divendres, 11 de febrer de 2011

ANTONI CASALS PRESENTA "ELS DIES A LES MANS"

.
.
.
Quan en Santi Borrell em va demanar fer una presentació a Rubí, i que fos jo qui portés la veu cantant de la presentació vaig dir que sí d’una manera gairebé tan immediata com irreflexiva. I dic irreflexiva no perquè sigui difícil: al capdavall fer una presentació moltes vegades només requereix una mica de barra i llegir per sobre l’obra de l’autor per ser capaç d’extreure’n frases o posicionaments que permetin al públic creure que el presentador ha aprofundit en alguna cosa. Dic que vaig acceptar-ho de forma irreflexiva perquè en anar entrant en el llibre del Santi m’he anat adonant que és profundament diferent del que jo escric i, habitualment, llegeixo. I és diferent perquè és un llibre de poesia amorosa, de poemes d’amor. Els que hagueu llegit, o tingut entre les mans algun dels meus llibres sabreu què vull dir. Però ja tindrem temps de tornar sobre el llibre i dedicar-hi uns minuts.
.
Primer voldria explicar-vos quatre coses referents al Santi, encara que abans voldria agrair aquí la presència d’altres persones, com la Marta Pérez Sierra i en Joan Opi que ens faran quan jo acabi un breu recital poètic amb lectura de poemes del Santi. Pels qui no conegueu el Santi, us diré que crec no anar massa errat si el defineixo com un agitador cultural, és una d’aquelles persones inquietes, que al nostre país n’hi ha moltes, que viuen per i per a la poesia.Organitzador incansable d’esdeveniments poètics, i escriptor també incansable, amb un extremat nivell d’autocrítica que l’ha dut a trigar tots els anys que té a publicar en paper part de la seva immensa, si m’ho permet dir així, obra. Parlar d’en Santi Borrell és parlar també d’una manera nova d’estendre i entendre la poesia: Internet, els blocs, les xarxes socials, tots aquests“estris” es converteixen en via de comunicació entre poetes i artistes que donin més valor al missatge i la seva transmissió que no als suposats o hipotètics drets d’autor. I d’alguna manera aquesta és la via per la que vaig conèixer en Santi. A partir d’una iniciativa anomenada Poems@blogs, en la que vaig tenir la sort de participar, com algunes de les persones que també estan presents en aquesta sala. Iniciatives poètiques via internet n’hi ha moltíssimes avui en dia. Des del portal Joescric, passant per Relats en Català, el mateix Poems&blogs, o Versos.cat o la Revista digital LO CANTICH, per esmentar-ne només algunes...
.
Què permet, des del punt de vista de la poesia, internet? Bàsicament dues coses que estan íntimament relacionades: difusió de l’obra i saltar-se l’encorsetament (si em permeteu el barbarisme) que sobre la creativitat en general, però també sobre la mateixa difusió de la poesia, provoca el món editorial convencional. Mireu, una colla de 33 poetes ens vam aplegar per
fer una obra col•lectiva en el si d’aquella experiència que hem anomenat Poems and blogs. Dins d’aquell llibre ens vam ajuntar gent que hem publicat en paper, gent que només ho ha fet al seu blog i gent que mai s’havia plantejat arribar a veure res del que ha escrit en paper. En el llibre que en va sortir hi ha globalment més qualitat, molta més qualitat,que en la mitjana dels premis literaris que se solen donar. I ho dic perquè dissortadament en el món editorial sembla que no tinguis accés a res si no has guanyat un premi. Publicar llibres de poesia en català és complicat sinó ets un reconsagrat o no tens un premi. I com dic, ni tenir un premi vol dir que tinguis qualitat ni no tenir-lo vol dir que no la tinguis. Per això, moltes vegades la solució passa en primer lloc, i cada vegada més, per la xarxa i després en alguns casos per l’autoedició o per la creació de petites iniciatives editorials que puguin donar sortida a la creativitat del’autor. Aquest és en definitiva el cas d’EDICIONS DE PEDRA.
.
Deixeu-me parlar breument de l’autor i ho faré basant-me i manllevant el que ell explica precisament d’ell mateix al llibre Poems and blogs que us he comentat. En Santi va néixer el 1972 i va començar i no acabar d’estudiar Filologia; no ha acabat cap de les novel•les que ha començat; i no ha guanyat cap dels premis als que s’ha presentat. Ha escrit molt i té molts llibres, però fins ara només ha publicat en paper aquest que presentem avui. S’ha dedicat a participar en recitals, lectures col:lectives, diaris, pamflets, presentacions de llibres, i entre d’altres coses s’ha dedicat a la poesia visual i ha creat instal•lacions poètiques que no s’han arribat a exposar. Té un blog poètic i un canal de youtube on bàsicament exposa l’obra recitada de diversos poetes per ells mateixos.
.
Així les coses, què hi podem trobar al llibre de Santi Borrell?. Deixem-ho en dues paraules: poesia amorosa. Quan pensem en la poesia catalana, moltes vegades el primer que ens ve al cap és la circumspecció adusta is evera d’Espriu, l’intimisme dolgut i adolorit de Marti i Pol, els urrealisme de Foix. Però si ens hi esforcem, recuperarem l’erotisme vital de Ferrater i encara més l’alegria sensual i explícita de Vicent Andrés Estellés. De fet, per a alguns crítics i recopiladors aquests dos autors serien les figures centrals de la moderna poesia amorosa catalana. I al seu voltant podríem esmentar en diversa mesura gent tan diversa com Montserrat Abelló, Maria-Mercè Marçal, Ricard Creus o el mateix Joan Margarit.Crec que és en tot aquest context que cal emmarcar l’obra del Santi Borrell: modernitat, provocació, però també un intimisme carregat dedelicadesa.
.
Al llarg del llibre hi ha present l’amor en totes les sevesmodalitats: espiritual, platònic, carnal, explícit... fins i tot absent. Però com no podia ser d’una altra manera, l’amor s’acompanya també d’aquells sentiments i situacions que formen part de la vida i que estan a la vegada en l’essència de tota praxi poètica: el dolor, la mort, la por, la soledat. El llibre que tenim entre les mans, com els dies del títol, és en ell mateix una petita joia. No ja només per la poesia que conté, sinó també per com n’és d’acurat el seu disseny. La millor definició ja ve a la contraportada del llibre, on diu que és un llibre d’amor, un llibre d’històries d’amor que es barregen entre elles i que acaben sent la mateixa història: perquè l’amor és en si mateix la història.
.
Personalment el llibre m’ha causat una sensació estranya: com més me’lllegia, sobre tot de cara a aquesta presentació, més coses interessants hi trobava. No entraré en detalls sobre estructures mètriques, rimes i arts majors o menors. Al llibre hi ha una mica de tot i a més hi és perfectament perceptible que travessant-lo no hi ha un únic estil com no hi ha un únic estat d’ànim. Però el que és cert és que pràcticament en cada pàgina hi ha un, dos o tres versos com a mínim que retallaríem per convertir-los en cita per encapçalar un poema propi. Aquestes coses i algunes que descobrireu si el llegiu són les que m’han convençut que estem davant d’un gran llibre de poesia escrit per un enorme poeta.
.
.
Antoni Casals, poeta.
Presentació a la Llibreria l'Ombra. Rubí.
4 de febrer del 2011.
.