diumenge, 30 de novembre de 2008

...................................................................................................
.................................................................................................

sí.... la meva vida amb tota la força del surrealisme... sí...

sí.... el meu futur que he descobert en un poema antic.. sí..

sí, sí, tots els móns que he sentit realment com a meus....
tots els móns abstractes.... que he vist en la nit inacabable..

sí, tota la meva vida que veig... fora de la terra....
mirant la nit de l’univers... sí, sí......
el meu cor que encén el sol.... del matí....
sí, tota l’encesa de l’espai universal...

sí, sí.... totes les bombetes i totes les llums de l’univers...
sí, tots els dibuixos que veig entre les galàxies...

sí, tots els miracles que no veig com a propis... sí....

sí, el meu cos abstracte que sento, travessant una galàxia..
sí, el meu cos, sortint de milions i milions d’estrelles
que estan naixent del meu cor.....

sí, tot el foc que està rajant del meu cor.... sí, sí....

sí, sí... tot el que podria dir.. de totes les realitats.... sí..

tots els anuncis astrals que expressen la meva vida.. sí....

ah, totes ..................................................

ah, totes aquestes paraules reals, ah, les meves paraules...

totes les coses que em venen al cap de forma automàtica.... sí, tots els meus sentiments que es disparen.... sí...

tot el que veig i tot el que disparo amb els meus ulls...
si, les meves paraules que escric....
els cops que dono a l’aire.... amb les paraules...
les meves paraules... com si fossin projectils...
les paraules..... projeccions de formes que surten
de dins dels meus ulls... sí, tot el que sento,
la forma que tinc de sentir les coses, les meves paraules
que surten corrents des de tot el meu cos....

sí, les meves paraules i el meu cos.... sí..
les formes dels meus sentiments, les meves formes de ser
sí, les meves paraules que projecten la meva manera, sí
totes les meves formes de ser que veig fora dels meus ulls

sí, tot el que veig, tot el que sóc i tot el que sento... sí....
totes les paraules que veig en totes les meves formes de ser

sí, tots els sentiments automàtics... el meu cos.. sí...
els meus sentiments que surten d’una ràfega de metralla
que surt dispara.... automàticament....
sí, tota la realitat que sento.... que m’arriba també
com si fos una metralleta.... sí, sí....

totes les armes..... tota la violència de les paraules.. sí...
sí..... tot el que sento dels altres.... la meva violència.. sí..