dimecres, 17 de febrer de 2010

ECO

....................................................... Alonso Castellanos





veig la contaminació de la ciutat

en les façanes dels edificis



sento dins del meu pensament
els colors tòxics de la combustió


veig tot aquest aire brut
dins del meu cor
aquestes pedres negres, minerals
que es veuen des del cel,
aquests forats negres del meu cos,
totes les partícules que veig
i que van caient damunt el meu cos


les fàbriques que sento
dins dels meus ossos mecànics,
tota la radiació ocupant el meu cos,


totes les autopistes engrandint
el meu cos i la meva seguretat



jo sento la vida moderna
com un procès antibiològic
que ho relaciono
amb la tristesa dels núvols,
amb aquesta manca de desig
que tenen els núvols
per portar pluja a la terra humana




.