JAUME C. PONS ALORDA
.
CILICI
.
premi ciutat de Palma Joan Alcover 2008
.
editorial Moll. col·lecció Balenguera.
1a edició: abril 2009
.
.
Jaume C. Pons (Caimari, 1984) és una persona vital, entusiasta, eufòrica. Aquest fet és fonamental (crec) per (poder) entendre la seva poesia. Del seu currículum, a part dels títols oficials de llicenciat en Filologia Anglesa i doctorant de Teoria de la Literatura, cal destacar les seves iniciatives i les seves accions poètiques per Mallorca i Barcelona. És un gran orador i té un ritme sonor vibrant elèctric. Ell juga a dir la paraula en directe, a tocar-la amb la seva veu, a donar-la a les persones que l'escolten. Com altres grans mallorquins, és un poeta il·luminat, que viu la nit, com altres vivien de la llum, temps abans.
.
Cilici és un llibre que parla de la mort, però tampoc dóna una visió tenebrosa i catastrofista de la mort, però com que jo tampoc conec ni vull conèixer la mort, doncs aixó. És un llibre amb referències a la mort. Alguns poemes sexuals, a través de la carn, arriben i volen arribar a conèixer i entendre la mort. És una visió revolucionària de Jaume, d'entendre i voler entendre.
.
Podria triar tres paraules perquè el lector entri més preparat. La primera: extàsi (o eufòria). La segona: llavor (o semen). I la tercera, la paraula que vosaltres podrieu afegir en aquest text, perquè jo no seré aquell qui escrigui un text tancat (els textos s'escriuen entre l'autor i el lector).
Aquest gran llibre de poemes vol parlar de l'alcohol de la poesia i no de tota la resta de la poesia (que és aigua). Jaume C. Pons explora fins a treure els aromes, els extractes minerals i els polifenols de la poesia (perquè la poesia és un tot, com a tot, té de tot).
.
El primer poema és una presentació. Un principi de frustació amb el llenguatge simbòlic (amb els morts). Aquest és un dels eixos del llibre, aquest intent de viure (o no viure) o estimar (o no poder estimar). Bravo, Jaume!
.
Us deixo amb un dels seus poemes:
.
.
NOVEMBRE
.
Ja he decidit la meva tomba. Serà
un calorós dia d'estiu, el primer de molts altres,
.
sota el gran rapte de les sensacions.
Una soga de pastilles blanques beneirà la tendra
.
ineptitud del meu cor davant la
inexperiència de morir. I serà sense
.
cap forma de dolor, ni d'ordre, perquè
tots els morts sempre s'enamoren de la terra.
.
.
(Jaume C. Pons, del llibre "Cilici". Editorial Moll.)
.
.
.
