.
.
Un home s'està banyant al mar
amb una copa de cervesa a la mà
S'està mig adormint,
mirant la posta de sol
.
.
Un altre home cau al mar
i comença a moure els peu
i les cames i també els braços
i les mans per poder sortir del mar
.
.
Les parets del mar no resisteixen
la seva pressió i l'home es comença
a ofegar i ell es vol salvar
i el mar es trenca, tot el mar es trenca
i la terra s'esquerda i la força de l'aigua
comença a saltar, a córrer, a ocupar
tota la sorra de la platja, a expandir-se
pels carers i les avingudes de la ciutat
.
.
Tot el mar està inundant la ciutat
i aquest home, finalment, es podrà salvar
.
.
.
.......(del llibre inèdit "El Bosc de Jana", 2009)
.
.
1 comentari:
sentits versos!
Una abrçada per sempre.
Publica un comentari a l'entrada