el savi JORDI LLOVET

interpretant a BAUDELAIRE

i el públic de la kinzena

somrient pensant

.

.

.

.

.

. A UNA DONA QUE PASSA.

.

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:

prima, alta, de dol, dolor majestuosa,

una dona passà, amb la mà fastuosa

gronxant ara el fistó, alçant-se la vora.

.

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.

Crispat com un extravagant, bevia jo

als seus ulls -cel lívid que gesta l'huracà-,

la dolçor que fascina i el plaer que mata.

.

Un llamp... després la nit! - Fugitiva bellesa

d'una mirada que,de sobte, m'ha fet tornar a la vida,

¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

.

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!

Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,

tu, que jo hauria estimat: oh tu, que vas saber-ho!

.

.

.(del llibre "Les flors del mal" (1857),

de Charles Baudelaire.

Edicions 62. 2007

traducció de Jordi Llovet)

.

.