divendres, 24 d’octubre de 2008



TOMÀS ARIAS + SILVIE ROTHKOVIC
..........................................................

UNA NIT AL PALAU

A l’última pàgina
de la primera llibreta
que torni a comprar,
quan tingui diners,
no hi peso dir res
de la sang de la nit
d’aquell dia que vaig entrar-
te a tirar llenya al foc
i et vaig trobar morta,
allà terra, desperta,
però morta, de fàstic
i freda, calenta
prò freda, de mans.

No!

Parlaré del pecat,
de l’Ego me absolvo,
de electricitat,
de quedar enrampanat!
parlaré, tot plegat,
a l’última plana
hi pariré un poema
com una campana
sense batall i el penjaré
del cloquer més insolent
de la comarca
i ningú sentirà què diu,
però tothom sabrà que hi és,
estimada.
.
del llibre “Odi sobre tela”
Tomàs Arias.
...................
...................................
.
.
FRAGMENTS DE
SILVIE ROTHKOVIC

1

Del plor engendrat al fons del fons de les arrels
de les mentides no dites relegades als forats-ulls de l’olivera.

La nit ha estat més negra del normal
però això el matí serà elogiat
però és un matí normal,
els llibres resten ordenats, cadascún al seu racó semietern.

2

Una veu que s’arrossega intenta reternir-nos
i tanquem els ulls
com si això ens permetés no ser-hi.

Em desperto totes les nits
amb els ulls cremant
bec aigua rovellada
repeteixo les paraules fins ignorar què volen dir.

3. La poesia no salva

Sento sobre la pell de les cuixes
dolors anònims d’algú que s’hi passeja
com si les paraules llegides
una a una
s’escrivissin als llocs més isolats del cos.

Si tingués el mar a prop
m’hi llençaria
per escanyar les lletres molestes
sota l’aigua
impedint que respiressin
fregant-me fins la descomposició.

Les cuixes blanques
sense versos de Frost ni de Yeats ni de Valery.

........