dijous, 20 de novembre de 2008


CAMINS I NÚVOLS (pàg.50-51)

Aleshores, per què que l’odi no provoca
automàticament la mort a la mateixa persona
que sent odi per la vida?
Eh, per què no? Ah, quantes morts evitaríem?

Si l’odi fos un sentiment automàtic d’automort,
la vida, l’autovida, seria la més gran perfecció de l’espai.

Sí, sí! Ah, si pogués sentir odi per una persona
i automàticament morir. Sí, sí, quanta perfecció!

Ah, si la vida amorística fos real.

Aaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhh!

Sí, jo sóc tota aquesta ràbia humana
que es desprèn de mi
i de totes les altres persones
que em lliguen les emocions. Aé, aé!

Jo sento el meu cos lligat a tots els sentiments
que corren i es desplacen per tots els ambients.

Jo sento el meu cor en el cor de totes les persones.
I, de fet, ja no sé el que sento, tot el que no sento.

Jo sento totes les persones que senten coses.
Jo sento totes les coses que se senten. Sí, totes!
I totes les coses que sento.. són molt contradictòries...
sí, totes les coses que sento... són absolutes..

Sí, aquest sóc jo. Jo sóc una central atòmica
de magnetismes i rodes que giren dins d’un quadrat.

Sí, jo sóc un museu de sensacions humanes absolutes,
un museu de sentiments, el museu de l’odi,
el museu que té un passadís secret cap al museu de l’amor.

Sí, sí, jo sento el meu cos com una urna que absorbeix.
Sí, jo sento el meu cos com si visqués l’osmosi.
Sí, jo tinc tot el meu cos de vàlvules que absorbeixen
tota la realitat. ....sí, jo tinc tot el meu cos d’esponges.... sí, tot el meu cos.... és una esponja immensa.... sí....

.... el meu cos és un magnetisme que sent
tot el que està passant al món... sí.....

tot el meu cos... és tot el món que sento
com si fos l’esponja del meu cos... sí, sí....

.... el meu cos.... és una aspiradora industrial... sí....
tot el meu cos està fet d’obertures.... de forats ...
de trampes..... de reixes que es camuflen....
d’imants que van absorbint i acceptant
totes les trampes del món.....
tot el que està passant al món...
per ser jo.... aquesta trampa de viure en aquest món.. sí..

.... el meu cos... està fet de tota l’acceptació humana
de la realitat..... sí, sí... jo sóc el món que accepto.... sí...
...............................................................................

.. jo visc.... perquè realment accepto la meva vida...

sí... jo visc en aquest món perquè accepto aquest món
...... de la manera que ha estat creat... sí, sí.. si!!!!....

jo accepto el meu cos.... tal com ha estat estimat... sí....

jo dic sí.... sempre sí..... i no puc dir res més... sí, sí..

... jo sóc el resultat final de totes les afirmacions..
.... de totes les acceptacions humanes per viure en aquest món mecanitzat..... aquest món mental

.