UN POEMA DE DAVID FIGUERES

(al costat de Pere Rovira)

Davant aquest camp de blat verd llimona

a punt de daurar pel juny inclement,

hi passava puntual cada tarda,

seguin la meva ruta laboral.

De vegades, aturava el meu cotxe

en un bancal prop de la carretera

i em quedava absort, emportat pel ritme

capciós del vent que movia el paisatge

per després tornar-lo a repentinar.

Llavors estimava i era estimat.

Implicava el vaivé natural, net,

de l'oreig de finals de primavera,

amb les coses boniques que sentia.

Bastir l'amor damunt un camp de blat,

no és garantia ni de pervivència

ni d'infal·lible escut contra les velles

inclemències que assolen camps i gents.

La dalla indecent, cada any, en fa garbes

d'aquestes tiges maragdes que ballen.

Sempre queda el matalàs d'un faqui

sagnant-se els peus si descalç el trepitges.

David Figueras

(del poema "Rostoll")

.