.
.
JO VAIG VEURE ELS TEUS ULLS
que obrien les flors del mar.
Els teus somnis flotaven per l'espai
i em donaven llum - per veure't.
.
DES DELS MEUS ULLS
veig el teu jardí.
.
JO PREGUNTO: QUI VEU TOTS ELS MIRACLES?
Potser ningú. Potser només els nens.
.
SÓC TANT FELIÇ AQUESTA TARDA
que no sento ni vull sentir res,
que ni vull sentir la felicitat.
.
(del llibre inèdit "Linia Verda", 2010)
.
1 comentari:
probablement la felicitat deu ser això, no voler sentir res...
Publica un comentari a l'entrada