diumenge, 23 de novembre de 2008


CAMINS I NÚVOLS (pag. 52 i 53)

sí, tot el que sóc.... és tot el que agafo
amb el meu cos...
sí, tot el que sóc... és tot el que vaig agafant..... tot!!

... el meu cos està fet de totes les relacions
que sento i no conec...
de tots els meus lligams que conec i no sento...
sí, jo estic fet de totes les coses que m’imagino.. sí...

el meu cos és una paret on els nens venen a plorar....
sí, el meu cos és una paret simbòlica...
tot el meu cos és un fet simbòlic....
tot el que sento... també... tot el que veig.....
tot és un símbol de tot el que no puc sentir.... sí.

sí... tot el que sóc.... és tot el que agafo
amb el meu cos... sí... tot el que sóc...
és tot el que vaig agafant..... tot!!.....

... el meu cos està fet de totes les relacions
que sento i no conec...
de tots els meus lligams que conec i no sento...

sí, jo estic fet de totes les coses que m’imagino.. sí...

el meu cos és una paret on els nens venen a plorar....
sí, el meu cos és una paret simbòlica...
tot el meu cos és un fet simbòlic....
tot el que sento... també... i tot el que veig.....
tot és un símbol de tot el que no puc sentir.... sí, sí....

el meu cos és una paret on els soldats aprenen a matar...sí..
els nens-soldats aprenen a matar davant la meva paret.. sí...
jo sóc la crisi humana... sí, sí!!!!......
jo sóc el símbol de tota l’economia mundial.... sí, sí!!!....

jo sóc totes les armes que s’estan fabricant ara,
en aquest moment per tot el món.... sí, sí.....
tot el món fabricant armes per destruir tot el món
(....)

.... jo ara torno al món...
tot el que m’ha fet el món...

.... ho torno amb paraules... amb sentiments.......
sí, sí..... tot el que m’ha donat el món per viure
ara jo ho retorno.... sí, jo ara dono el meu cos a la llum...

ah, ciència de l’amor, ah, ciència de la vida, ah, ah,
ah, ciència del temps, ah, ciència de l’aire, ah, ah,

... jo dono tota la meva alineació mental al món... sí..
... jo dono totes les meves justificacions
de tots els crims que he fet, sí!, perquè em perdonin..

sí, jo vull el perdó de tots els psicòlegs, sí....

sí!!! els psicòlegs són amics de la meva ràbia... sí!!!
els psicòlegs senten la mateixa ràbia.... sí.....
senten les meves causes.. la mateixa violència... sí..
els psicòlegs senten compassió pel meu cor criminal..

.. els psicòlegs entenen el meu dolor i el meu odi... sí....

sí, jo vull el perdó de tots els psicòlegs, sí....

sí!!! els psicòlegs són amics de la meva ràbia... sí!!!
els psicòlegs senten la mateixa ràbia.... sí.....
senten les meves causes.. la mateixa violència... sí..

els psicòlegs senten compassió pel meu cor criminal.

.. els psicòlegs entenen el meu dolor i el meu odi... sí....
.

1 comentari:

Ford ha dit...

tot el que toco, estimo, no estimo, intento construïr, destrueixo, aprenc a construïr destruïnt, tot el que vull aprendre de tothom i del món.

no conec res encara, sento, però encara em queda un infinit per sentir. jo ploro amb els nens, ploro pels nens i vull que deixin de plorar. Quan estic amb ells i intento ajudar-los, puc albirar certa redempció al mal que he fet al meu entorn i a la meva pròpia voluntat i persona.

odio produndament la densa teranyina que enganxa els nens soldats. vull que la llum torni pur el món.