dilluns, 16 d’agost del 2010

PETITS POEMES. PETITS INSTANTS

.
.
.


JO VAIG VEURE ELS TEUS ULLS
que obrien les flors del mar.

Els teus somnis flotaven per l'espai
i em donaven llum - per veure't.


.

DES DELS MEUS ULLS
veig el teu jardí.


.

JO PREGUNTO: QUI VEU TOTS ELS MIRACLES?
Potser ningú. Potser només els nens.


.

SÓC TANT FELIÇ AQUESTA TARDA
que no sento ni vull sentir res,
que ni vull sentir la felicitat.

.


(del llibre inèdit "Linia Verda", 2010)

.

1 comentari:

Núria Talavera ha dit...

probablement la felicitat deu ser això, no voler sentir res...