divendres, 17 d’octubre de 2008



enric casasses I blanca llum
"joc partit"
(compartint poemes, pedres, rius...)


UN POEMA DE BLANCA LLUM

Dins la mà jo hi tinc un arbre
que fa rels per tots los dits
l'he regat aquesta tarda
i ses fulles són com crits

I ara el cos pareix un bosc
que se mou totes les nits
que el dolor tot ell m'ha clos
i té el centre dalt els pits

I en el cim m'hi faig cabana
just damunt dels oms florits
on la llum s'he encomana
i he voleien corbs escrits

I al costat hi veig la font
rajant veus i molts brunzints
que fan foc i es tornen pont
travessant los rius patits

Car s'hi veu tot l'encanteri
dins les ombres dels sentits
en lo verd que té el misteri
i en el tronc dels cors ferits.

Blanca Llum
(del poema "Cançó")
.

I UN POEMA DE L'ENRIC CASASSES


Un desert que alimenta mils de penes
mils i mils de famílies que viuen d'una pedra
un sol roc que sosté milers de parenteles
quina llavor, quina llavor li viu dedins?
No ho sé digué un tassó d'espera desfeta
No ho sé pensava melancòlic un conill
un què, un jardí que alimenta les penes?
mil famílies que viuen d'un bri d'herba
una rosella que aguanta i que manté les parenteles?
deu ser basalt en sang d'orxata amb perill viu
No ho sé remuga l'home des de la barrera.
No ho sats? que li replica irònic l'esperit:
són les escombres del vent que se t'emmenen,
és una pedra que et centra quan la llepes,
són les roderes dels mots que se't desperten,
així li parla l'esperit, això li diu
No ho sé esclatà la tassa de massa calenta
No ho sé no ho sé cantava un ratolí fugint

Enric CasassAS
(del poema "Jocs de societat")
.