Em
pregunto per què hi ha tanta tristesa pels carrers.
Em
pregunto si ja naixem de forma trista,
si
el primer plor ja expressa aquesta tristesa de viure.
Em
pregunto quanta llum hi ha dins la paraula llum.
Potser
no sabem expressar les coses que sentim
i
per això expressem tristesa.
Potser
expressem tristesa per expressar alguna cosa.
arriba un dia que comences a estar cansat
de
tanta tristesa que t’envolta.
Aleshores
agafo la tristesa
i
la llenço per la finestra.
............................
Tot
passa al meu voltant,
però
a mi no em passa mai res.
Veig
persones que passen
amb
les seves històries i jo no.
Jo
passo sense tenir un camí.
Si
tingués un camí, tampoc el podria veure.
Passo
pels llocs sense veure el camí que estic fent.
Diuen
que la realitat està en el lloc,
però
jo no veig el lloc ni veig res.
Jo
només sento com el lloc es va movent amb mi.
Els
rellotges sempre marquen
la
mateixa hora a tots els llocs.
Expressen
aquesta imatge que tenim del temps.
Jo
passo a través del temps i res més.
La
meva vida es podria explicar sense paraules.
Santi Borrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada