............................. (Cecilia) .

.

.

Ah, quina vida més real: la diplomàcia.
Ah, quina vida més falsa: ah, la meva diplomàcia.

Ah, quina vida més inexpressiva, més mímica. Ah.

Jo escolto la paraula diplomàcia
i m’agafen atacs de comèdia.

Jo existeixo per assistir a una sessió de la Onu.
Jo vull veure el pensament del món en una gran sala,
veure que existeix dins de tots aquests cervells

...... que són el símbol del poder.

Ah, quin dolor, ah! El poder i la mort. Ah!

Jo existeixo per passar una nit en un hotel de luxe
d’una gran ciutat europea.... i esmorzar com un príncep.

La meva vida és un regal que m’han donat
en una caixa d’estalvis, una inversió estrangera....

Jo ..... sóc realment.... una emissió de capitals.....
de capitals per especular...... amb la fam del món.....

ah..... la meva vida..... que miserable és.......!!!!

...... el món està fet..... de misèria, ah!!!!!...

...... els agents compren accions de Misèria, S.A.
... rendiments garantits...
i juguen amb la mort de milions de persones....

Jo també poso els meus diners en un fons d’inversió
i aquí s’acaben les meves paraules....ah!!!!!!!!!!

Jo.... que sóc.... COMUNISTA.... .....
Jo... QUE VULL UN ALTRE MÓN PER VIURE.....
Jo... QUE NO PUC FER RES PER VIURE....

........ la meva vida és una demanda de serveis......

jo veig la meva vida exposada en un catàleg d’Ikea..

la meva vida és l’oferta d’un supermercat.....
totes les ofertes setmanals, diàries, continuades....

jo sóc la propaganda comercial que m’arriba
a les bústies.... aquesta propaganda
que s’ha dissenyat de forma tant trista.....
perquè la meva vida és així de trista....

jo sóc una oferta, al mig de totes les ofertes....
jo existeixo en un equilibri de mercats...
jo represento tota la competència..... LLIURE...

JO SÓC tota aquesta retòrica lliberal,
la retòrica de les retòriques,

tots aquests comerciants que regalen viatges

a tots aquests metges que recepten

nous medicaments per malalties invisibles,

AH, JO SÓC una malaltia invisible, ah!!!!

.

.