EXERCICIS SOCIALS

1.- Conèixer tots els cotxes que estan aparcats
al meu carrer i veure com envelleixen.
Veure tot això com una atracció física i viual,
com els nens que miren les obres del barri.


2.- Veure com tots els veïns pugen als cotxes
i veure com cada dia, a la mateixa hora,
tornen a casa i aparquen al mateix lloc,
gairebé sempre al mateix lloc.


3. En dies d'avorriment general, investigar
els consessionaris on es van comprar
aquests cotxes del meu carrer i conèixer
les circumstàncies que van portar
a tots aquests veïns a comprar aquests
cotxes que veig al meu carrer, cada dia.

4.- Finalment, conèixer els veïns del carrer
i començar la revolució social de l'amor.



(...................del llibre inèdit .. "Línia Verda"... 2009...........)

DOS POEMES

.................................. Riu Sant Aniol............ sense aigua




Des del fons del camí, veig un poble.


Des de l'espai, veig una escletxa de llum.


Des del meu cos, veig el teu cos immens.


Des del meu cor, veig les teves fonts, les pedres.


El meu cor és una illa, envoltada d'imatges.


Des dels meus ulls, veig el teu jardí tancat.


Els meus ulls són les flors (crec) del teu jardí.


Pregunta: qui veu tots els miracles?
M'ho pot dir?



.................




jo vaig acariciar els teus dies
amb els teus somnis
que queien de les teves mans


jo vaig veure els teus somnis
que obrien les flors del mar

els teus somnis flotaven per l'espai
i em donaven llum - per trobar-te





..... ( del llibre inèdit "Línia Verda".... 2009).....

MIRADA DE LLUM

Tancar o mig tancar els ulls

o pensar que tinc els ulls tancats

i aleshores sentir el meu cos obert,

imaginant tot el que estic obrint,

veient tot el que estic tancant.

.

Obrir o pensar que tinc els ulls oberts

i conèixer els ulls que tinc o crec que tinc,

ulls primitius, ulls còsmics, uns ulls nous.

.

No tenir ulls humans i no sentir

tot el que em diuen els ulls,

imaginant tot el que veig sense els meus ulls,

veient tot el que no puc veure amb els ulls.

.

Els meus ulls existeixen com una cortina de llum

per amagar les meves il·lusions i els meus somnis.

.

Els meus ulls són magatzems de tristesa.

.

Els meus ulls poden ser espais inacabables, com tu.

.

.

.

...... (del llibre inèdit : "Línia Verda" 2009)

.

.

POSTAL D'ESTIU

.......................................... (Alonso Castellanos)


Les paraules que dic
també s'expressen.

Tot és una expressió.

La mateixa expressió és una altra expressió.

Em desperto i veig el sol.

Obro els braços,
aquests arbres,
i agafo tota la llum del bosc.

Camino i entro dins del mar.

Amb tanta felicitat
és quan em sento trist trist,
veient el meu futur,
pensant amb tota la felicitat
que no existeix a la terra.

Estic cansat. El futur em cansa.


.. (del llibre inèdit "Línia verda")

POEMA MÍNIM D'AMOR

.

.

Et donaria la mà

Tot el que té pres

Pro tuu amb això

No en faries res

.

.

ALGUNES PORTES ENCARA ES RECORDEN DE TU

COM ALGUNS ARBRES I ALGUNS NENS

QUE ENCARA RECORDEN

LA TRISTESA D'AQUELLA TARDA

.

.

UNA DONA A LA PLATJA

Veig una dona despullada a la platja,

estirada damunt la sorra,

i veig els núvols que passen per la seva ciutat.

.

M'agrada mirar les dones despullades a la platja.

Ho tinc que dir. M'agradava des de que era un nen.

.

Sento un plaer i, a la vegada, una tranquil·litat.

El plaer de contemplar la bellesa

en el seu estat més natural

i la tranqui·litat de saber que no passarà res,

de saber que no tindré cap crisi

davant d'aquesta bellesa.

.

Veig una dona despullada a la platja

i penso que podria ser una flor dissecada

dins del seu equipatge. Ai, quantes coses podria ser.

.

Gaudint d'aquesta bellesa, d'aquesta dona

anglesa despullada al meu costat,

veig la perfecció d'Anglaterra,

la perfecció dels seus rius i les seves terres.

.

Sento el desig de viatjar fins Anglaterra

i viure dins dels seus paisatges.

.

Mirant aquesta dona despullada a la platja,

veig tot allò que s'ha fet en nom de l'amor.

Veig el seu cos tant irreal, els seus cabells de sol,

els seus ulls de vidre, el seu cos de ceràmica,

els seus pits de fruita dolça.

.

Veig tota aquesta perfecció d'Anglaterra

i sento la bogeria de fondre'm dins de la terra.

.

Ah, el plaer que sentiria la llum,

si jo pogués ser la llum

que toca tota aquesta bellesa.

.

Sí! Jo podria ser aquest plaer de la llum

que dóna forma a totes aquestes dones.

Dones absolutes, dones naturals,

dones aparentment tranquiles, dones perfectes,

dones insubornables que es despullen

a la platja, davant el mar,

i ofereixen el seu cos a la llum.....

.

Ah, com m'agrada veure aquestes dones

i aquests homes que donen el seu cos a la llum.

Jo podria acariciar la sorra de la platja

amb les mans i sentir el plaer

que elles senten per expressar tanta bellesa.

.

Jo podria ser cada raig de sol que arriba

a totes les platges i a totes les dones

que ofereixen el seu cos a la terra.

.

Jo veig aquesta dona d'Anglaterra

despullada a la platja

i dient una sola paraula

podria sentir tota la bellesa del món.

.

Gràcies, bellesa, gràcies, per aquest dia.

.

.

(del llibre inèdit "Línia Verda" 2008)

.