MARTA PÉREZ. "DONES D'HEURA"

.
.

.

.

DONA


Tu i jo som dones d’heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.

Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.

Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix…i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.


............................



GÀBIA

He fet un clot dins el llit de la memòria
i l’he dissimulat amb fulles d’amarant
arrabassades de les ales d’un àngel.
Tinc la melangia, que em repta,
presonera
en una gàbia de plomes trenades.

....................................................



TISORES


Vull tallar bocins dels meus dies,
conjur de tisores per sobreviure.

La tarda del dia de Reis
color de suc de mango.
Una ferida en el temps.

El meu fill amb un tall de pruna
sobre el front
i la moto estesa a la carretera.

Les erugues estoiques del dolor.
Tisorada!

Drap esquinçat només amb dos dits.
Esmicolaré el record fins a fer-lo pols.


.....................

Marta Pérez
DONES D'HEURA.
Pàges Editors. Lleida.
Premi Jordi Pàmies de Poesia 2010.


......................