dijous, 23 d’octubre de 2008

el savi JORDI LLOVET
interpretant a BAUDELAIRE

i el públic de la kinzena
somrient pensant
.
.
.
.
.
. A UNA DONA QUE PASSA.
.
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora.
.
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls -cel lívid que gesta l'huracà-,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
.
Un llamp... després la nit! - Fugitiva bellesa
d'una mirada que,de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
.
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat: oh tu, que vas saber-ho!
.
.
.(del llibre "Les flors del mal" (1857),
de Charles Baudelaire.
Edicions 62. 2007
traducció de Jordi Llovet)
.
.