.

.

FRASES HISTÒRIQUES POPULARS

.

.

Es podria fer un llibre analític sobre el sentit de les grans frases que defineixen els pobles. Jo faré el que podré. Seria una d'aquestes frases per analitzar. La primera que he escoltat aquest matí dins de l'oficina "psíquica".

.

Parteix de la frase "qui fa el que pot, no està obligat a més". Hem d'anar amb compte amb aquesta frase. Per què els límits de l'ésser humà són desconeguts i les conseqüències físiques i mentals poden ser desproporcionades, de donar de mi el que pugui, de donar-ho tot.

.

No obstant, si una persona diu que "farà" el que pugui, és que realment hi posa poc interès en aquest acte de fer. Faré el que podré, per tant, és una frase defensiva per justificar una acció o uns fets que encara no han passat, però que ja se'ls considera com a fets que problament seran, en la seva mesura justa..... d'arribar fins a un lloc.

.

Escoltar les grans frases de la ciutat i parar atenció en tot el que expressen aquestes frases seria un primer pas. Per què? Encara no ho sé. Tampoc tinc intenció d'aportar més grans frases a la civilització. De grans frases que defineixen un poble se'n troben en tots els cafès a cada moment.

.

Les coses bones s'acaben. És la segona frases que he escoltat aquest matí. Després d'escoltar aquesta joia de "faré el que podré", i sentir "les coses bones s'acaben", m'he acabat perdent pel laberint de la ciutat entre grans i petits frases que defineixen un poble. Quin, quin poble!

.

Escoltant frases, es podria fer un gran llibre de ficció. Perquè la vida no deixa de ser ficció pura i dura.

.

Les coses dolentes també s'acaben. Contesto jo!

.

.

..... (notes per una "Novel·la sense nom")

.

.