dissabte, 13 de desembre del 2008


LAIA NOGUERA (1983, Calella)


M'he esperat sense parpelles
per si venies al final.

Tots els mobles callaven.
Tothom ho sabia menys jo.


* * *

Eren uns grans magatzems,
de rebaixes.
Volies entrar primer.
Jo no.
T'esperava a un bar.
Feia fred.


* * *


No vull que m'estimeu
pel que semblo.


............


POSTAL DE L’ESTRANGER


Estimada Cabília,
femella fèrtil,
preciosa Cabília,
vèrtebra fesa,
insepulta Cabília,
gossa bruta, Cabília,
respires?

.............


He passat per davant
d’aquella esquerda.
Una ombra ha fugit d’esquitllentes.
He vist la cicatriu.
M’he vist d’esquena.
Amb passa lenta he procurat
tocar la roca fesa. I era seca.

...

(Poemes inèdits de Laia Noguera)

...

1 comentari:

Enric Caujapé ha dit...

Aquesta Laia ens te a tots el cor robat....