Veig la pluja des de la finestra.
És un dia trist d'hivern, amb pluja.
Cada dia plou més. Plou cada dia
i jo sento tota la pluja pel meu cos.
Sento tanta pluja que no sento res.
Veig tot el que està fent la ciutat per la tristesa,
caminant per aquesta ciutat de la tristesa,
per aquests carrers grisos de la tristesa,
sentint tota la tristesa inexpressiva.
Tanta tristesa és impossible d'expressar.
Tanta pluja és impossible de sentir.
És impossible viure entre tanta tristesa.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada