divendres, 16 d’octubre de 2009

VIOLANT DE BRU


................ Sant Sadurní d'Anoia. Bar Vibop. 15 octubre 09 ..


El rellotge de sorra ja fa temps que ha començat a
desgranar el seu contingut mentre les nostres vides
transcorren paral·leles quasi sense entrecreuar-se
mantenint-nos distants sense gosar trencar
el cristall que ens manté separats, un cristall
que ja comença a esquerdar-se, doncs la meva
temperatura contrastada amb la teva fredor
ha desequilibrat la seva consistència produïnt
un xoc brusc capaç de trencar-lo en mil bocins
d'amor, el meu, que vol ferir-te la teva armadura
de gel per fondre-la i convertir-la en un mar
de tendreses.


Darrera del taló
dileuxi la galàxia
la sopa dels estels
mamant del pou
que tempta el desig.

Espurnes en el buit
acluquen l'ull
que reté el miratge.

No hi som,
sols queda en l'espai
la pluja de l'amor.


Una part del meu cor ja no batega, ha quedat
paralitzat per manca d'aliment, de tendresa
i de passió. Ha deixat aquell ritme sensual
i alegre que omplia els meus buits d'afecte.
Ha quedat reduït a una pedra de gel. Ara m'he
quedat muda i trista amb l'impuls de fugir
volant pel cel turquesa i cabussar-me en les
aigües marinades començant pels dits
del teu cos.


Flames de cotó
apaivaguen el vent.
Encenen els ulls.

Sembren d'amor
carícies de porpre.
Núvols de sucre.

Menstrua l'esfera
quan penetra la imatge
dins de l'úter neural.

Amb el tacte del cel
s'enrojola la vesprada.
Pell d'estrastosfera.


Transcorre el temps imparable sense
concessions estampant el que queda de les vides
dins de l'àlbum del passat on es dilueixen algunes
imatges a mesura que passen les fulles de l'any.


La mar brava
empeny l'oratge
sobre la costa on reposen
els castells de somnis
per esborrar-ne el miratge de l'encontre.

Muntanyes fetes de tendresa,
de llàgrimes dolces
i grams d'amistat
són els cristalls invisibles
que no coneixen l'espai ni el temps.


No vull trencar el teu camí recorregut per fer-hi
un nou traçat; no vull esmicolar el teu àlbum
dels records per esdevenir borrosos o esquinçats.
Només vull que siguis feliç malgrat t'enyori
cada dos minuts.


...... (Del poema "La teva segona pell)

1 comentari:

Violant de Bru ha dit...

Hola Santi, m'agrada el fragment que has afegit del meu poema "Segona Pell". ës curiós que hagis fotografiat a les persones que coneixo precisament, el Jordi Batlle, La Lourdes Vergés i el Joan Alsina.
M'ho vaig passar molt bé tot i essent la primera vegada que feia un recital tota sola. Moltes gràcies per convidar-m'hi.
El públic va ser exemplar amb el seu silenci sepulcral.
Moltes gràcies a tots!!!