dissabte, 6 de desembre de 2008



..... Camins i núvols ............... (pàg.69-70)

.... jo vull caminar pels boscos i no sentir res de mi...
no.... jo vull sentir el silenci dels arbres...
sentir com els arbres em respiren
i senten les pulsacions del meu cos.....

ah, si pogués sentir com tota l’aigua que tinc
s’ha anat fent de totes les pluges del temps....

ah, si pogués veure com tota aquesta pluja que cau..
un dia es trobarà dins del cos d’una altra persona....

ah, si pogués sentir realment totes les meves connexions...
ah, si realment pogués sentir el sentit real de la vida... ah..

ah, si pogués estimar la vida, només la vida real.... ah...
ah, si pogués separar la vida real de la vida artificial.. ah..

ah, si només pogués sentir la vida real.... ah, ah....
ah, si només pogués viure la meva vida real.... ah, ah....
ah, si fos feliç..... només sentint la meva vida real..


ah, si no pogués sentir res per la meva artificial....

ah, si no pogués sentir res per la meva vida radioactiva....

ah, si pogués veure tota la vida que tinc fora de mi....
si pogués sentir totes les meves possibilitats reals....
si pogués veure la meva vida real fora del meu cos....

ah, si pogués viure la meva vida real
fora del meu pensament...
ah, si el meu pensament realment no fos meu..

ah, viure sense pensaments, ah, QUANTA LLIBERTAT

..........ah, ah, ah....


ah, si tot el que sé.... no és meu...
si tots els meus sentiments tampoc són meus....
si tots els meus sentiments són moviments d’atac...

ah, si tot el que sento... és una forma de no sentir
la meva veritat humana... ......

ah, si tot això fos veritat, quin dolor més universal..

ah, si la meva vida.... és una altra cosa.... ah, ah...

ah, si tot el que he anat sentin
fos una forma d’enganyar el meu cos....

ah, si tots els meus sentiments m’enganyen... ah....

ah, si .. jo.. fos... un simple objecte... un simple cos..

ah, si ... jo... realment.... no pogués dir res... ah, ah...

ah, si totes les paraules que dic... són les paraules
que em fan dir tot el que senten elles PER MI... ah, ah....

ah, si la realitat fos el narrador real de tot el que sento..

ah, ah..... ah, si totes les COSES que veig fossin estímuls....
reaccions químiques.... encadenaments emocionals..

FRAGMENTACIONS MENTALS del meu cor
estímuls que m’impulsen a expressar aquests estímuls...

ah, si les paraules estiguessin dins mateix
de tota la realitat que jo penso... que sento....

ah, si tot el que sento.... fos una suposició.... ah, .....

.......................................................................