.
.
.
Sento la felicitat dels nens quan juguen.
Sento el poder de la felicitat.
.
Les oliveres, les mans que sento dins la fusta.
Les figueres, les mans que em cauen al terra.
Els plàtans, les mans que agafen la llum.
Les vinyes, les mans que s'enfonsen a la terra.
Les roses, les mans que obren els teus ulls.
.
Veig extensions de llavors,
esperant el moment
de veure els teus ulls.
.
Camino com si no existissin els camins.
Aleshores, per què camino?
.
Coneixeré els meus somnis algun dia?
.
Camino i bec aigua.
Veig multituds de somnis
que obren els meus ulls.
.
"Em diuen impertinent".
A mi, no m'estranya gens.
.
(del llibre inèdit "Linia Verda", 2010)
.
1 comentari:
llegeixo i respiro l'alè de felicitat que destil.len els teus versos, una felicitat planyent.
preciós.
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada