dissabte, 28 de març de 2009


........ INVENTARI DE LLUM .......
La meva vida, tots els viatges,
totes les rutes que emprenc,
tots els recorreguts que faig
per sentir totes les realitats,

jo, totes les arquitectures humanes de tots els temps,
totes les vides que s’amaguen dins de les cases,
tots els somnis, totes les paraules que no surten de casa.

Jo sóc totes les coses que no surten de dins,
de dins de la seva realitat,
de dins de totes les coses que existeixen
per no existir realment,

Jo sóc tots aquests lloc sense temps,
espais que existeixen per no deixar entrar.
Jo sóc més coses, més vides tancades,
totes les vides de totes les cases del meu poble,
tots els seus records i més vides, fetes de records,
vides fetes de noms,
de records que et porten a viure un temps
que no existeix, records que tampoc van existir mai.

Jo sóc més coses que tampoc existeixen,
més misteris que no existeixen,
totes les màscares que em trec per entrar en un decorat.

Jo sóc les realitats d’uns estudis de cinema,
les realitats americanes, les realitats neuròtiques.
Jo sóc una fàbrica de realitats, més fàbriques de somnis.

Jo sóc totes les realitats que ningú vol veure,
totes les realitats familiars, totes les imatges
d’un menjador, tots els menjadors que existeixen
al meu poble i donen força al meu pensament material.

Jo sóc més històries que ningú voldria escoltar,
les històries que ningú vol escoltar d’ell mateix.

Jo sóc totes les històries que es llencen per un pont.
Oh, històries que cauen des d’un pont.

Jo sóc totes les històries que veig pels carrers,
tots els conflictes de totes les persones
que amaguen la seva història.

Jo sóc més pertorbacions,
més fluctuacions de líquids, de derivacions cel·lulars.

Jo sento en tots aquests conflictes l’origen químic,
el motiu cel·lular, neuròtic, visual, físic,
absolutament previsible.
Jo faig aquest inventari de la llum
per saber tot el que he perdut,
per saber totes les coses que continuen dins.

Jo, finalment, sóc totes les coses que he perdut,
jo, perdent-me dins meu,
perdent totes les coses dins de tot el meu cos.

Jo sóc més històries més dimensionals.
Jo sóc més invents, més realitats que vindran.

JO SÓC tot aquest avorriment pel temps.
Jo sóc tot el que faig per no sentir la meva voluntat.

Jo sóc les músiques que acaricien les muntanyes.

Jo sento tots els meus impulsos per atrapar la llum.

Jo sóc tots els desequilibris que sostenen el meu cos.

Jo sóc tots aquests dies vermells dels calendaris,
tristament tant esperats.
.
. . .(pàgines 40 i 41)
.
.