dissabte, 14 de gener de 2017

POEMES. 2010-2014

Comença la processó.
Els cascos dels romans brillen sota la llum elèctrica.
Els carrers fan olor de cendra,
olors que recorden la memòria del temps.

Li demano foc a una dona que porta un ciri.
Els romans parlen entre ells.
Parlen de futbol i es posan a ballar (la mort de Jesús).
Els romans tenen aquestes coses.

La vida sempre acaba sent un record,
ara estem recordant aquest record.

De nit, la mort sembla més propera.
Només ho sembla, com si les persones
no es poguessin morir a la llum del dia,
com si la llum i la foscor marquessin la frontera.

Em pregunto què fa un nen participant en una processó,
vestit de roma, celebrant la mort.
Aquest nen no sap res del seu pare.
Si ho sabés, tampoc ho podria entendre
(l’educació ajuda a no entendre les coses).

Al cap de dos mil anys, els veïns
veuen passar a Jesús per davant les seves cases.
Estan afligits de tot el que li van fer.
Ja no li llencen pedres, ni li tiren escopinades a la cara.
Ara senten vergonya de tot el que van fer
Primer et maten i després al cap de dos mil anys,
et fan un homenatge pels carrers del teu poble.

Tot fa olor de mort, mort.
Sento la melodia tirilà, tirilà,
la mort que ja vindrà,
tirilà, tirilà, ja ho sabràs.

La mort d’una persona sempre acaba sent una mort més.
Ara mateix, la processó passa per davant
la casa pairal de l’abat Escarré. Tot un home.

La mort es va apoderant de tots els carrers.
Els nens miren espantats, els pares riuen,
i els avis ja no riuen tant.

Els soldats expliquen acudits
i els acudits van circulant d’esquadró en esquadró,
i la processó sembla una comissió de l’humor.
Sembla una broma, diu un home.
I per què el van matar?, pregunta una nena.

La mort és una cosa molt seriosa,
però els romans segueixen ballant la mort,
i la mort segueix marcant les ombres
d’aquests últims dies de fred.
La mort de Jesús coincideix amb el preludi de la primavera.

Com es pot parlar de la mort com una cosa absoluta,
si l’única cosa absoluta que tenim és la vida.
Cada poble ha de suportar la seva bogeria.
On estan, ara, els romans? On està Pilatos?
On està Mussolini? On està Napoleó?

Un home està plorant. Silenci, silenci.
Un gos està lladrant al mig de la nit. Silenci.



(del llibre inèdit "Poemes. Col·lecció 2010-2014)

Cap comentari: