LA CONJUGACIÓ DE L'AMOR

Jo he posat l'amor en tots els noms

.

Tu has posat el temps en tots les fonts

.

Ella ha donat el seu cos a l'amor

.

Nosaltres hem donat els somnis a la terra

.

Vosaltres heu vist les realitats de l'amor

.

I ells han destruït els verbs del temps

.

.

.

(del llibre inèdit "Línia Verda" 2008)

.

.

POEMA DINS D'UN POEMA

Comprendre les coses, ah, quin perill de fatiga.

Comprendre per no tenir cap dolor,
ah, quina lleugeresa d'aire, de sentir el temps.

Ah, quin càlcul de la matèria incalculable.
Ah, quina evolució del meu cor en estat mineral.

Ah, quin control del meu desordre mental.

Ah, quin domni del meu silenci a l'univers.

Ah, quin risc sento per no fer res.
Ah, quin perill que sóc per no ser res.

Ah, quin desig sento de no sentir res
i sentir només el perill de ser jo.

Ah, quina eufòria sento per la rutina
de les hores dels dies de la setmana.

Ah, quina bogeria de totes les realitats.

Ah, quanta intel·ligència es perd dins meu.


.................


Escolto les ones que arriben a la platja
com si fossin una extensió del meu cos
les ones magnètiques que mouen el temps
el desig que tenen d'arribar fins a mi
i comunicar-se amb tota la matèria.

Jo, tot el que penso del mar,
tot el que m'equivoco per ser,
per pensar amb la natura i voler-la dominar.

Jo, un monstre! Jo, un criminal del medi!
.
.
...... (del llibre inèdit "Línia Verda" 2009)
.
.

SENSE TÍTOL

Corro per la carretera amb grans pensaments

i sento totes les pedres.

.

Sento com tots els meus ossos es trenquen

per sentir tots aquests grans paisatges.

.

Potser és el meu últim dia a la terra

i potser totes aquestes fulles

que cauen dels arbres

potser porten les imatges del temps.

.

Potser les fulles que cauen dels arbres,

em podrien explicar la veritat

que no he conegut durant tot el dia

tancat a la merda oficina.

.

Potser totes les coses cauen abans.

.

.

(del llibre inèdit "Línia Verda"... 2009)

.

.

.
.

Aquest matí t'he estimat quatre vegades.

Estic parlant d'amor, de res més.

.

Al mig d'aquests pensaments

he estimat totes les altres coses.

.

No és una exageració, és veritat.

.

La felictat és meva.

.

Entrant a dins del centre

del teu cor, tot és llum.

.

Hem convertit l'amor en una festa,

el deliri en un estat eufòric d'equilibri,

l'eufòria en un trànsit de lucidesa.

.

Tu i jo i tots els altres

hem posat l'amor per tots els camps.

.

La paraula amor ho canvia tot.

.

.

(... del llibre "Línie Verda" 2009)

.

.
ESPANBA


L'empresari ha fet un discurs circular
per justifcar la mort d'un jove
en una festa de toros
i remarcar que la mort
no es pot separar de la vida.

Espanya és sinistre, racial.

Espanya és demagògia, pura.

Espanya és diferent a tot
i jo no vull ser tant diferent
a la resta del món.

Ni odes ni vaques ni adéu.

A la merda!

Viva Honduras!!!

.... (del llibre "Línia Verda", 2009)....

...................................................Alonso Castellanos



DINS DEL MEU COS
s'estan formant altres éssers
que mai podré conèixer.

El meu cos ha anat creant
la meva història
a mesura que s'expandia
per tot el cosmos.



(del llibre "Línia Verda". 2009)

.

.

.

LES FORMES DE LA IMATGE

.

.

.

La litúrgia musical

els protocols de l'Estat

els pactes lingüísitics

l'aparença familiar

la feina, la casa i el cotxe.

.

.

I els sentiments?

i la veritat del temps?

i la consciència?

i la responsabilitat ambiental?

i el futur?

.

.................................... Ella Fitzgerald..........

.

JO SÓC TOT EL QUE DESITGEN
LES MEVES CÈL·LULES.

JO SÓC LA MEVA PRÒPIA CREACIÓ.
TOTES LES CÈL·LULES QUE M'HAN FET
DURANT MILIONS I MILIONS D'ANYS.

LA POR A LA VIDA.... ÉS UN ERROR.

La por a la llum provoca confussió.

La por a la vida provoca malalties.

LA POR A SER.......................... RES.

.
.
del llibre inèdit "La línia verda"... 2009
.

.
.
L'AMOR ÉS TOTS ELS NOMS
NO ÉS ÚNICAMENT UN NOM


Aquest matí t'he estimat
quatre vegades, consecutivament.

No és una exageració, és veritat.

La felicitat és teva i de la llum.

Hem convertit l'amor en una festa,
el deliri en un estat eufòric d'equilibri,
l'eufòria en un trànsit de lucidesa.

Tu i jo hem posat l'amor a totes les pedres,
l'amor per tots els camps i per tots els rius.

Tu i jo hem posat els miracles dins dels ulls.
.
.
(del llibre inèdit "Línia Verda")
.

.............................................. Alonso Castellanos.

.

.

.

PRINCIPIS MODERNS

.

.

Hi ha persones que caminen pel bosc

i escolten la música, el paisatge.

.

Altres persones caminen pel bosc

i escolten música amb els walkman.

.

Jo visc tant allunyat de la natura

que desconec la seva profunditat.

.

Jo corro tant per obtenir coses

que la felicitat passa per damunt meu.

.

Jo m'allunyo tant de tot

que ni em veig.

.

La meva línia és vermella.

.

.

(del llibre inèdit "Línia verda", 2009)

. Alonso Castellanos.

.

.

.

LA MEMÒRIA DEL SILENCI

.

.

Tu tens un cor,

un punyal dins del cor.

.

I jo tinc un escut

dins del meu cor.

.

I també tinc un punyal

i tu també tens un escut.

.

Així ens estimem i juguem.

.

AIXÍ VAM ESTIMAR-NOS.

Segur? Quan?

On? Qui? Per què?

.

.

.

ANTI - JO

.

Veig les ciutats allunyades de mi,

totes les persones allunyades de tot.

.

Altres dies, tot el que veig

està en primera persona:

la llum de l'horitzó, els terrats de les cases,

els boscos de la meva infància.

.

M'escolto el cor i m'imagino una pedra,

flamejant dins d'un volcà.

.

Darrerament, no escolto els meus pensaments

i m'allunya tant com puc dels meus ulls.

.

La realiat sembla una qüestió personal.

.

Després penso una cosa i en dic una altra.

.

Sense nervis, ho podria sentir tot, sense ser jo.

.

JO SÓC EL MEU ANTI-JO PERFECTE.

.

.

.

.

Arriben els miracles.

Arriben les meravelles.

Arriben els somnis.

.

Arriben les realitats.

Arriba la bellesa

i finalment arribes TU.

.

.

EL SOL SURT DELS TEUS ULLS

.

LA LLUM SÓN LES TEVES MANS.

.

.

.
.
Jo veig els meus ossos en els ossos dels avis
que parlen a la plaça.

Jo deixo anar tot el que sento..... ara...
tot el que sento automàticament...
tot el que sóc en aquesta mecànica del temps....
perquè el meu objectiu a la vida
es trobar aquest motor del temps,
aquesta maquinària de la vida....

El meu objectiu es trobar aquest motor
i parar el temps de les ciutats,
el temps de les autopistes,
el temps de les xarxes elèctriques.

Jo, parant aquest temps,
podré saber tot el que sóc
de totes les peces d’aquest motor,
tot aquest esforç tant inútil meu....
per manipular la meva vida i els meus somnis.

JO M’ACUSO A MI MATEIX
d’especular amb els meus somnis....

JO EM DENUNCIO A MI MATEIX
d’enganyar-me a mi mateix....

JO, SI POGUÉS, EM JUTJARIA A MI MATEIX
i acabaria amb totes les meves mentides,
amb totes les coses que faig
per donar voltes i voltes
a tot el que realment vull fer....

JO, VULL FER LA MEVA VIDA....

jo, vull moure el temps amb el meu cos...

Jo veig tots els meus gestos
en aquest home que menja

Jo veig les meves paraules
en tot aquest moviment que veig de la ciutat...
en tots aquests edificis que veig,
en totes les paraules que s’han dit
per aixecar aquests edificis,
totes les paraules que s’han pronunciat
perquè totes aquestes persones
habitin en tots aquests edificis que veig...

JO VEIG PARAULES..... contínuament... per arreu...

Jo veig cadenes de paraules que es mouen..
cadenes de paraules que s’acceleren,
que s’uneixen amb altres cadenes de paraules,
cadenes de paraules... infinites que es perden....

Milions i milions de paraules que veig, que sento....

Milions i milions de llibres que s’obren
amb els meus ulls..... històries que esperen
el seu moment.... històries que ja estan escrites....

perquè tota la realitat està escrita.....
.
.

.

.

jo veig la meva felicitat dins d'un saxo

l'aire que es mou

dins d'aquest saxo

.

l'aire que entra i surt,

la meva felicitat dins d'aquest saxo

.

però s'acaba el somni

(el meu somni dura 3 MINUTS o potser 2)

.

i JO torno a la realitat industrial

.

.

(i ara em diran.....

.

i ara posa el teu dni

i ara escriu la teva data...

.

i ara balla...

i ara saluda al Rei...

.

i ara...

.

ARA JA PODRÀS MORIR)

.

la vida és així...

escandalosament humana...

.

davant d'això

no estiguis trist

AMIC Joan, riu

i si pots riure més

riu tot el que puguis....

VIURE.... AMIC MEU

significa RIURE

.

de fons, escoloto una veu

que em diu: "t'estimo"

.

.
.


potser jo dic hola i adéu, a la vegada
potser tot ho dic provisionalment
.
.

potser dic hola i aleshores m'avanço a tots els adéus,
a tota aquesta tristesa que sento
en escoltar la paraula en plural.... "els adéus"...
.

potser jo dic hola a totes les realitats que veig
per no haver-me d'acomiadar, repetidament.....

les repeticions cansen..... i la felicitat també....
.

SENTIR TANTA FELICITAT acaba cansant....
.

potser la meva vida és aquest comiat del temps
aquesta separació contínua del temps
aquesta distància que sempre tinc amb el temps
.

ADÉU!! ADÉU!!!!

ADÉU A L'ADÉU!!!
ADÉU A DÉU!!!
.

ADÉU A TOT EL QUE NO ES VEU!!! ADÉU!!
.

Adéu a tots els adéus que s'han dit per aquesta ciutat
adéu a totes les persones que han dit adéu de veritat...

adéu a tots els comiats que no es diuen mai
adéu a tota la realitat que no es pot viure.....
.

éu, éu!!!!
.

adéu a tots els miracles que no puc veure.... éu, éu!!!!

adéu a totes les mervalles que no puc...... éu!!!!!!!
.

adéu a tota la tristesa que em dóna tanta alegria......
.

adéu!!!!!!!!!!!!!!..... éu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
.


ADÉU A TOT EL QUE NO COMENÇA MAI....
.

adéu a tots els dibuixos de la meva infància... adéu!!!

.
.

.

PRIMER CANT (ii)

Jo estic aquí, amb totes les idees
que es barregen per tot el meu cos,
amb totes les escoles de pensament,
corrent per tot el meu cervell.
Jo sento totes aquestes idees, xocant entre elles.

Jo sento aquest deliri de l’escriptura.

Jo estic aquí, amb tots els Poetes.

La meva escriptura, la meva realitat,
la meva forma de sentir, el meu idealisme,
les meves sensacions que protegeixo
i que vaig inventant a cada moment.
La meva escriptura neix aquí, en aquest moment,
buscant-me a mi per tot l’espai.

La meva escriptura es manifesta per tot arreu,
sense jo –ni saber-ho..

Jo neixo d’aquesta llista infinita de mèrits,
de corrandes, de cançons, d’obres de teatre,
de llibres que omplen els magatzems,
de realitats cobertes de pols, de medalles,
de diplomes que semblen trofeus de caça, ah.....

Jo neixo de tots aquests aparadors
que demostren el meu cos, el meu exhibicionisme...

Jo estic en totes les parts que encadenen
la meva realitat a un accelerador de partícules.

La meva escriptura, els meus somnis,
i les meves il·lusions, viatgen per tot el món.
Sí, jo sóc totes les il·lusions del món,
tot el moviment que genera les il·lusions.

Jo neixo de tots aquests impulsos,
d’una infinitat de relacions, de llistes,
d’inventaris, de números codificats....
de catàlegs comercials, de la propaganda comercial
de totes les cadenes de supermercat.....

Jo neixo de tota aquesta llista infinita de productes,
de noms, de marques, de carrers, de rutes.

Jo he nascut per una realitat inacabable.

La meva vida seria un poema inacabable....
un poema que acabo ara
per contradir-me a mi mateix
i fer que aquest poema
sigui inacabable amb els altres.

Ah.... jo sóc els altres,
Ah.... jo vull ser tots els altres.....

.

. 1 de juliol de l'any 9 del segle xxi...

.

.

PRIMER CANT DE LA POESIA ABSOLUTA


Jo neixo de l’escriptura bíblica,
dels geroglífics, dels laberints,
dels primers secrets, dels primers símbols,
de les primeres paraules per crear confusió,
de les primeres paraules per dominar el món.

Jo neixo de tota aquesta veritat de les paraules,
de les paraules que em diuen la veritat o m’enganyen,
perquè les paraules “que diuen una altra cosa
de la realitat” formen la meva vida,
perquè el secret de les paraules,
perquè les paraules que “enganyen”
també formen part de la meva vida.

Jo neixo de tot el caos per designar aquest caos,
de totes les paraules que giren i fan moure el món.

Jo sóc tot aquest moviment de paraules mundials,
de paraules que relacionen tots els éssers.

El meu cos, realment, és el resultat
de totes les paraules que s’han dit.

Sí, sí, tot el meu cos està cobert de paraules,
de significats, d’interpretacions, de visions,
de deliris, d’intoxicacions químiques, d’influències.

Jo neixo de tota la incomprensió lingüística,
de la Gènesis, del Vell Testament,
de la mirada dels primers escrivents,
de la mirada poètica dels apòstols.....

Jo començo a existir, intuint la meva felicitat,
amb l’anunci de totes les coses,
amb els inventaris de la realitat.

Jo neixo de totes les formes expressives
per intentar comprendre l’existència,
d’aquesta ficció per entendre el món,
d’aquests primers cristians que van visionar
la poesia surrealista, tota la psicodelia musical
dels anys setanta.

Jo neixo de totes les drogues naturals i sintètiques.
Jo neixo de totes les coses –per ser elles.

.

.

.............................. 29 de juny 2009..........................

POEMA MUSICAL

.

.

Segueixo la línia de l'horitzó

amb la punta del meu dit

i començo a tocar el piano.

.

.

12 de juny del 2009

.

.
.

.............. pintura d'Alonso Castellanos....

.

.

POEMA SENSE NOM

.

.

el meu cor

el meu camí

la meva cova

la meva font

els meus crits

.

el meu cor

la meva terra

la meva bola de foc

la meva pedra

la meva flor que s'obre i es tanca i no vol

.

el meu cor, ell i ella

la meva casa

el meu poble

la meva por

.

el meu cor

la meva llum que arriba o no arriba

i es perd o no veig

.

el meu cor

el meu silenci

la meva porta que m'ensenya el buit

.

el meu cor

el meu rellotge

el meu temps

el meu amor

.

el meu cor, tot

.

.