dissabte, 11 de juliol de 2009

.
.
Jo veig els meus ossos en els ossos dels avis
que parlen a la plaça.

Jo deixo anar tot el que sento..... ara...
tot el que sento automàticament...
tot el que sóc en aquesta mecànica del temps....
perquè el meu objectiu a la vida
es trobar aquest motor del temps,
aquesta maquinària de la vida....

El meu objectiu es trobar aquest motor
i parar el temps de les ciutats,
el temps de les autopistes,
el temps de les xarxes elèctriques.

Jo, parant aquest temps,
podré saber tot el que sóc
de totes les peces d’aquest motor,
tot aquest esforç tant inútil meu....
per manipular la meva vida i els meus somnis.

JO M’ACUSO A MI MATEIX
d’especular amb els meus somnis....

JO EM DENUNCIO A MI MATEIX
d’enganyar-me a mi mateix....

JO, SI POGUÉS, EM JUTJARIA A MI MATEIX
i acabaria amb totes les meves mentides,
amb totes les coses que faig
per donar voltes i voltes
a tot el que realment vull fer....

JO, VULL FER LA MEVA VIDA....

jo, vull moure el temps amb el meu cos...

Jo veig tots els meus gestos
en aquest home que menja

Jo veig les meves paraules
en tot aquest moviment que veig de la ciutat...
en tots aquests edificis que veig,
en totes les paraules que s’han dit
per aixecar aquests edificis,
totes les paraules que s’han pronunciat
perquè totes aquestes persones
habitin en tots aquests edificis que veig...

JO VEIG PARAULES..... contínuament... per arreu...

Jo veig cadenes de paraules que es mouen..
cadenes de paraules que s’acceleren,
que s’uneixen amb altres cadenes de paraules,
cadenes de paraules... infinites que es perden....

Milions i milions de paraules que veig, que sento....

Milions i milions de llibres que s’obren
amb els meus ulls..... històries que esperen
el seu moment.... històries que ja estan escrites....

perquè tota la realitat està escrita.....
.
.