divendres, 30 d’octubre del 2009
A MANTA
Kinzena Poetika. Vilafranca del Penedès.
24 octubre 2009. Cal Noi-Noi.
MÚSICA POPULAR /PRIMITIVA /
LA POESIA DEL CANT......... A MANTA...
http://www.myspace.com/somamanta
dimecres, 28 d’octubre del 2009
DOLORS MIQUEL
kinzena Poetika. Vilafranca del Penedès.
23 octubre 2009.
Restaurant El Cim (Muntanya de Sant Pau)
dilluns, 26 d’octubre del 2009
dissabte, 24 d’octubre del 2009
BENET ROSSELL
he tancat els ulls per dintre
i no els puc pas obrir
la combinació
qui la sàpiga que vingui
fora un munt d'argelagues
dintre petites coses
fora un pedrís com una casa
dintre el mateix pedrís
un divertiment
que no put durar massa
Kinzena Poetika. Vilafranca del Penedès.
20 octubre 2009. Galeria d'art Palma XII.
.
dijous, 22 d’octubre del 2009
CARLES SANUY
Kinzena Poetika. Vilafranca del Penedès.
20 d'octubre del 2009.
Galeria Palma XII.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
JOSEP PIERA
Kinzena Poetika. Vilafranca del Penedès.
19 d'octubre del 2009. Floristeria El Parquet.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
MANUEL FORCANO
Kinzena Poetika. Vilafranca del Penedès.
19 octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
UN PETIT POEMA
divendres, 16 d’octubre del 2009
VIOLANT DE BRU
El rellotge de sorra ja fa temps que ha començat a
desgranar el seu contingut mentre les nostres vides
transcorren paral·leles quasi sense entrecreuar-se
mantenint-nos distants sense gosar trencar
el cristall que ens manté separats, un cristall
que ja comença a esquerdar-se, doncs la meva
temperatura contrastada amb la teva fredor
ha desequilibrat la seva consistència produïnt
un xoc brusc capaç de trencar-lo en mil bocins
d'amor, el meu, que vol ferir-te la teva armadura
de gel per fondre-la i convertir-la en un mar
de tendreses.
Darrera del taló
dileuxi la galàxia
la sopa dels estels
mamant del pou
que tempta el desig.
Espurnes en el buit
acluquen l'ull
que reté el miratge.
No hi som,
sols queda en l'espai
la pluja de l'amor.
Una part del meu cor ja no batega, ha quedat
paralitzat per manca d'aliment, de tendresa
i de passió. Ha deixat aquell ritme sensual
i alegre que omplia els meus buits d'afecte.
Ha quedat reduït a una pedra de gel. Ara m'he
quedat muda i trista amb l'impuls de fugir
volant pel cel turquesa i cabussar-me en les
aigües marinades començant pels dits
del teu cos.
Flames de cotó
apaivaguen el vent.
Encenen els ulls.
Sembren d'amor
carícies de porpre.
Núvols de sucre.
Menstrua l'esfera
quan penetra la imatge
dins de l'úter neural.
Amb el tacte del cel
s'enrojola la vesprada.
Pell d'estrastosfera.
Transcorre el temps imparable sense
concessions estampant el que queda de les vides
dins de l'àlbum del passat on es dilueixen algunes
imatges a mesura que passen les fulles de l'any.
La mar brava
empeny l'oratge
sobre la costa on reposen
els castells de somnis
per esborrar-ne el miratge de l'encontre.
Muntanyes fetes de tendresa,
de llàgrimes dolces
i grams d'amistat
són els cristalls invisibles
que no coneixen l'espai ni el temps.
No vull trencar el teu camí recorregut per fer-hi
un nou traçat; no vull esmicolar el teu àlbum
dels records per esdevenir borrosos o esquinçats.
Només vull que siguis feliç malgrat t'enyori
cada dos minuts.
...... (Del poema "La teva segona pell)
dimecres, 14 d’octubre del 2009
UN SOMRIURE DINS DE L'AIRE
jo crec amb els cotxes, el fum
jo crec amb ella, amb ningú
jo crec amb les empreses, la mort
jo crec amb la pluja, la llum
jo crec amb les paraules
jo crec amb els arbres, els noms
jo crec amb les pedres, el vent
jo crec amb els somnis, amb l'herba
jo crec amb l'energia, l'espai
jo crec amb el que crec, res més
(i no amb el que no crec)
jo poso un somriure als meus ulls i ...
.
(del llibre inèdit "La línia Verda"... 2009)
.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
POESIA EMERGENT
"Evidències cel·lulars, poesia emergent en català", és un recull integrat de poemes, d'autors diversos que es van aplegar a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Davant del gran moviment poètic, lliure o independent, institucional o tradicional, de les petites editorials, dels cicles de festivals de poesia, dels bars i locals de Barcelona on setmanalment se celebren lectures i presentacions de llibres, com així dels nous blogs de poesia que estan apareixent a la xarxa, davant de tot aquest "moviment poètic", la UAB va organitzar un taller d'estiu de poesia.
La Xarxa Universos és un col·lectiu de les diverses universitats dels Països Catalans.
Vint-i-sis persones entre alumnes i professors
El resultat és aquest llibre, aquest recull de poemes
Jaume C.Pons (Caimari, 1984), llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB, i autor de diversos llibres de poesia (La victòria de la dona lluna, 2008; Llibres del silenci, 2008; Cilici, 2008), va ser l'encarregat d'editar el llibre.
Santi Borrell Giró (Vilafranca del Penedès, 1972) va ser un dels professors del taller de poesia. D'ell mateix va partir la idea de fer aquest taller pràctic, estimulant als alumnes a escriure, "d'excitar-los a escriure, partint de la idea que tot és poesia", a escriure "de forma espontànea i lliure", remarcant la premisa que "tot és poesia".
Finalment, i veient la qualitat de tots els poemes de tots els alumnes, es va decidir a la publicació d'aquest llibre, amb els poemes també que van aportar els professors.
Alumnes: Daniel Alegret, Jordi Bayó, Anna Enrich, Raquel Gelabert, Maria Giménez, Ximo Gomar, Maria Antònia Massanet, Joaquima Nolla, Anna Perera, Conxa Pomar,
Professors: Santi Borrell, Jordi Condal, Marta Darder, Carles Hac Mor, Josep Pedrals, Ester Xargay i David Ymbernon.
El llibre ha estat editat pel Servei de Publicacions de la UAB, dins la col·lecció Refraccions.
Es pot demanar a les llibres.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
ES PRESENTA LA KINZENA POETIKA
....................... Jordi Ribas, Sílvia Amigo i Santi Borrell..........
El dilluns 19 d'octubre començarà la darrera
Precisament, el cartell d'aquest any ha estat fet amb els noms de tots els poetes i grups musicals i companyies de teatre participants. Per alguns, la Kinzena Poetika és el millor festival de poesia. Per altres, és el millor festival de poesia independent que s'ha fet. Jo, no ho sé!
.
Jo, només sé, que la kinzena Poetika ha generat amor, il·lusions, expectatives i realitats. Jo, només sé que la Kinzena ha creat poemes i que, ara, aquests poems circulen per l'espai.
.
Jo, només sé, que kinze dies de poesia contínua és una metàfora de la quantitat de poesia que omple la realitats dels carrers de totes les ciutats.
Jo, només sé, que 15 dies de poesia, són kinze dies, somiant poesia.
.
De fet, el lema d'aquesta edició, Sempre hi haurà poesia, parteix d'aquest principi.
.
La KINZENA no desapareix i els organitzadors de la K volen trobar un nou format a tot aquest principi. Un nou repte. Potser, també, amb aquest intent de buscar realitats, es trobarà una NOVA POESIA.
.
La KINZENA, abans de fer-se gran, ha optat per deixar el seu record de nen, el record d'un nen de nou anys. Perquè sempre hi haurà poesia, perquè la poesia ja existia abans que els humans.
.
Us deixo amb la programació d'aquest any. La novena creació. La novena! La novena lluna i el primer poema!
.
dilluns 19: Josep Piera / Manuel Forcano
.
dimarts 20: Benet Rossell / Carles Sanuy
.
dimecres 21: "Mallorca vers a vers" amb Pep Tosar
.
dijous 22: Cançons amb Manel Cantón
.
divendres 23 : Dolors Miquel
.
dissabte 24: A Manta. "Deixeu parlar la terra"
.
diumenge 25: Max Besora / Clara Fontanet
.
dilluns 26 : "Maria Zamabrano" amb Elena Laurenzi
.
dimarts 27 : Videopoesia
.
dimecres 28: Marius Serra / Mathew Tree
.
dijous 29 : "Cançongs" Guillem miTchell
.
divendres 30: Lluís Solà / Jordi Vigueras
.
dissabte 31: Enrix Casassas
.
.
per més informació d'horaris i llocs
.
.
dijous, 8 d’octubre del 2009
POEMA DINS D'UN POEMA
Comprendre les coses, ah, quin perill de fatiga.
Comprendre per no tenir cap dolor,
ah, quina lleugeresa d'aire, de sentir el temps.
Ah, quin càlcul de la matèria incalculable.
Ah, quina evolució del meu cor en estat mineral.
Ah, quin control del meu desordre mental.
Ah, quin domni del meu silenci a l'univers.
Ah, quin risc sento per no fer res.
Ah, quin perill que sóc per no ser res.
Ah, quin desig sento de no sentir res
i sentir només el perill de ser jo.
Ah, quina eufòria sento per la rutina
de les hores dels dies de la setmana.
Ah, quina bogeria de totes les realitats.
Ah, quanta intel·ligència es perd dins meu.
.................
Escolto les ones que arriben a la platja
com si fossin una extensió del meu cos
les ones magnètiques que mouen el temps
el desig que tenen d'arribar fins a mi
i comunicar-se amb tota la matèria.
Jo, tot el que penso del mar,
tot el que m'equivoco per ser,
per pensar amb la natura i voler-la dominar.
Jo, un monstre! Jo, un criminal del medi!
.
.
...... (del llibre inèdit "Línia Verda" 2009)
.
.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
DOS POEMES
Des del fons del camí, veig un poble.
Des de l'espai, veig una escletxa de llum.
Des del meu cos, veig el teu cos immens.
Des del meu cor, veig les teves fonts, les pedres.
El meu cor és una illa, envoltada d'imatges.
Des dels meus ulls, veig el teu jardí tancat.
Els meus ulls són les flors (crec) del teu jardí.
Pregunta: qui veu tots els miracles?
M'ho pot dir?
.................
jo vaig acariciar els teus dies
amb els teus somnis
que queien de les teves mans
jo vaig veure els teus somnis
que obrien les flors del mar
els teus somnis flotaven per l'espai
i em donaven llum - per trobar-te
..... ( del llibre inèdit "Línia Verda".... 2009).....
diumenge, 4 d’octubre del 2009
JOSEPA RIBERA
.... Dijous, 1 d'octubre del 2009 ..................................
...... EL POEMA DEL VÍDEO.............................
paraula:
parlada, preparada, pensada, promesa,
practicada, pidolada, pactada, pronunciada,
prohibida, preferida, perduda, pagada,
preservada, planejada, predicada, pròpia,
preuada, prenyada, primera, possible, plausible,
pesada, practica, prudent, present, plantejada,
passada, parida, picada, piulada, polsosa,
porosa, puta…
pim, pam, pum.
(del llibre: el meu alfabet roig, pag: 73)
.............
COSES QUE NO VOLEM DIR MAI
no t’estimo..., i per això callo i accedeixo.
Es veritat que em disgustes,
per això refuso la teva companyia i el teu contacte.
Canvio de vorera quan et veig venir.
Quan vols intervenir o t’acostes, parlo d’un altra tema.
Intento oblidar-te en les meves oracions.
M’oblido voluntàriament de tu, en les meves llistes.
No et desitjo res, perquè no et desitjo.
Soc cruel, despietada, ignorant, dolenta, frívola, estúpida, intransigent i antipàtica.
Giro la cara, a la sinceritat...
L’entorn m’ha ensenyat.
M’agradaria parlar-te, i demanar-te de fer camins diferents,
de no creuar-nos mai, o d’ésser sincers en els nostres sentiments, potser, recíprocs ...
però, he de fer aquest altre paper per el qual m’escarrasso,
i sempre dins meu...sento una veu petita...formigueig i consciència es,
m’agradaria mes parlar-te i dir-te d’una vegada:
que a tu no et ser estimar !
11-2-2006
. Josepa Ribera........................................
.
.
divendres, 2 d’octubre del 2009
MERITXELL CUCURELLA-JORBA
Tres textos del dígraf del desitx extrets del seu darrer llibre:
INTEMPERÀNCIA ROIG ENCÈS
(El gall editor: Pollença, 2009)
....
....
París set dies
un altre agost sense París ni set dies ni cap
ser-hi per primer cop
trepitjant-la com si fos ciment
fet pell del teu amant més antic
l’oferta és bona
per què no hi’nem
fas tota ingènua fent veure que et fa il·lusió
la il·lusió és per als cretins que
no compren loteria prò somnien en cases i en coses que
mai no tindran
la il·lusió és absència de
i ho saps prou bé
París
no anar-hi amb qui et pertoca i creure’t
que hi tens cita amb un cor-cos inexistent que
t’has construït a còpia de veure que no passava res
que no passa res
que no passarà res
que més ençà del passat no podem conjugar res
París set dies
i et dic amor
i em mires mut
com si fos mentida
París
dius que esperes tranquil el dia que
arribin les ganes de matar el desig que de tu tinc
jo
ja ho veus
de calma cap
perquè m’empasso
com passa un altre agost sense haver anat a París
ni set dies ni cap
i una altra nit sense haver trencat el cel amb tu
i qui diu cel diu sostre diu capsa
diu tot diu tu
em dicto dèries
en l’aire fred de l’agència blava
on un cartell resa París set dies
(l’agost que ve ja hi aniré potser)
::
la por sóc jo
t’he regalat un bosc
ple de vespre i de vent
les pedres t’hi seran matalassos
i les pells foc encès
no temis el senglar
la por sóc jo
o tu
::
pressa
el meu univers útil
la teva carn
en cru
afanya’t
desfés
el meu mirar-te
::
INTEMPERÀNCIA ROIG ENCÈS
es presentarà a la Nau Ivanow de Barcelona
el 5 de novembre de 2009 a les vuit del vespre
hi sou convidats
..
..