dimarts, 2 de desembre de 2008


totes aquestes capes de la memòria que no vull sentir... sí.
tota la memòria.... tota la nostàlgia pel dolor... sí... no..
tota la memòria del silenci que no vull sentir.... no....
..... totes aquestes vides que veig per la ciutat...
totes aquestes ombres que viuen del passat....
totes aquestes persones que es recreen amb les coses
del passat.... amb les coses que ja han passat...

ah, ah.... totes aquestes persones
que veig un diumenge al matí... sí, sí.....
tota aquesta nostàlgia que sento de mi...
aquesta tristesa per no recordar els meus dies de silenci..
passejant per la ciutat.....
passejant jo i els meus diumenges pel matí....
passejant per la ciutat amb tots els meus records..

ah, quantes vides i quantes formes de sentir la vida, ah...
ah, quants sentiments que s’acumulen en els calendaris...

sí, quanta memòria trística té el mateix diumenge al matí..

.... quant de dolor ha de suportar el diumenge...
per totes aquests persones que viuen del passat...

ah, quan de dolor han de suportar tots els diumenges
i tots els divendres i tots els dimecres
per totes aquestes persones que viuen del passat, ah, ah,

ah, tota aquesta pluja que voldria per esborrar
tots els meus records i tots els meus dolors..... ah, ah,
......................................................................................

ah, PER QUÈ NO EM DESPULLO sota la pluja
i vaig sentint com tots els meus records van caient
i van lliscant damunt el meu cos.... ah, ah...

ah, per què no em despullo i vaig sentint la pluja
damunt el meu cos... ah, ah, ah... per què no puc veure
com tots els meus records van caient damunt el meu cos, eh

per què no puc veure com tots els meus records
m’acaricien la pell, eh?.... eh?....

per què no puc sentir com els meus records
s’obliden de mi.... eh?.....

per què no puc sentir
com tots els meus diumenges al matí
i tots els meus divendres.... i tots els meus dies....
desapareixen de mi..... amb tota la pluja....

ah, quanta pluja necessitaria
per oblidar tots els meus records... ah, pluja, ah, ah....

jo vull tota la pluja per oblidar tota la meva vida... sí
jo vull sentir totes les gotes de la pluja... netejant
els meus records... les ferides que encara tinc dels records..
sí, sí.... jo vull sentir tot el meu cos net....
sí, net de records i net de ferides... sí.....

jo vull sentir tot el meu cos dins de la pluja.... sí... sí...
jo vull veure com tots els meus records es van filtrant
a la terra... sí, sí... jo vull veure tots els meus records
que corren pels rierols... i per les rieres del meu poble...

sí, sí.... jo vull veure tota la meva vida corrent
per tots els rius i per tots els bassals... sí, sí.....
jo vull sentir la meva vida.... i el meu passat....... sí...

jo vull sentir la meva vida...... allunyada del meu passat....
sí, sí..... jo vull veure com creixen els camps... sí, sí...
sense sentir com tots els meus records estan dins
de tots aquests camps i de tots aquests boscos....