PETITS POEMES. PETITES IMATGES

.
.

.

.

NO EL CONEC

però veig el color del seu cor

dins dels seus ulls.

INTUEIXO

la seva història real i humana.

.

.

.

.

Tinc la tristesa

de no poder sentir

la tristesa.

.

.

.

.

Les ombres dels teus ulls

s'aixequen del fons del mar.

Van i venen amb les ones.

.

.

.

.

He escoltat tantes vegades

la paraula canvi

que ha arribat l'hora

de canviar la paraula canvi.

.

.

.

.

He posat un xip en un bitllet de 100 euros

i he anat seguint el seu trajecte.

Una història fascinant, polèmica, divertida,

tràgica, còmica, absurda, humana i diferent.

Tots estem pendents.

.

.

.

.

.

Tinc que llegir.

No, has de saber llegir.

.

Tinc que interpretar el que diu.

No, has de saber només llegir.

.

Tinc que saber què em vol dir.

No, has de saber llegir i només llegir.

.

Tinc que llegir les paraules.

Sí, has de llegir les parauales, sí.

.

.

.

.

.

.

.

(del llibre inèdit...... 2010)

PETITS MOMENTS. PETITS PENSAMENTS

.
. ............... (imatges des del tren)

.

.

He vist com les meves mans

es començaven a moure elèctricament.

He vist com les meves mans

començaven a ballar,

a voler-se separar del meu cos

i de tot el meu pensament.

.

He vist com les meves mans

volien interpretar el moviment

del meu pensament.....

del meu desig de ser...

de ser............... moviment.

.

.

.

.

.

.

.

Em pregutno quanta corrupció

hi ha darrera d'un cartell

que informa de la venta de pisos?

.

Intueixo tots els noms.

Els noms de sempre.

Els noms que embruten les pàgines

dels llibres d'història.

.

.

.

PETITS POEMES. PETITS INSTANTS

.
.

.

JO VAIG VEURE ELS TEUS ULLS
que obrien les flors del mar.

Els teus somnis flotaven per l'espai
i em donaven llum - per veure't.


.

DES DELS MEUS ULLS
veig el teu jardí.


.

JO PREGUNTO: QUI VEU TOTS ELS MIRACLES?
Potser ningú. Potser només els nens.


.

SÓC TANT FELIÇ AQUESTA TARDA
que no sento ni vull sentir res,
que ni vull sentir la felicitat.

.


(del llibre inèdit "Linia Verda", 2010)

.

PETITS POEMES

.

.

.

Sento la felicitat dels nens quan juguen.

Sento el poder de la felicitat.

.

Les oliveres, les mans que sento dins la fusta.

Les figueres, les mans que em cauen al terra.

Els plàtans, les mans que agafen la llum.

Les vinyes, les mans que s'enfonsen a la terra.

Les roses, les mans que obren els teus ulls.

.

Veig extensions de llavors,

esperant el moment

de veure els teus ulls.

.

Camino com si no existissin els camins.

Aleshores, per què camino?

.

Coneixeré els meus somnis algun dia?

.

Camino i bec aigua.

Veig multituds de somnis

que obren els meus ulls.

.

"Em diuen impertinent".

A mi, no m'estranya gens.

.

(del llibre inèdit "Linia Verda", 2010)

.