divendres, 28 de novembre de 2008


CAMINS I NÚVOLS (pàg.63-65)

ah.... ah, veure totes les persones que es desplacen
amb cotxe..... com un acte criminal..... ah, ah....

ah, veure tots els impactes humans de tots els actes...

....ah, veure com arriba realment l’hivern, ah...
veure la paraula hivern dins del mateix fred que sento...

ah, poder veure totes les paraules que sento.. ah, ah....
ah, poder sentir totes les imatges amb paraules... ah...

ah, ah, ah!!!!!!!!!!!!!.... sentir tots els meus crits
en formes reals de llenguatge.... ah.....
ah, poder veure tots els meus actes amb paraules, sí...
totes les paraules que vaig vivint, sí...
sentint totes les paraules que vaig donant, sí....
totes les paraules que realment sóc..... sí...

sí, veure totes les paraules que sóc..... sí....

ah, poder veure totes les paraules que sento
dins de totes les imatges que m’il·luminen.... ah...

ah, veure totes les paraules que vaig creant.. dins... ah...

ah, tots els meus desequilibris que sento caminant...
com si realment estigués aprenent a caminar, ah, ah....
com si estigués aprenent a escriure... a sentir....
a veure la meva vida.... com un acte d’amor... sí...

ah, totes les paraules que sento dins del meu cervell...
ah, totes les paraules que veig dins del meu despertador...
ah, tots els crits que puc sentir... tots els nervis
que podria arribar a escriure dins del meu despertador....

ah, tots aquests poemes visuals que veig, reals, poètics....
ah, tota aquesta imaginació que veig de les coses...
ah, tota aquesta eufòria que veig.. ah, ah...

ah, tots aquests estats mentals de la matèria.....
totes aquestes matèries que donen sentit al buit, ah..

ah, tota aquesta psicologia que veig en les pedres, ah...
tot aquest poder que sento en totes les coses, ah,
tots aquests impactes que veig, que sento, que m’arriben....

ah, tota la música que m’arriba des del mateix cos....

ah, totes aquestes facilitats que puc sentir del meu cos
per sentir universalment el meu cos...

ah, tota la meva vida, inventant la meva vida
ah, tota la meva existència, sentint coses que no són reals...

ah, totes les coses que són i no són reals.... sí....

ah, totes les realitats que formen els arbres per viure..
ah, tots els paisatges que han format els arbres per mi..

ah, totes les realitats que són reals des d’una pedra..
ah, totes les opinions que tenen totes les pedres,
ah, totes les pedres opinant sobre totes les notícies del món

ah, tota la meva vida que puc sentir
des de totes les paraules que dic per poder sobreviure....

sí, sí, tota la llum que existeix ... per sentir jo la llum.. sí..
tot el que existeix realment per altres coses... sí....
jo, existint per aquesta ciutat, per aquest ciment...

sí, si, jo, existint perquè pugui existir el meu poble...

sí, sí.....jo, existint... perquè existeixin les fàbriques....
sí, les meves fàbriques que embruten el meu aire, sí, sí..
existint perquè tot sigui més real i més falç.... sí...

jo, existint.... perquè no pugui existir cap pregunta...
sí, existint, jo, sense cap dubte, sense cap conflicte.. sí..

jo, existint ... perquè puguin existir les fronteres.. sí..
jo, existint perquè puguin existir totes les coses
que realment no existeixen..... sí, sí.....

sí, totes les coses que inventen el meu cos i la meva vida...

sí, totes les coses que existeixen perquè jo pugui existir...
sí, totes les coses que no puc sentir .... sí...
la meva vida física que no puc..... sí.... sí...
tot el que dic sí, sí..... per sentir l’afirmació de la vida... sí

ah, totes les realitats que es poden descobrir
des de dins de totes les coses, sí
totes les realitats que només es poden viure des de dins

ah, tots els noms de les meves amants
que veig en totes les fulles d’un arbre..... ah, ah....

totes aquestes pel·lícules on he descobert la meva vida..
sí, totes les coses que he descobert de mi en els altres...

sí, sí... tots els meus somnis que he trobat en la pintura...
en els quadres on he vist la meva vida.. REAL..... sí...