enric casasses I blanca llum

"joc partit"

(compartint poemes, pedres, rius...)

UN POEMA DE BLANCA LLUM

Dins la mà jo hi tinc un arbre

que fa rels per tots los dits

l'he regat aquesta tarda

i ses fulles són com crits

I ara el cos pareix un bosc

que se mou totes les nits

que el dolor tot ell m'ha clos

i té el centre dalt els pits

I en el cim m'hi faig cabana

just damunt dels oms florits

on la llum s'he encomana

i he voleien corbs escrits

I al costat hi veig la font

rajant veus i molts brunzints

que fan foc i es tornen pont

travessant los rius patits

Car s'hi veu tot l'encanteri

dins les ombres dels sentits

en lo verd que té el misteri

i en el tronc dels cors ferits.

Blanca Llum

(del poema "Cançó")

.

I UN POEMA DE L'ENRIC CASASSES

Un desert que alimenta mils de penes
mils i mils de famílies que viuen d'una pedra

un sol roc que sosté milers de parenteles

quina llavor, quina llavor li viu dedins?

No ho sé digué un tassó d'espera desfeta

No ho sé pensava melancòlic un conill

un què, un jardí que alimenta les penes?

mil famílies que viuen d'un bri d'herba

una rosella que aguanta i que manté les parenteles?

deu ser basalt en sang d'orxata amb perill viu

No ho sé remuga l'home des de la barrera.

No ho sats? que li replica irònic l'esperit:

són les escombres del vent que se t'emmenen,

és una pedra que et centra quan la llepes,

són les roderes dels mots que se't desperten,

així li parla l'esperit, això li diu

No ho sé esclatà la tassa de massa calenta

No ho sé no ho sé cantava un ratolí fugint

Enric CasassAS

(del poema "Jocs de societat")

.