JORDI PÀMIAS. La veu de l'àngel.

.
.

.

Una suavitat simbòlica. Jordi Pàmias escriu amb delicadesa cultural, referències bíbliques, reflexions sore el pas del temps, la vellesa, la solitud, els records. Un llibre seriós.

.

Segons el poeta de Guissona, la foscor és caos, la llum és contrària al caos.

.

.

.

.

ENCATAMENT

.

.

La ficció projecte, a l'escenari,

un feix de llum. La nit amaga

una alegria fosa amb el misteri,

una flauta que canta al fons del bosc.

Avui, en somnis, arribem

a l'illa de la màgia, a l'estança de Pròsper.

Ariel, l'esperit de l'aire, ens acompanya,

quan ja s'h apaivagat

la tempesta. Miranda besa l'amic i els genis

inicien la música; dansa un esbart de nimfes.

Però el fill de la bruixa, Caliban,

és a l'aguait, deforma i sinuós, tramava

el crim. Quan l'encanteri es desfà, reteornem

a la vella rutina, als dies de la mort.

.

.

..........

.

.

.

MARESELVA

.

.

.

Quan ens trobàvem, en secret,

ran d'un casal ombrívol,

la tanca del jardí

era tota coberta de fresca mareselva.

Els pètals, blancs o d'un lleu color sèpia,

tenien la fragància solitària

de la fugacitat -o el rastre d'un record

esvaït ja, per sempre.

I aspiràvem, callats,

l'antic perfum, amb una vehemència

quasi desesperada,

que feia joc amb la claror rogenca,

moridora, del cel, a l'altra banda,

del jardí prohibit.

.

.

..................

.

.

PARAULES

.

.

.

Fer-se vellés callar i viure a l'intempèrie.

Quan els cabells s'encrespen amb el vent de la por

- al terrat o a les golfes de casa, esballanadrades-,

la solitud, com una terranyina, segella

la boca. Amb balbuceigs o amb l'alena d'un crit,

demanem companyia; si no, la flama mor

en el buit. Aire fresc de paraules revifa

un caliu temorós. Asseguts a l'escó,

entaulem una tímida conversa,

mentre udolen a fora, en la nit glacial,

els gossos del trineu, per al darrer viatge.

.

.

...................

.

.

Tot el conjunt de poemes són reflexions típiques sobre la humanitat,

sobre actituds i situacions històriques, sentimentals, que projecten

imatges urbanes, experiències personals, converses.

I sempre amb la mort, plantejant-se sempre com un tòpic més o real.

.

.

.................

.

.

Jordi Pàmias i Grau va néixer a Guisson. Va estudiar Filologia Romànica i exercí de professor a un institut de Lleida. L'any 1969 es va donar a conèixer en guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit, amb el llibre "La meva casa". El 1978 va guanyar el Premi Carles Riba, amb el llibre "Flauta del sol". I el 1985, el Vicent Andrés Estellés, amb el llibre "Àmfora groga". El 2001, un altre premi, el Miquel de Palol, pel llibre "Narcís i l'altre".

.

.

..................

Jordi Pàmias.

La veu de l'àngel.

Proa Edicions

gener 2009

isbn 978-84-8437-511-1

...............

.
.