UN FRAGMENT DE GERARD HORTA

amb el grup musical TRIULET

www.myspace.com/triulet

Amb l'aspiradora m'he empassat el cel,

amb la regadora he negat un continent,

amb la torradora he sucarrimat l'infern;

ferocitat feraç, bon dia:

obro ampolla i en llegeixo missatge

arribat de cova amagada al present:

"¡Canta

i el teu mal espanta'l, pescador.

Munta a la barca

i perde't a la mar
i llença-hi la xarxa.

Canta, pescador, canta.

¿Què-hi-ha-entre-els-peixets-,

amor?:

¿dones musulmanes per cristians

quatre-cents cops violades?

¿milers de vailets malformats,

quitxalla morta per l'urani empobrit

amb què s'arrasà l'Iraq?,

¿el terrorisme d'estat

nodrit per somriures de governants

i assentiments ciutadans

i jutges i lectors

i televidents i televisors

i euros i petroli

i cotxes i ignorància i diòxid de carboni?

¿Què-hi-ha-entre-els-peixets-,

amor?:

¿les notícies de la borsa?

¿sindicalistes buròcrates?

¿miracles, vides?

¿prodigis viciats com ara sobreviure al Raval?

Lloem el capital, esclaus,

la precarietat, la indigència, la marginació...

lloem la democràcia burgesa,

estats, estatuts, consum,

caixes, bancs i explotació,

i la fossa comuna dels miserables

i cucs transgènics plastificats dins taüts

per als amants assassinats,

lloem Espanya i la sagrada Constitució...

Lloem l'ordre, esclaus!

Llença la xarxa, pescador

i abandona-la al capdavall de tot de la mar,

i el teu mal espanta'l

cantant la cançó insípida dels temps morbosos

de la fi d'una puta civilització.

Jo no sóc occidental,

sinó basc i català

gallec, galleda i occità

caçador-recol·lector boiximà ¡kung

inuit nevat

toro contra torero

bretó ratllat

irlandès revolucionari

anarquista flamenc

cors

sard

sami polar

indi de les praderes i gitano magiar.

Vingut d'Orió -una constel·lació

a l'altra banda de l'univers-

m'he fet àngel distès,

poètic afterpunk,

mala propaganda i animal

travessant gàbies i dolors,

zoològics i ràbies,

escoles, manicomis i presons,

cadenes de muntatge i centres comercials,

publicitats obscenes i ressons de mort

mentre us fregiu l'un a l'altre

fugint del silenci...

Para de cantar, pescador,

no sento ni el teu ni el meu

cor... sóc tan sols dona desesperada

freturant d'amor,

xona desenterrada en un planeta de bastards

que han perdut el fil del sentit.

¿Sabies que l'eclipsi és doll de llum

per als enamorats?

Educarem les filles i els fills

perquè facin realitat or nou

abans de l'ocàs de l'encís.

[L'únic terrorista, l'estat capitalista.]

Prou enrenou:

serva el sermó, tot es mou.

Sigues gentil però no submís.

Parla amb els peixos, pescador,

se'n van per no tornar.

¿Què voleu fer, germans?

l'incendi no s'atura,

el temps se'ns acaba

i la vida se'ns escapa.

La usura ens empaita fora mida.

La norma et trepitja en forma de mapa,

ruta, escapada, avinentesa, cadena desbaulada...

Garrins, ¿heu de rondinar

com l'ultrancer impacient,

com el morbós falaguer,

com la pixa de la marrada?"

Humans, us retorno el cel,

els continents i l'infern.

Ja us ho fareu.

Vau enterrar els diamants

que en canvi de res

us regalaren les divinitats.

Gerard Horta (fragment del llibre

"La balada de l'holandès errant"

Edicions 1984. Barcelona. 2005)

.