dijous, 16 d’octubre del 2008


UN POEMA DE DAVID FIGUERES
(al costat de Pere Rovira)

Davant aquest camp de blat verd llimona
a punt de daurar pel juny inclement,
hi passava puntual cada tarda,
seguin la meva ruta laboral.
De vegades, aturava el meu cotxe
en un bancal prop de la carretera
i em quedava absort, emportat pel ritme
capciós del vent que movia el paisatge
per després tornar-lo a repentinar.
Llavors estimava i era estimat.
Implicava el vaivé natural, net,
de l'oreig de finals de primavera,
amb les coses boniques que sentia.
Bastir l'amor damunt un camp de blat,
no és garantia ni de pervivència
ni d'infal·lible escut contra les velles
inclemències que assolen camps i gents.
La dalla indecent, cada any, en fa garbes
d'aquestes tiges maragdes que ballen.
Sempre queda el matalàs d'un faqui
sagnant-se els peus si descalç el trepitges.


David Figueras
(del poema "Rostoll")

.

1 comentari:

Kinzenaire ha dit...

Hola, Santi,
He descobert el teu bloc per casualitat, i he vist l'aportació que has publicat sobre l'acte de la kinzena a l'Odissea del passat dijous, on també vaig assistir. T'escric per comentar-te que jo també he fet una entrada sobre el mateix tema al meu espai, en què parlo només de Pere Rovira. Si tens curiositat per veure'l, l'adreça és:
galionar.spaces.live.com
M'ha agradat força el teu bloc. Hi tornaré sovint.
Una abraçada,
Montse