dissabte, 18 d’octubre de 2008











. ANNA MALUQUER i LA BIG BAND VALONA
.. dient música, amb Verdaguer, Vinyoli...


POEMA D'ANNA MALUQUER

Impertèrrita, sense canviar la seva expressió,
anava etzibant cops a la màquina escurabutxaques
que feia giravoltar les fruites sense donar-li res
a canvi.No sabia que, abans que arribés ella,
un home d'aspecte honorable l'havia fet anar
durantmés de dues hores i n'havia tret ja
els premis del dia.Ella es manté digne i, quan
ha exhaurit el pressupost que dedica a temptar
la sort -avui sense cap resultat-,mira la nècia
màquina com un ser inferior i se'n va.
A fora l'espera la pluja que neteja els carrers,
però no l'ànima, i se'n va a casa, un pis
al barri vell,on soparà un tros de truita
de patates feta el dia abans i un got de vi
amb gasosa. Posarà la tele per no haver
de suportar el silenci de les partes i mobles,
estúpides companys impertèrrits que no
li donen mai conversa i no li evoquen
ni tan sols records de millors èpoques. I la tele,
amb la seves pel·lícules i la seva publicitat,
li parlaran d'un món que ella no coneix
i on no hi té cabuda. ¿Qui vol una dona
que ja ha passat l'edat de la fal·lera i que només
sap de la tristesa que provoca anar passant
els dies sense cap interès, només esperant
que alguna maleïda malaltia l'alliberi d'aquesta
vida miserable? Ella, que de petita havia somiat
amb un bon noi que un dia l'aniria a buscar
a la fàbrica on l'havien esclavitzada uns pares
ganduls i sense ganes d'estimar-la.

Aquella nit es va allitar. Va tancar la boca
i no va deixar entrar cap més alè d'aire.
Per fi havia dominat la vida.
.Anna Maluquer
(del llibre "La patètica poemàtica", 2006)

.

1 comentari:

Aixumorà ha dit...

Ho sento, Santi, i ho sento Anna, i ho sento Marc i tota la banda... Ahir també em vaig perdre, us vaig perdre... Espero que els camins ens creuin en alguna altra ocasió propera.