dissabte, 4 de juliol de 2009


.
.


potser jo dic hola i adéu, a la vegada
potser tot ho dic provisionalment
.
.

potser dic hola i aleshores m'avanço a tots els adéus,
a tota aquesta tristesa que sento
en escoltar la paraula en plural.... "els adéus"...
.

potser jo dic hola a totes les realitats que veig
per no haver-me d'acomiadar, repetidament.....

les repeticions cansen..... i la felicitat també....
.

SENTIR TANTA FELICITAT acaba cansant....
.

potser la meva vida és aquest comiat del temps
aquesta separació contínua del temps
aquesta distància que sempre tinc amb el temps
.

ADÉU!! ADÉU!!!!

ADÉU A L'ADÉU!!!
ADÉU A DÉU!!!
.

ADÉU A TOT EL QUE NO ES VEU!!! ADÉU!!
.

Adéu a tots els adéus que s'han dit per aquesta ciutat
adéu a totes les persones que han dit adéu de veritat...

adéu a tots els comiats que no es diuen mai
adéu a tota la realitat que no es pot viure.....
.

éu, éu!!!!
.

adéu a tots els miracles que no puc veure.... éu, éu!!!!

adéu a totes les mervalles que no puc...... éu!!!!!!!
.

adéu a tota la tristesa que em dóna tanta alegria......
.

adéu!!!!!!!!!!!!!!..... éu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
.


ADÉU A TOT EL QUE NO COMENÇA MAI....
.

adéu a tots els dibuixos de la meva infància... adéu!!!

.
.