vidal-Conte

"Orlando Natural"

La Breu.

Col·lecció Alabatre.

Barcelona. 2010.

.

.

................................

GEMMA ARIMANY. "ULLS A TRAVÉS"

.

.

COMMOCIÓ RETINAL

.

.

Em fas mal.

Em penetraves i et deia

em fas mal.

El teu iris de cacau

penetrava

i jo et deia, t'insistia,

em fas mal.

Em fas mal a la retina.

.

.

.................

.

DALTONISME

Pam. He anat a parar
davant de casa teva.
Davant el porter automàtic.
Davant la teva esfera.
Premo. Respons. Pujo
a dalt. Davant teu.
Porto un abric vermell.
Vermella fins als peus.
Prohibida. Privativa.
Roja d’esperit de flama.
Pam. Envermelleixes.
Et tornes a tancar en
l’esfera. Pam. Cop de porta.
Mai no sabràs que a sota
hi duia un vestit verd
un verd imperatiu,
d’un verd que brama “vine”.

.
.

.................


.
PREMONICIÓ


L’estómac és molt viu.
L’estómac té ull clínic:
l’estómac pot sentir-te
molt abans que jo et vegi.
.
.


................
.
.


OCELLOT


T’enyoro amb les puntes
dels dits i dels cabells,
T’enyoro amb les pells mortes
i les vives, amb la carn tota,
t’enyoro amb la mirada,
t’enyoro amb l’alè, el sexe,
t’enyoro amb la veu,
amb l’únic mot que pot emetre:
t’enyoro, t’enyoro, t’enyoro.
Ja ho veus, sóc un lloro
descolorit i escarransit,
un lloro carnívor
a qui només donen pipes.
Sóc un lloro
que ha après el “t’enyoro”
abans del “t’estimo”.
.
.

.........................
.
.



Gemma Arimany
"Ulls a través"

Premi de Poesia Miquel Martí i Pol 2010
UAB. Universitat Autònoma de Barcelona.
Serveis de Publicacions.
2010.

.....................

MARTA PÉREZ. "DONES D'HEURA"

.
.

.

.

DONA


Tu i jo som dones d’heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.

Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.

Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix…i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.


............................



GÀBIA

He fet un clot dins el llit de la memòria
i l’he dissimulat amb fulles d’amarant
arrabassades de les ales d’un àngel.
Tinc la melangia, que em repta,
presonera
en una gàbia de plomes trenades.

....................................................



TISORES


Vull tallar bocins dels meus dies,
conjur de tisores per sobreviure.

La tarda del dia de Reis
color de suc de mango.
Una ferida en el temps.

El meu fill amb un tall de pruna
sobre el front
i la moto estesa a la carretera.

Les erugues estoiques del dolor.
Tisorada!

Drap esquinçat només amb dos dits.
Esmicolaré el record fins a fer-lo pols.


.....................

Marta Pérez
DONES D'HEURA.
Pàges Editors. Lleida.
Premi Jordi Pàmies de Poesia 2010.


......................