.

PRIMER CANT DE LA POESIA ABSOLUTA


Jo neixo de l’escriptura bíblica,
dels geroglífics, dels laberints,
dels primers secrets, dels primers símbols,
de les primeres paraules per crear confusió,
de les primeres paraules per dominar el món.

Jo neixo de tota aquesta veritat de les paraules,
de les paraules que em diuen la veritat o m’enganyen,
perquè les paraules “que diuen una altra cosa
de la realitat” formen la meva vida,
perquè el secret de les paraules,
perquè les paraules que “enganyen”
també formen part de la meva vida.

Jo neixo de tot el caos per designar aquest caos,
de totes les paraules que giren i fan moure el món.

Jo sóc tot aquest moviment de paraules mundials,
de paraules que relacionen tots els éssers.

El meu cos, realment, és el resultat
de totes les paraules que s’han dit.

Sí, sí, tot el meu cos està cobert de paraules,
de significats, d’interpretacions, de visions,
de deliris, d’intoxicacions químiques, d’influències.

Jo neixo de tota la incomprensió lingüística,
de la Gènesis, del Vell Testament,
de la mirada dels primers escrivents,
de la mirada poètica dels apòstols.....

Jo començo a existir, intuint la meva felicitat,
amb l’anunci de totes les coses,
amb els inventaris de la realitat.

Jo neixo de totes les formes expressives
per intentar comprendre l’existència,
d’aquesta ficció per entendre el món,
d’aquests primers cristians que van visionar
la poesia surrealista, tota la psicodelia musical
dels anys setanta.

Jo neixo de totes les drogues naturals i sintètiques.
Jo neixo de totes les coses –per ser elles.

.

.

.............................. 29 de juny 2009..........................