MONTSERRAT RODÉS

.



.
.

.
.

.
.
......................
Poesia a les Caves
21 de maig 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Gramona
......................
.

Montserrat Rodés (Barcelona, 1951). Ha publicat els següents llibres de poesia: La set de l’aigua (Barcelona: Edicions 62, 1991, Premi Miquel Martí i Pol 1990), Riu d’arena (València: Edicions Alfons el Magnànim, 1992), El temps fumeja (Argentona: L’Aixernador, 1993), Escrits en blanc (Barcelona: Edicions 62, 1995, Premi Miquel de Palol 1994), Interlínia (Barcelona: Proa, 1999), Deleàtur (Barcelona: Proa, 2002), Immunitats (Girona: CCG Edicions, 2005) i Alarma (Barcelona: Edicions 62, 2008). La seva obra és present en diverses antologies de poesia catalana contemporània i alguns dels seus poemes han estat traduïts a altres llengües. Ha participat en nombrosos actes literaris i recitals poètics, entre els quals cal destacar l’homenatge a Salvador Espriu que va tenir lloc al Literaturhaus en el decurs de la Fira del Llibre de Frankfurt l’octubre del 2007, any en què la literatura catalana va ser convidada d’honor.

.
.

MONTSERRAT RODÉS

DES DE SEMPRE, abans
d’instal•lar-me en el buit,
potser ja ho sabíem
tot. Sense entreveure-ho
gaire. Tan a prop érem
de la inevitable
demolició. Que cap
deshora no hauria
pogut tensar el roig
de la llum. Ni tan sols
continuar vibrant.


..............



NO EM SERIA gens fàcil
recordar-te la difícil
espera. El rapte. D’hores.
Incomprensible. L’altura
suspesa. Agitant-me
la roba. I em cobria
el deliri que travessa
l’eix. De la raó. Ferida.
El càlcul brusc. De la pell.


................




SÓC a les profunditats
d’un antic començament.
Escolta’m. Obro i miro.
La puresa. Dels estius.
L’opacitat de la pols,
en determinar la terra.
D’un cop sec. El sobresalt.
Buidant-me el nom. Clavat
a la finestra. Al límit,
el sol. Oscil•lant. Callava.
L’agonia dels insectes.


..............



M’ALERTAVA aquest ara
permanent. Que ja no pot
experimentar distàncies.
I que només en reserva
l’esforç. Per un sol combat.
Contra l’única constant.
Intencionada. Saps que
no sé anar cap a enlloc.
Però hauria vingut
a propiciar-ne l’incendi.
Endins. Per irradiar-me’n.
Segur. Que no em trobaríeu.



...

Poemes del llibre: ALARMA,
Edicions 62, col•lecció “Poesia”, 2008.)

...