.

PRIMER CANT (ii)

Jo estic aquí, amb totes les idees
que es barregen per tot el meu cos,
amb totes les escoles de pensament,
corrent per tot el meu cervell.
Jo sento totes aquestes idees, xocant entre elles.

Jo sento aquest deliri de l’escriptura.

Jo estic aquí, amb tots els Poetes.

La meva escriptura, la meva realitat,
la meva forma de sentir, el meu idealisme,
les meves sensacions que protegeixo
i que vaig inventant a cada moment.
La meva escriptura neix aquí, en aquest moment,
buscant-me a mi per tot l’espai.

La meva escriptura es manifesta per tot arreu,
sense jo –ni saber-ho..

Jo neixo d’aquesta llista infinita de mèrits,
de corrandes, de cançons, d’obres de teatre,
de llibres que omplen els magatzems,
de realitats cobertes de pols, de medalles,
de diplomes que semblen trofeus de caça, ah.....

Jo neixo de tots aquests aparadors
que demostren el meu cos, el meu exhibicionisme...

Jo estic en totes les parts que encadenen
la meva realitat a un accelerador de partícules.

La meva escriptura, els meus somnis,
i les meves il·lusions, viatgen per tot el món.
Sí, jo sóc totes les il·lusions del món,
tot el moviment que genera les il·lusions.

Jo neixo de tots aquests impulsos,
d’una infinitat de relacions, de llistes,
d’inventaris, de números codificats....
de catàlegs comercials, de la propaganda comercial
de totes les cadenes de supermercat.....

Jo neixo de tota aquesta llista infinita de productes,
de noms, de marques, de carrers, de rutes.

Jo he nascut per una realitat inacabable.

La meva vida seria un poema inacabable....
un poema que acabo ara
per contradir-me a mi mateix
i fer que aquest poema
sigui inacabable amb els altres.

Ah.... jo sóc els altres,
Ah.... jo vull ser tots els altres.....

.

. 1 de juliol de l'any 9 del segle xxi...

.

.

PRIMER CANT DE LA POESIA ABSOLUTA


Jo neixo de l’escriptura bíblica,
dels geroglífics, dels laberints,
dels primers secrets, dels primers símbols,
de les primeres paraules per crear confusió,
de les primeres paraules per dominar el món.

Jo neixo de tota aquesta veritat de les paraules,
de les paraules que em diuen la veritat o m’enganyen,
perquè les paraules “que diuen una altra cosa
de la realitat” formen la meva vida,
perquè el secret de les paraules,
perquè les paraules que “enganyen”
també formen part de la meva vida.

Jo neixo de tot el caos per designar aquest caos,
de totes les paraules que giren i fan moure el món.

Jo sóc tot aquest moviment de paraules mundials,
de paraules que relacionen tots els éssers.

El meu cos, realment, és el resultat
de totes les paraules que s’han dit.

Sí, sí, tot el meu cos està cobert de paraules,
de significats, d’interpretacions, de visions,
de deliris, d’intoxicacions químiques, d’influències.

Jo neixo de tota la incomprensió lingüística,
de la Gènesis, del Vell Testament,
de la mirada dels primers escrivents,
de la mirada poètica dels apòstols.....

Jo començo a existir, intuint la meva felicitat,
amb l’anunci de totes les coses,
amb els inventaris de la realitat.

Jo neixo de totes les formes expressives
per intentar comprendre l’existència,
d’aquesta ficció per entendre el món,
d’aquests primers cristians que van visionar
la poesia surrealista, tota la psicodelia musical
dels anys setanta.

Jo neixo de totes les drogues naturals i sintètiques.
Jo neixo de totes les coses –per ser elles.

.

.

.............................. 29 de juny 2009..........................