dissabte, 15 d’octubre de 2016

DOS POEMES DEL LLIBRE "DICCIONARI DE COLORS"


Em pregunto per què hi ha tanta tristesa pels carrers.
Em pregunto si ja naixem de forma trista,
si el primer plor ja expressa aquesta tristesa de viure.

Em pregunto quanta llum hi ha dins la paraula llum.

Potser no sabem expressar les coses que sentim
i per això expressem tristesa.
Potser expressem tristesa per expressar alguna cosa.
arriba un dia que comences a estar cansat
de tanta tristesa que t’envolta.
Aleshores agafo la tristesa
i la llenço per la finestra.




............................ 





Tot passa al meu voltant,
però a mi no em passa mai res.
Veig persones que passen
amb les seves històries i jo no.
Jo passo sense tenir un camí.

Si tingués un camí, tampoc el podria veure. 
Passo pels llocs sense veure el camí que estic fent.
Diuen que la realitat està en el lloc,
però jo no veig el lloc ni veig res.
Jo només sento com el lloc es va movent amb mi.

Els rellotges sempre marquen
la mateixa hora a tots els llocs.
Expressen aquesta imatge que tenim del temps.

Jo passo a través del temps i res més.
La meva vida es podria explicar sense paraules.



Santi Borrell

Cap comentari: