POEMA DINS D'UN POEMA

Comprendre les coses, ah, quin perill de fatiga.

Comprendre per no tenir cap dolor,
ah, quina lleugeresa d'aire, de sentir el temps.

Ah, quin càlcul de la matèria incalculable.
Ah, quina evolució del meu cor en estat mineral.

Ah, quin control del meu desordre mental.

Ah, quin domni del meu silenci a l'univers.

Ah, quin risc sento per no fer res.
Ah, quin perill que sóc per no ser res.

Ah, quin desig sento de no sentir res
i sentir només el perill de ser jo.

Ah, quina eufòria sento per la rutina
de les hores dels dies de la setmana.

Ah, quina bogeria de totes les realitats.

Ah, quanta intel·ligència es perd dins meu.


.................


Escolto les ones que arriben a la platja
com si fossin una extensió del meu cos
les ones magnètiques que mouen el temps
el desig que tenen d'arribar fins a mi
i comunicar-se amb tota la matèria.

Jo, tot el que penso del mar,
tot el que m'equivoco per ser,
per pensar amb la natura i voler-la dominar.

Jo, un monstre! Jo, un criminal del medi!
.
.
...... (del llibre inèdit "Línia Verda" 2009)
.
.