divendres, 21 de novembre del 2008

RICARD GARCIA ....

"DE SECRETA VIDA"
Premi de Poesia Ausiàs March 2007
Tres i Quatre. 2008. València

... jo.. ... us remcomano el seu llibre......... per què?..
a part de ser una bona persona durant tot el dia...
i això sempre és molt important.... ser bona persona..
a part de ser una persona com cal................
és un gran poeta.... un poeta..... senzill i realista....
... paraules amb tacte..... càndid .......tendresa,
una necessitat vital d'escriure per expressar
tot això que no es pot expressar.....................


Ulisses

Només amb l’empenta del silenci a les veles, navegues pels espais indefinits que han crescut entre tu i l’horitzó, sense port, sense destinació, lentament, prou lentament per sentir com els minuts s’allargassen fins a aturar-se sobre aquest cos que s’inclina, fascinat i temorós, a admirar el paisatge de ferides que el tall profund de la quilla t’ha obert a la pell.
I sobrevius, estranyament et sobrevius...


Tot és deriva

Com una llaga, perfora la nit els nuclis del silencii s’estavellen els somnis al fred de les rajoles.Més enllà de la son, la pensa es desborda:És negre el mar, la lluna minva, tot és deriva.


Instant

La llum que pot contenir una mirada,
l’instant de felicitat que ens recorda un sabor,
l’olor d’ametlles d’un cos net,
la carnositat dels silencis i els secrets que contenen
les paraules que els emmarquen,
una mà que ens acull les ferides,
la companyia que ens fem...
Tota la resta és mentida.


Oblidar-se de viure

Travar el timó i estirar-se a coberta,confondre la silueta dels fars,allunyar-se dels perfils de la terra,sentir la fiblada del vent a les cordesi a les veles i al tall de les aigües,deixar-se colgar sota l’abric de l’aire,i amb la llum de l’estiu a la pell, encara,submergir-se en la lleugeresa de l’espaicom qui s’adorm. Oblidar-se de viure.


De secreta vida

Un home darrera la finestra i només un vidre l’empara.
Amb la força quieta del riu, un corrent invisible el creix
i l’ofega, amb delicada violència, de secreta vida...
A cada mirada, espases de llum. El vent fueteja la tarda.
....

2 comentaris:

Ricard Garcia ha dit...

Ho acabo de veure. Moltes gràcies, Santi, i una abraçada!

Violant de Bru ha dit...

Jo també estic d'acord amb tu Santi, cal llegir aquest llibre, és tota una delícia!!
Una abraçada a tots dos!